Anar al contingut

Sis aspectes clau per ser un emprenedor social

PERE MORA TICÓ

La societat actual s'enfronta a nous reptes cada vegada més complexos en un entorn en constant transformació que genera noves necessitats en les persones i col·lectius afectats per un model social i econòmic. En aquest sentit, el 7è Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya recull com s'ha consolidat un increment de les desigualtats socials i la cronificació de la precarietat en un context demogràfic caracteritzat per un progressiu envelliment de la població. Es tracta d'una situació que no tan sols afecta les societats occidentals sinó que té un abast global, tal com podem veure amb la crisi migratòria provocada pels conflictes bèl·lics, per motius econòmics o ambientals.

El sector no lucratiu ha assumit un paper fonamental en detectar i donar resposta a les necessitats socials no ateses pel mercat i pel sector públic i ha tingut una funció d'agent innovador en la creació de valor social mitjançant projectes i serveis que s'han caracteritzat per la seva proximitat a l'usuari, capacitat d'iniciativa i flexibilitat en respondre als nous canvis de l'entorn. Aquest paper de dinamitzador de l'acció social per part del sector no lucratiu ha sigut possible gràcies a la progressiva consolidació d'un model relacional que ha integrat el sector privat (a través de la Responsabilitat Social Empresarial) i les administracions públiques amb l'objectiu de donar resposta als problemes socials a mesura que requereixin noves solucions i noves respostes per pal·liar els seus efectes sobre els col·lectius en situació d'exclusió.

En aquest context sorgeixen nous projectes d'emprenedoria social que pretenen aconseguir un impacte positiu en els col·lectius que pateixen una situació de marginació, identificant-ne les causes, analitzant les seves necessitats i proposant una sèrie de serveis i projectes que ajudin a satisfer aquestes necessitats. L'objectiu principal va més enllà de la sostenibilitat econòmica, pretenen generar canvis que impliquin els beneficiaris en el procés i que aquests assumeixin part de la responsabilitat en el projecte. Es tracta de potenciar l'apoderament d'aquestes persones per millorar la seva situació i, alhora, que tingui una repercussió en la comunitat. Els factors d'èxit d'un projecte d'emprenedoria social poden integrar els següents aspectes:

1. Generar impacte social a través de la innovació en el model de gestió. Implica analitzar i adaptar-se a la realitat social de l'entorn, capacitat per respondre i avançar-se a les noves demandes i canvis socials, detectar necessitats dels possibles usuaris, escoltar les seves reflexions i propostes per fer-los participar del procés de presa de decisions. L'actitud emprenedora necessita un lideratge que sigui capaç de crear i comunicar una visió de futur i una estructura organitzativa orientada a la participació interna que potenciï la capacitat d'aprenentatge continuat dels seus membres i la seva creativitat. Es tracta d'aconseguir un compromís amb la potenciació de les habilitats dels usuaris per generar projectes en què les responsabilitats siguin compartides pels seus membres amb objectius comuns i compartits i amb una avaluació dels resultats de forma continuada i sistematitzada.

2. Sostenibilitat econòmica i financera. S'ha de crear un equilibri entre els objectius econòmics, d'eficàcia i socials mitjançant solucions innovadores als problemes de finançament més enllà dels tradicionals (aportacions públiques, aportacions de socis, col·laboració amb empreses, venda de productes i serveis, organització d'actes...) que permetin la sostenibilitat del projecte a llarg termini com ara les aportacions d'inversors a través del capital de risc social.

3. Potenciar el treball en xarxa. La col·laboració intersectorial i amb altres projectes d'emprenedoria és un element clau per aconseguir un impacte social més gran ja que incrementa l'eficàcia dels seus projectes, optimitza els seus recursos, genera coneixement, facilita els contactes i les relacions empresarials entre emprenedors i finançadors i permet compartir experiències i projectes. En aquest àmbit, les universitats tenen un paper essencial com a generadores de coneixement, d'espai de debat i reflexió, i serveixen d'enllaç entre els sectors públic, privat i no lucratiu.

4. Implicació amb la comunitat. Els projectes d'emprenedoria social han de potenciar la sensació de pertinença a la comunitat mitjançant la participació activa de la ciutadania en els processos de detecció de necessitats, disseny i implementació dels seus projectes. Es genera la implicació de la població en la detecció dels problemes socials que l'afecten i a formar part activa de la seva resolució i, al mateix temps, visualitzen els beneficis que a llarg termini tenen per a la comunitat.

5. Mesurar l'impacte social dels projectes. Mesurar la capacitat de transformació social dels projectes d'emprenedoria social implica, més enllà de respondre davant els finançadors i inversors, analitzar si el projecte ha significat un canvi en la qualitat de vida dels col·lectius a què es dirigeix. A nivell organitzatiu, permet disposar d'informació per prendre decisions estratègiques que poden millorar l'impacte social de futurs projectes, així com per generar confiança i legitimació a l'entitat que els desenvolupa.

6. Comunicació. Donar a conèixer els projectes d'emprenedoria social permet que la societat prengui consciència de la seva importància com a element de cohesió social i és un element clau perquè la ciutadania se sensibilitzi sobre els problemes socials que l'afecten. Tenir presència en els mitjans de comunicació mitjançant campanyes que causin efecte ajuda a visualitzar àmbits i col·lectius que generalment són invisibles per al gran públic i facilita la replicabilitat dels projectes en altres contextos.

A Catalunya podem trobar moltes experiències d'emprenedoria social que han aconseguit dur a terme el seu projecte social. Dos exemples destacats que han posat en marxa dues recents graduades en Educació Social de la nostra facultat són una proposta d'intervenció d'arts plàstiques en unitats de cures pal·liatives que la seva creadora, Sílvia Fernández, ha aconseguit engegar a l'Hospital de Terrassa i que ha merescut dos premis d'idees emprenedores amb impacte social de la Fundació Telefónica i la Fundació Puig; i el projecte El Niu de Bambú, de Carla Torres, que ha creat un espai escènic a Barcelona on es porten a escena propostes de crítica i inclusió social amb la diversitat funcional.