12 jul 2020

Anar al contingut

DEGRADACIÓ AMBIENTAL

¿Quines platges s'emporten la bandera negra dels ecologistes?

L'informe anual d'Ecologistes en Acció assenyala 48 punts del litoral marcats pel mal natural

L'anàlisi destaca la mala gestió després del temporal 'Gloria', que va afectar diversos punts del Mediterrani

Valentina Raffio

Les costes espanyoles segueixen mostrant any rere any les ferides que la degradació ambiental deixa sobre el terreny. L’informe anual d’Ecologistes en Acció sobre ‘Banderes Negres’ assenyala, una vegada més, 48 punts del litoral especialment marcats per l’acció (o inacció) humana. El contaminat i malmès mar Menor, que l’any passat va veure morir sis tones de peixos i crustacis. Les platges granadines del Penyal i la Guardia, amenaçades pel descontrolat impacte urbanístic. Les aigües de Badalona, sobresaturades per un sistema de sanejament feble. Un Mediterrani marcat pel pas d’un temporal ‘Gloria’ que, lluny de ser un episodi excepcional, podria convertir-se en la ‘nova normalitat’ de la crisi climàtica. I, en general, un planeta que a partir d’ara haurà de torejar amb la gestió dels residus generats per la crisi sanitària.

«Fa ja 15 anys que es denuncia la situació de les costes i tot i així hi ha molts problemes que estan lluny de resoldre’s. Any rere any, ens continuem trobant amb nous incidents puntuals i, a més, amb qüestions que són més reincidents o estructurals», explica Clara Megías, coordinadora de l’informe d’aquest 2020. «Moltes de les banderes denuncien l’impacte d’un fenomen en un territori concret, però sempre recordant que els problemes mediambientals són de llarg abast», reflexiona.

Problemes estructurals i denúncies puntuals

El 40% de les ‘banderes negres’ destacades aquest any assenyalen l’impacte mediambiental que generen els abocaments d’aigües residuals i la seva mala depuració. Fa ja sis anys que aquest problema encapçala la llista de preocupacions ecologistes i, tot i que sobre el paper hi ha una normativa europea que evitaria aquest tipus de problemes, el mal estat de les aigües continua marcant una vintena de punts del litoral espanyol. Mentrestant, les denúncies sobre la qüestió també augmenten. Així com les sancions de la Unió Europea que, segons assenyala l’associació, ja ascendeixen a 32,7 milions d’euros des del 2018.

A aquests incidents recurrents se’ls suma ara el problema estructural de la crisi climàtica. El temporal ‘Gloria’ viscut a principis d’aquest any, que va deixar rècord de precipitacions i danys materials de milions d’euros, només és un exemple del tipus de fenòmens meteorològics extrems que es podrien tornar més freqüents així que avanci la crisi climàtica. «En el Mediterrani preocupa més l’efecte dels temporals extrems que la pujada del nivell del mar. I no només per les pluges, sinó també per les activitats humanes que entorpeixen aquests fenòmens», comenta Megía. A Girona, per exemple, els danys col·laterals de la tempesta es van veure incrementats per un urbanisme que, envoltant el riu, va contribuir al desbordament de les aigües.

També preocupen les mascaretes i els guants que, utilitzats en el seu moment com a element de protecció davant la Covid-19, estan acabant ara a les platges i fons marins. «Aquest és un problema que ens ha plogut de cop i que no s’ha gestionat bé. Els plàstics d’un sol ús són un problema. Però també ho és no saber gestionar-los», explica la coordinadora estatal de l’informe. «Els residus que arriben a les costes són només la punta de l’iceberg, però segurament n’hi haurà molts més que arriben al mar. I això també és un problema que hem de solucionar de manera urgent», destaca.

Els danys a la costa catalana

A les costes catalanes, l’informe assenyala sis ‘banderes negres’. Destaca la situació de les aigües de Badalona, amb la qual es denuncia l’«inadequat sistema de sanejament» de les aigües residuals que provoca la «sobresaturació de les clavegueres» i l’arrossegament de «plàstics, restes d’animals, aigües fecals i escombraries» al mar. També preocupa una llacuna de la Ricarda amenaçada per l’ampliació de l’aeroport del Prat. Una Platja Llarga de Tarragona sotjada pel creixement urbanístic i industrial. Una costa Brava que denuncia un «urbanisme depredador» que amenaça la seva costa. I un delta de l’Ebre que veu desaparèixer la seva Barra del Trabucador.

«Alguns d’aquests problemes són nous, però d’altres venen de lluny», comenta Miquel Vallmitjana, coordinador de la secció catalana de l’informe. L’actuació d’algunes instal·lacions turístiques costaneres de Tarragona, per exemple, suposen un problema recent. Però la degradació del delta de l’Ebre, per exemple, avança des de fa anys. Els terrenys desapareixen, mentre el mar puja i els temporals l’enfonsen. El pas del temporal ‘Gloria’, sense anar més lluny, va deixar a la intempèrie més de 3.200 hectàrees de terreny en un ecosistema ja per si mateix fràgil. I, segons denuncia l’informe d’Ecologistes en Acció, els plans per cuidar aquestes terres són més aviat pocs.

«El litoral està patint i molt l’impacte de les activitats humanes. Per això necessitem que aquestes denúncies siguin escoltades i que arribi l’ajuda per fer front a aquests problemes», reclama Vallmitjana. 

Temes: Platges