Crisi planetària

Inundacions, incendis i temps d’extrems: el caos climàtic era això

Landslide in Erftstadt

Landslide in Erftstadt / RHEIN-ERFT-KREIS (EFE)

  • Després d’un mes marcat pels extrems climàtics, un manifest firmat per 14.000 científics de 158 països constata un auge dels fenòmens meteorològics extrems

  • «Necessitem assumir ja la urgència d’aquesta crisi. Els esdeveniments extrems mostren quin tipus de futur ens espera si seguim per aquest camí», reflexiona Andreu Escrivà

6
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La crisi climàtica ja és aquí. Només fa falta veure què ha passat l’últim mes al planeta per posa cara a aquest problema d’abast global. Una onada de calor sense precedents va marcar màximes de 49 graus al Canadá i va provocar més de 500 morts sobtades. Poc després, unes devastadores inundacions a Alemanya i Bèlgica van costar la vida a 200 ciutadans i van causar danys valorats en 2.000 milions d’euros. A la Xina, el tifó In-Fa va desbordar 14 embassaments, va provocar innombrables inundacions i va desplaçar més de 300.000 evacuats. Un incendi a Oregon va calcinar 160.000 hectàrees en una setmana i un altre a Sardenya va arrasar amb almenys 20.000 més. Tots aquests successos mostren que la crisi climàtica, lluny de ser un problema que ens afectarà en el futur, és una cosa que ja està passant. El caos climàtic de què van alertar científics i activistes era això

«Anem cap a un escenari en què els fenòmens meteorològics extrems seran més freqüents i més intensos», resumeix Francisco Doblas-Reyes, expert en prediccions climàtiques i director del departament de ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). «No podem dir amb tota seguretat que les inundacions d’Alemanya, per exemple, són fruit directe del canvi climàtic. Però sí que podem dir que en un context de canvi climàtic serà més habitual que hi hagi fenòmens extrems d’aquest tipus», comenta el científic.

«Anem cap a un escenari en què els fenòmens meteorològics extrems seran més freqüents i més intensos»

Francisco Doblas-Reyes, expert en prediccions climàtiques

En un món immers en una crisi climàtica i ecològica sense precedents no només preocupa que un temporal es torni més ferotge de l’habitual, com a Alemanya o la Xina. També inquieta que els extrems climàtics arribin d’improvís on no se’ls espera. La calor extrema al Canadà, per exemple, era una cosa impensable en aquesta zona. De fet, segons apunta una recent anàlisi del World Weather Attribution (WWA), aquesta onada de calor hauria sigut «gairebé impossible» en un món sense crisi climàtica. «Algunes de les previsions que crèiem que arribarien a final de segle estan arribant ara. Ja no parlem d’aquests escenaris en clau de futur. Són problemes que ja estan afectant el nostre present», comenta Doblas-Reyes.  

«Les constants vitals de la Terra estan empitjorant»

Fa 20 mesos, més d’11.000 científics van fer un manifest per declarar l’emergència climàtica. Un any i mig després, la comunitat científica s’ha tornat a ajuntar per alertar, un altre cop, de l’estat del planeta. «Les constants vitals de la Terra estan empitjorant», sentencien més de 14.000 signants de 158 països en un article publicat aquesta setmana a la revista ‘BioScience’. Els experts corroboren que estem vivint un auge de fenòmens meteorològics extrems. I que es pot actuar «immediatament» i aplicar «solucions dràstiques» per frenar l’avanç d’aquesta crisi ecològica. 

La comunitat científica denuncia que les «constants vitals» de la Terra empitjoren any rere any. El 2020, per exemple, es van superar rècords tant de calor com de concentració atmosfèrica de gasos d’efecte hivernacle. El mateix any, la desforestació de l’Amazones brasiler va arribar al seu màxim històric amb més d’un milió d’hectàrees talades en només un any, el desglaç de Groenlàndia i l’Àrtic va marcar mínims històrics a l’estiu i els nivells d’acidificació de l’oceà van arribar a xifres sense precedents. Aquest 2021 també ha arrencat amb els nivells de diòxid de carboni més alts mai registrats. Les temperatures estan arribant a tals extrems que fins i tot els meteoròlegs alerten que s’estan quedant sense colors per il·lustrar l’augment de temperatura als mapes. En aquests moments, preocupa especialment que la ‘sortida’ de la pandèmia es converteixi en una nova vàlvula d’escapament que provoqui un repunt a tots aquests indicadors.

«Els esdeveniments climàtics extrems que hem presenciat en els últims anys destaquen la urgència amb què hem d’abordar la crisi climàtica», assenyala Philip Duffy, un dels impulsors del manifest i director executiu del Woodwell Climate Research Center. «Sense un pla per a la descarbonització ràpida i les inversions a gran escala en solucions climàtiques naturals, aquests indicadors de canvi climàtic continuaran empitjorant i empenyent els nostres ecosistemes essencials més enllà del punt de recuperació», assenyala l’expert. 

L’impacte de la crisi climàtica ja està deixant un balanç desolador. Segons calcula l’Índex de Risc Climàtic Global de l’oenagé ecologista Germanwatch, en els últims 20 anys el món ha viscut almenys 11.000 fenòmens meteorològics extrems. Entre l’any 2000 i el 2019, aquests esdeveniments desencadenats per la crisi climàtica han costat la vida a almenys 475.000 persones i han causat danys per valor de 2,56 bilions de dòlars. Els països més afectats per la crisi climàtica en les últimes dues dècades han sigut Puerto Rico, Birmània i Haití. A Espanya, segons recull aquest informe, els esdeveniments extrems com el temporal Gloria, la tempesta Filomena o les onades de calor extrem ja causen al voltant de 700 morts a l’any i pèrdues de fins a 900 milions d’euros. 

Hora de canviar-ho tot

«El canvi climàtic no és una cosa que ens agafi desprevinguts. Està passant just el que van plantejar els models climàtics plantejats entre els vuitanta i els noranta», comenta Andreu Escrivà, ambientòleg i doctor en Biodiversitat en una entrevista amb aquest diari. «Necessitem assumir ja la realitat i la urgència d’aquesta crisi. Els esdeveniments meteorològics extrems ens mostren quin tipus de futur ens espera si seguim per aquest camí», reflexiona el divulgador científic. 

«Necessitem assumir ja la realitat i la urgència d’aquesta crisi. Els esdeveniments extrems ens mostren quin tipus de futur ens espera si seguim per aquest camí»

Andreu Escrivà, ambientòleg i doctor en Biodiversitat

L’ambientòleg, autor de ‘I ara jo què faig? Com vèncer la culpa climàtica i passar a l’acció’ (Sembra Llibres, 2020), reclama convertir aquests «senyals d’alarma» en «accions concretes». «Necessitem una resposta col·lectiva, un canvi sistèmic. I això comença entenent que el sistema el formem tots nosaltres», comenta Escrivà. La fórmula per frenar la crisi climàtica, argumenta, implica canvis estructurals tant en el nostre dia a dia com en la política, l’economia i els sistemes de valors que regeixen la societat.

Hi ha qui argumenta que la batalla contra la crisi climàtica comença amb ‘petits gestos’ com reciclar o beure aigua de l’aixeta. Però també hi ha qui assenyala que de poc serveixen aquests detalls si els grans contaminants continuen actuant com fins ara. «No ens podem quedar només en les solucions individuals perquè això significa fomentar la culpabilitat individual i no atacar l’arrel del problema. Però tampoc podem quedar-nos amb la idea que la responsabilitat només està en mans de grans governs i corporacions perquè això continua justificant no fer res, la inacció», reflexiona Escrivà.

Notícies relacionades

«La lluita contra la crisi climàtica comença amb el vot, amb exigir als polítics que apliquin polítiques contundents per frenar aquesta crisi. L’acció individual sempre suma, però el que transforma és l’acció col·lectiva», comenta l’ambientòleg. La crisi climàtica, doncs, demana arribar a l’acord més gran en la història de la humanitat en el menor temps possible. I demana fer-ho ja.