LA FINAL DE LA SUPERCOPA
El Barça es perpetua en el seu tron
Raphinha, amb dos gols, guia la victòria blaugrana a Jidda, contra un Reial Madrid que no en va tenir prou amb un bon rendiment col·lectiu i la millor versió de Vinícius en mesos per impedir el mateix desenllaç que l’any passat.
Un FC Barcelona sense purpurina va derrotar el Reial Madrid més solidari i mordaç en molt temps. I en el rendiment relatiu dels dos gegants hi és tot. Ni recuperar un gran Vinícius, el millor en mesos, va servir al quadre blanc per anar-se’n de l’Aràbia Saudita amb la Supercopa d’Espanya. Aquesta és la realitat actual dels dos equips, la inèrcia exitosa dels uns, la frustració dels altres. El Barça no necessita la seva màxima velocitat, d’un dia massa lúcid, per derrotar un bon Reial Madrid i revalidar el títol que ja va conquerir fa un any, també a Jidda.
Els que donaven per senzilla la victòria blaugrana van fallar, però van encertar en el nuclear. Avui, el campió de la Supercopa és un equip molt més rodó i quallat que el seu etern rival, un Reial Madrid que ha anat sobrevivint amb agonia, en l’aspecte futbolístic i en el físic, en les últimes setmanes fins a la derrota final. Una derrota digna, sí, però derrota al cap i a la fi. En un clàssic, en una final. El realment dur per als blancs és que no tenen massa a retreure’s. Caldrà veure ara si Florentino Pérez, present a la llotja saudita, pensa el mateix.
Mbappé, suplent
L’últim intent de Xabi Alonso per mantenir la seva nau a la superfície, sense poder disposar de Mbappé des de l’inici, va ser plantejar un partit extremadament defensiu. Tant li fa, fa ja temps que va sacrificar el relat que l’havia portat a la banqueta del Bernabéu per mirar d’aguantar-hi tant com pugui. El Barça, el va agafar a contrapeu, però va acabar trobant les escletxes que necessitava, guiat per un Raphinha, autor de dos gols, que sempre hi és quan se’l necessita.
Als de Flick se’ls va notar incòmodes i tensos en els minuts inicials davant un plantejament que no esperaven. Mentre s’anava entonant, es va emportar dos ensurts de mil dimonis, tots dos impulsats pel renascut Rodrygo, però Joan Garcia es va trobar amb dos xuts càndids, primer de Vinícius i després de Gonzalo.
L’entonació blaugrana va arribar a través de Raphinha, que va esquivar la vigilància d’Asencio i va obrir el marcador als 36 amb una precisa definició davant Courtois. Preludi d’uns minuts d’un domini aclaparador del Barça, davant un Madrid noquejat que deambulava sobre el camp, perseguint ombres, trencat. Fins que va arribar la bogeria.
Tres gols en quatre minuts
Al minut 45 es va arribar amb 1-0. Al descans real, amb 2-2. En tot just quatre minuts, Vinícius, 16 partits sense gol, va empatar després d’una gran jugada individual des del centre del camp que va deixar retratat Kounde; Lewandowski va marcar el segon del Barça definint amb molta classe un enviament de Pedri; i finalment Gonzalo va caçar en un córner el rebuig d’un cop de cap de Huijsen al travesser.
De l’intercanvi de cops va sortir reforçat un Reial Madrid que va identificar un filó en Kounde, cosa que va portar Xabi Alonso a sobrecarregar els seus atacs per aquest costat, amb Rodrygo i Vinícius tramant entremaliadures. Els blancs van desaprofitar, amb la intervenció de Joan Garcia, aquells minuts de superioritat i, mancats de manxa, ho van acabar pagant.
L’entrada de Ferran i, sobretot, de Dani Olmo va alimentar la fluïdesa de l’atac blaugrana i el tercer gol va arribar en una jugada una mica atropellada, amb Raphinha disparant una pilota que va fregar Asencio i va despertar Courtois. Va ser llavors quan a Xabi no li va quedar més remei que gastar la seva bala de plata: Mbappé al camp.
En gairebé res es va notar la presència del francès, mentre s’anaven esgotant les últimes anotacions del partit: la vermella directa a De Jong, la tornada d’Araujo després de la seva aturada per salut mental i, sobretot, dues ocasions en l’últim instant en què Carreras i Asencio van pecar de passerells davant Joan García. Hauria sigut l’empat a tres que ja mai serà. La vida extra per a un Reial Madrid que ja mai tindrà. ¿La tindrà Xabi Alonso.
FC Barcelona 3 – 2 Reial Madrid
BARÇA: Joan Garcia (8); Kounde (5), Cubarsí (6), Eric (7), Balde (6); De Jong (6), Pedri (7); Lamine (6), Fermín (6), Raphinha (9); Lewandowski (7). Tècnic: Hansi Flick (8). Canvis: Ferran (7) per Lewandowski (m. 66); Olmo (7) per Fermín (m. 66); G. Martín (s. q.) per Eric (m. 83); Rashford (s. q.) per Raphinha (m. 83); Araujo (s. q.) per Lamine (m. 93).
REIAL MADRID: Courtois (6); Asencio (4) Tchouaméni (6) Huijsen (5), Carreras (7); Valverde (6) Camavinga (5), Bellingham (5) Rodrygo (7); Gonzalo (7) i Vinícius (8). Tècnic: Xabi Alonso (7). Canvis: Arda Güler (6) per Valverde (m. 67); Mbappé (s. q.) per Gonzalo (m. 76); Alaba (s. q.) per Huijsen (m. 76); Ceballos (s. q.) per Camavinga (m. 82); Mastantuono (s. q.) per Vinícius (m. 82).
GOLS: 1-0 (m. 36), Raphinha; 1-1: (m. 45 +2), Vinícius; 2-1 (m. 45 +4), Lewandowski. 2-2 (m. 45 +6), Gonzalo; 3-2 (m. 72), Raphinha.
ÀRBITRE: José Luis Munuera Montero (7), de l’escola andalusa.
T. GROGUES: Asencio, Valverde, Eric, Carreras i Pedri.
Notícies relacionadesT. VERMELLES: De Jong (m. 91).
ESTADI: Rei Abdullah de Jidda (60.325 espectadors).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- RECONEIXEMENT Premi a una abraçada que va salvar una vida
- BARCELONEJANT Bufet lliure de segona mà
- Natura L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic
- Francisco Esteban Bara: "Hi ha professors universitaris que fa 19 anys que repeteixen la mateixa classe"
- Centre comercial El nou Triangle s’endarrereix i la propietat planteja canvis