Sánchez braceja per salvar-se del naufragi mentre Feijóo celebra cada cop amb el PP de festa

Matí de dissabte de juliol molt polític i de forts contrastos. Davant les males cares en el Comitè Federal del PSOE destaca l’ambient festiu i relaxat del PP. A poc més de 20 quilòmetres i 20 minuts amb cotxe, Ferraz i el palau municipal d’Ifema a Madrid reflecteixen dos moments antagònics.

El partit que governa Espanya i està en el poder està passant una situació molt crítica, intentant redreçar el rumb amb enormes dificultats. La caiguda de Francisco Salazar com a membre de l’executiva federal aquest mateix matí després de denúncies d’assetjament sexual i amb l’empenta final de les feministes del PSOE ha sigut la rematada. «L’últim cop», deia un socialista. «Això és El padrí però en ‘cutre’, en versió Torrente», va assenyalar Miguel Tellado des de l’escenari del Congrés del PP. «El comitè del PSOE és una vetlla, un funeral», va afegir.

Mentrestant, Pedro Sánchez entonava: «El capità d’aquest barco no se’n desentén quan hi ha mala mar». Els seus el van escoltar a dins «sense entusiasme», amb «temor», «expectants» al que pogués dir i amb «temor al que pot venir», segons narraven els assistents al Comitè Federal. A les files del PSOE l’estat d’ànim va de la resignació a la indignació, a la frustració. Amb aplaudiments superfebles i tardans, amb algunes dirigents com la presidenta navarresa, María Chivite, contenint les llàgrimes, amb insatisfacció per la falta d’anuncis de futur de Sánchez i amb lloances a la fermesa d’Emiliano García Page per dir tot el que ha dit, entre altres coses exigir una qüestió de confiança i convocar eleccions si les perd.

Ha faltat energia

Els socialistes han trobat a faltar que Sánchez parlés amb més sentiment perquè és «el màxim responsable de tot» i a ell li toca «aixecar els ànims de la tropa». El seu propi estat d’ànim està molt tocat. Visiblement desmillorat i amb una pèrdua de pes evident, Sánchez no va aconseguir treure’ls de la depressió. «Això és un món (comitè federal) i la realitat és una altra. Però tampoc es pot perdre el govern en aquest moment amb aquesta gent que hi ha a fora», fent referència als ultres, va destacar una dirigent socialista que va tenir grans responsabilitats. Molts comparteixen que cal resistir tot i que l’ambient, efectivament, és de funeral.

«Ja ens tocava», diuen els populars. El PP que es va quedar amb el regust amarg d’arribar a les portes de Moncloa sense poder-hi entrar, aquest que va guanyar les eleccions sense prou majoria per governar, assisteix amb enorme satisfacció a les dificultats que travessa el president del Govern. Tant que es van atrevir a fer pujar un còmic i ‘tiktoker’ canari a l’escenari per riure’s «del PSOE», demanar que «votin per Pedri» o fer jocs de paraules sobre «les primes dels socialistes», els amics de Sánchez que «van estudiar relacions púbiques» o «l’elegància de París de [María Jesús] Montero». En el seu segon ‘cameo’, el còmic va posar l’auditori dret per demanar un minut de silenci pel president del Govern.

Aplaudiments al líder

Els populars han vingut a disfrutar. No hi ha debat. No hi ha esmenes vives. Tot s’ha pactat. Els noms de la nova direcció de Feijóo han sigut convenientment filtrats per Génova. Venen unitat a cada minut. «Som una família», va dir Miguel Tellado. Venen a aplaudir el seu líder i refermar-se en la idea que «molt aviat, molt ràpid», com va dir Juanma Moreno, «governaran Espanya». A veure caure en les seves raneres, això diuen, un govern «en error multiorgànic», va dir Alfonso Fernández Mañueco. Només Xavier García Albiol fa de tant en tant de poli dolent per manar callar i ordenar a qui vulgui parlar que se’n vagi fora. És l’única disputa oberta. Feijóo va enviar un missatge clar col·locant Tellado com a totpoderós en el partit, no ha tingut en compte equilibris ni quotes, té mans lliures i una última oportunitat i en el PP no hi ha ara mateix cap dubte que aquesta vegada remataran a gol. Ningú li discuteix.

Notícies relacionades

ERC veu insuficient el nou finançament: "La música sona bé, però les concrecions són mínimes"

Andalusia esclata contra l’acord de finançament amb Catalunya i el Govern li ofereix acollir-se al mateix model

Tot això es tradueix en l’ambient. Res a veure amb el 2018, recorden, quan de nou a Madrid i amb el lema «El futur d’Espanya» van arribar dividits en tres bàndols, Soraya Sáenz de Santamaría, Pablo Casado i María Dolores de Cospedal, per resoldre la successió de Mariano Rajoy, que acabava de renunciar als seus càrrecs després de perdre la moció de censura que va desallotjar el PP del Govern per la sentència de la trama Gürtel. «Llavors es podia tallar l’ambient amb un ganivet. Això és una festa», assegura un veterà. Tampoc va ser fàcil el congrés de Sevilla de l’abril del 2022, el que va ungir Feijóo com a president després de la dura caiguda de Pablo Casado, dramàtica en intensitat i que va convertir Génova en un polvorí.

Per això ara senten que, per fi, els tocava un congrés de tràmit. Feijóo va decidir avançar el conclave malgrat les opinions en contra i s’ha demostrat que va encertar plenament. Per molt que imaginessin, ningú podia pensar que a davant, el mateix dia, hi hauria el PSOE afrontant un dels comitès federals més difícils des del de l’1 d’octubre que va decapitar Sánchez el 2016. El PP sent, així ho transmeten els seus líders, que només han d’asseure’s a esperar i no ficar la pota. El PSOE espera recuperar l’energia i poder sortir del forat.