La calor extrema de l’estiu passat va provocar gairebé 3.000 morts més de les previstes a Catalunya

L’estiu passat, Catalunya va registrar 17.458 defuncions de les quals almenys 2.705 (15,5%) són considerades excés de mortalitat, segons recull un informe de la conselleria de Salut publicat aquesta setmana. Els investigadors apunten que la causa més probable de l’augment de defuncions sigui la forta calor registrada durant els mesos de juliol i agost, mentre que l’impacte de la covid-19 «sembla més limitat».

Segons constata l’anàlisi, l’excés de mortalitat va ser superior en les dones i també en àrees rurals i urbanes més desfavorides. Anna Mompart, una de les autores, explica que aquestes xifres són una clara mostra que la crisi climàtica té «un impacte més destacat en els grups més vulnerables». L’informe mostra que la taxa de mortalitat hospitalària l’estiu del 2022 va augmentar sobretot en els diagnòstics de deshidratació i en malalties respiratòries i circulatòries, sensibles a les onades de calor, i menys en els càncers.

Els termòmetres van registrar l’estiu passat temperatures inusualment elevades, amb 42 dies sota onada de calor extrema. La primera onada, entre el 12 i el 18 de juny, va ser la segona més primerenca des que se’n tenen registres. La segona i la tercera onada de calor, del 9 al 26 de juliol i del 30 de juliol al 15 d’agost, van ser de les més llargues de què es tenen constància. La segona, a més, va ser la més extensa i intensa de les registrades a Espanya.

«Vam passar gairebé tot l’estiu sota calor extrema», recorda la subdirectora general de la Cartera de Serveis i Mapa Sanitari del Departament de Salut i una de les autores de l’informe, Anna Mompart, en una entrevista amb l’ACN per comentar l’informe ‘L’excés de mortalitat a Catalunya’ entre els mesos de juny i agost del 2022. Es tracta d’un treball col·laboratiu en què han participat diverses àrees del departament i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i en la qual els autors han treballat amb múltiples fonts d’informació i bases de dades.

Més morts de les previstes

L’informe recull que Espanya va tenir un excés de mortalitat «extraordinàriament elevat»enmig de l’estiu, des de mitjans de juliol a mitjans d’agost, sobretot en la població més gran de 75 anys, segons el sistema de monitoratge de la mortalitat EuroMOMO. Altres països, com França, l’estat federat alemany de Hesse, Itàlia i Anglaterra també van tenir un elevat excés de mortalitat. Aquest indicador és la diferència entre les defuncions registrades i les esperades segons una línia basal de referència.

L’estudi mostra que, si bé Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més excés de defuncions en termes absoluts per la mida poblacional, en termes relatius és de les que té l’increment més baix. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la variació de la mortalitat acumulada el 2022 fins a l’agost va ser de 9,6% a Catalunya mentre que la mitjana de l’Estat és de 12,2%.

Efectes de la calor extrema

Els investigadors han combinat les dades de la xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques de Catalunya amb les dades de salut i, després d’aplicar-hi els decalatges teòrics, observen una correlació bastant clara entre la temperatura i les defuncions i més baixa entre les infeccions respiratòries agudes (IRA) i les defuncions. «L’increment de les temperatures suposa un augment de les defuncions, mentre que la relació entre les IRA i les defuncions és baixa», escriuen a l’informe.

Mompart assenyala que l’anàlisi descriptiva de l’estudi no permet establir relacions causals però que, d’acord amb les dades recollides, poden afirmar que «les onades de calor, lligades a la contaminació, la sequera, la xafogor i la pols ment, van afectar la població i van provocar aquest excés de mortalitat». Els autors precisen que darrere de l’excés de mortalitat, és necessari tenir en compte una combinació de diferents factors.

Desigualtats de gènere i del codi postal

El percentatge de defuncions identificades com a excés de mortalitat és superior en les dones (8,8%) envers els homes (5,1%), segons l’estudi. Els investigadors ho atribueixen a dos aspectes: d’una banda, hi ha més dones en grups d’edat més avançats, i de l’altra, el seu nivell socioeconòmic és més baix i això suposa menys accés a recursos contra la calor, com l’aire condicionat.

Els autors també observen que l’excés de defuncions és més acusat a les àrees rurals i a les urbanes més desfavorides de Catalunya. No obstant, si es tenen en compte les característiques demogràfiques d’aquestes àrees, l’excés de mortalitat no és tan superior. En aquest sentit, Mompart puntualitza que «en àrees rurals hi mor més gent, però no perquè visquin en àrees rurals, sinó perquè la població que hi viu és gran». També explica que les persones grans són «les que viuen en situacions de més vulnerabilitat».

Pobresa energètica

Els autors de l’informe també parlen de la pobresa energètica i les dificultats per accedir a recursos per apaivagar els efectes de la calor en un context marcat per la forta inflació. «La resposta de la població ha sigut diferent respecte a anys precedents per la pobresa energètica. Els alts costos de l’electricitat van fer que molta menys gent pogués ser a les llars o llocs de treball a una temperatura normal», adverteix la subdirectora general de la Cartera de Serveis i Mapa Sanitari.

Notícies relacionades

¿Com saber si el meu gos té puces o paparres? Prevenció i tractament

Comença la temporada del ‘sakura’, el fenomen de masses del cirerer al Japó

Darrere d’una altra de les dades recollides també hi pot haver un factor de vulnerabilitat econòmica. L’estudi mostra un excés de mortalitat hospitalària, sobretot en el grup de 45 a 64 anys i superior en aquest cas entre els homes. «La població amb nivell de renda baix i molt baix té les taxes de mortalitat més elevades, així com l’increment de mortalitat més alt en comparació amb la població que té rendes altes i mitjanes», descriu l’informe.

Mompart indica com a hipòtesi la relació d’aquest excés de la mortalitat en homes en edats laborals amb feines a l’aire lliure, amb més risc de cops de calor. «Ens imaginàvem homes que treballen a les carreteres o camperols», exposa.