Sense corresponsabilitat no hi ha igualtat

Compatibilitzar la vida personal, familiar i laboral cada vegada és més complicat. La majoria de la població adulta podria subscriure aquesta afirmació. De casa a la feina, i de la feina a casa. Costa sortir de l'espiral, trobar temps per a un mateix i per als seus. El mercat de treball actual ocupa un espai central en detriment d'altres esferes fonamentals. 

Cada vegada més empreses, de totes les mides, són conscients de la importància de facilitar que els seus treballadors disposin de temps familiar i social de qualitat. Algunes experiències qüestionen la cultura del presencialisme, el pilar bàsic del qual és un horari fix i extens, i demostren que treballar per objectius i resultats és molt més favorable tant per a les empreses com per als treballadors. 

Les empreses i organitzacions que han posat en pràctica la flexibilitat horària, la conciliació i corresponsabilitat i la feina a distància coincideixen a destacar els beneficis que genera. A saber: augmenten el grau de la satisfacció de les persones treballadores i per extensió dels clients, incrementen  la productivitat, retenen el talent, milloren el clima laboral i redueixen l'absentisme i el nivell d'estrès. 

Casos exemplars

El guardó ‘Empresa Innovadora en Mesures de Conciliació i Temps’, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona des del 2012 i obert al conjunt d'empreses i organitzacions de la capital catalana, té com a objectiu principal visibilitzar aquest tipus d'iniciatives dirigides a millorar la compatibilitat entre la vida laboral i la personal. 

Aquest premi, l'última edició del qual es va celebrar aquest dilluns al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona  –amb un servei d'acollida per a nens de 3 a 10 anys, precisament per facilitar la conciliació familiar de les interessades i els interessats a assistir a l'acte–, és una de les actuacions impulsades per l'Ajuntament des del 2004 per promoure una economia al servei de les persones i el seu benestar. 

Altres mesures són la creació de la xarxa NUST (Nous Usos socials del Temps), que reuneix un centenar d'empreses  i organitzacions compromeses amb facilitar l'harmonització en la seva organització i permet l'intercanvi de coneixements i experiències, i l'impuls de la denominada economia de les cures a través de la mesura de govern ‘Per una democratització de les cures 2017-2020’. Aquesta última iniciativa, concretada en una bateria amb 68 actuacions, pretén impulsar a mitjà i llarg terminis una manera diferent d'organitzar socialment l'àmbit domèstic, que inclou la cura de petits i grans.

Històricament, les dones ha sigut relegada a la llar, supeditada a l'horari laboral dels homes; però actualment, a partir dels anys setanta, la situació laboral de les famílies ha canviat. 

Notícies relacionades

Anna Figueres, d'Ametller Origen: "Considerar la conciliació és bàsic per atraure talent"

L'Ajuntament de Barcelona publica dues noves convocatòries de subvencions: Reforç de l'economia social solidària i lluita contra la sequera

La incorporació massiva de les dones a l'àmbit laboral i les consegüents dobles jornades, com a principals responsables de la llar i la cura de persones dependents, fan necessària una reorganització dels horaris a les empreses i la corresponsabilitat dels homes amb la cura.