¿Està ressorgint el plàstic?

El virus ha disparat el consum d’epis també a Catalunya. La seva irrupció és en part culpable que a l’abril els hospitals produïssin 1.800 tones de residus sanitaris, davant les 275 habituals, segons Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya. 

Hi ha indicis de repunt en altres classes de plàstics. «L’augment del comerç electrònic, el consum domèstic de menjar preparat, la por de les bosses reutilitzables, la sensació d’higiene dels envasos de plàstic: tot hi contribueix», observa Ethel Eljarrat, investigadora de l’IDAEA-CSIC a Barcelona, experta en compostos químics contaminants. La desescalada també comporta l’ús de mampares de metacrilat i de monodosis d’oli i vinagre. 

Sense dades concloents

No obstant, no hi ha dades concloents sobre l’ús de plàstic durant la crisi de la Covid-19. «El reciclatge d’envasos a través del contenidor groc ascendeix un 15% des de l’inici de l’estat d’alarma», diu una nota de principis d’abril d’Ecoembes, l’entitat responsable del reciclatge d’envasos a Espanya. 

Els experts posen matisos a aquest número. En primer lloc «al contenidor groc, a més de les ampolles de plàstic, hi ha llaunes de tonyina i de cervesa, brics, etcètera», afirma Tost. L’Agència de Residus de Catalunya ha detectat un increment semblant al contenidor groc, l’única fracció que ha crescut durant el confinament, mentre que el volum total de residus ha baixat. 

En segon lloc, «l’augment del 15% és respecte a l’any passat, no respecte a abans de la crisi. Això podria ser el resultat d’una tendència consolidada de millora en la recollida selectiva», observa Víctor Mitjans, cap d’estudis i programes d’ecologia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). 

Notícies relacionades

Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE

Set plantes i herbes medicinals: maneres de preparar-les i per a què serveixen

És que moltes tendències es barregen de forma inextricable en el que ha passat. Mascaretes, guants i protectors per als peus es veuen pels carrers, però no hi ha un registre de la quantitat. S’ha menjat més a casa, cosa que pot ser que hagi fet augmentar l’ús d’envasos no retornables, però potser també el seu millor reciclatge. En ciutats grans els residus han baixat, però a les petites han pujat, perquè s’han convertit en llocs de feina. 

«Cal informar bé la societat perquè no caigui en el pànic i no perdi la conscienciació sobre el plàstic», opina Eljarrat. Aquesta investigadora apunta a l’ús de mascaretes reutilitzables i a evitar els guants si no són imprescindibles, i observa que uns plàtans embolicats en plàstics no són més higiènics que uns a granel.