«En una dècada es perdran 80 milions de llocs de treball al món per la calor intensa»

¿Quins en destacaria? Hem de tenir en compte que, tot i que ens sembli que l’augment de la temperatura en un grau o dos no és res, per a moltes espècies és perillós. Per exemple, per a les barreres de corall del mar pot significar la diferència entre la vida i la mort. També veurem que les pluges al País Valencià són menors i, alhora, més intenses, cosa que provoca escassetat d’aigua. Qui va veure venir la crisi del 2008 diu ara que el millor és invertir en aigua, perquè és un recurs escàs i no se li dona el valor que té. Ja estem veient l’enorme polèmica que genera tot el que està relacionat amb el transvasament Tajo-Segura.

L’augment de les temperatures obliga a incrementar el consum d’aire condicionat... Davant d’això, la via d’investigació que proposa la Universitat Miguel Hernández és fer sistemes híbrids, mitjançant l’ús de plaques fotovoltaiques. I també fer servir el prerefredament evaporatiu de l’aire d’entrada al condensador. Això vol dir que, si l’aire que entra al condensador és més fred, el consum elèctric baixa. Per aconseguir que aquest aire entri més fred es pot utilitzar un mòdul d’ultrasons que atomitza l’aigua.

¿També hem de canviar la nostra manera de consumir? Cal consumir de manera més responsable. Tot i que una peça de vestir costi pocs diners, tots els recursos que hi ha darrere són una barbaritat. Només cal veure la quantitat d’aigua que requereix. Amb el canvi climàtic posarem en relleu molt més els recursos naturals. Tornant al consum, també ha de guanyar molt pes l’aposta pel producte de proximitat, que ajuda la comunitat més pròxima i redueix els costos de transport.

¿La solució passa pel model d’economia circular? Més que no produir o deixar de produir, el que toca és fer-ho de manera responsable. En comptes de centrar-nos a no produir de manera massiva, cal agafar la cadena de producció i treballar en la capacitat de reciclatge dels seus ‘inputs’ i ‘outputs’. Tot i que s’utilitzin productes que contaminin una mica, després es poden reutilitzar.

¿Hem passat ja el punt de no retorn amb el canvi climàtic o encara hi ha marge? No l’hem passat, però està clar que les coses ja no seran iguals. Hem de canviar els patrons i ens acostumarem a un nou escenari. Tampoc es pot parlar d’apocalipsi. Hem d’estar preparats per als fenòmens climatològics adversos. Els esforços arriben una mica tard, tot i que s’estan veient petits avenços, com l’auge del cotxe elèctric o les energies renovables. També haurem d’estar molt atents al funcionament de l’energia nuclear de fusió.

Notícies relacionades

¿Com replantar l’arbre de Nadal després de les festes?

Així està impactant el canvi climàtic en el preu de la vivenda a Espanya

En tots aquests assumptes també resulta molt important la inversió en R+D+i. Els científics a Espanya tenen molt mèrit perquè fan el que poden amb pressupostos escassos. Un país que inverteix en R+D+i té un retorn brutal. Jo ho estic veient a Suïssa al treballar al CERN. Aquí s’olora la tecnologia. Hi ha moltes infraestructures potents, perquè també compten amb la seu internacional de Creu Roja, les oficines de les Nacions Unides o els bancs més importants del món. Trobo a faltar que Espanya s’acosti més a això però l’UMH m’ha donat bones oportunitats per formar-me.

Abans parlava que en una dècada es perdran 80 milions de llocs de treball, ¿on es veu vostè d’aquí deu anys? La pandèmia del coronavirus ha fet que aposti per disfrutar del dia a dia i no sé si em dedicaré a la universitat o a l’empresa privada. El que és segur és que en el futur necessitarem molt el saber científic, la intel·ligència artificial, la programació... I aplicar-ho, sobretot, en camps en els quals no s’ha fet tradicionalment per resoldre els seus problemes. Amb la Covid-19 s’ha accelerat tot el que havia d’arribar en cinc anys.