L'iceberg més gran de la història recent, de la mida de la província de Girona, es desprèn de l'Antàrtida

Un iceberg d’uns 5.800 quilòmetres quadrats, el més gran de la història recent, s’ha desprès de la gran plataforma de gel Larsen C, adossada a la península Antàrtica, segons han informat els científics britànics del projecte Midas, que des de fa anys vigilaven l’evolució de l’esquerda gràcies a les observacions del satèl·lit europeu Sentinel-1 i del nord-americà Modis. Les seves dimensions són similars a les de les províncies de Girona o Alacant i és deu vegades superior a la superfície de Madrid capital.

La gran llenca no presenta la forma arquetípica dels icebergs, sinó que es tracta d’una gran placa allargada i llisa d’uns 200 quilòmetres de llarg i uns 350 metres de gruix. L’esquerda que el separava de Larsen C es va detectar per primera vegada l’any 2010, però en els últims mesos s’havia eixamplat de tal manera que els científics esperaven que la separació fos total d’un moment a l’altre, informa Efe. 

Els experts de Midas, grup d’investigació especialitzat en estudis antàrtics de la universitat gal·lesa de Swansea, van indicar que el despreniment es va produir entre el 10 i el 12 de juliol, encara que la ruptura no s’ha pogut confirmar fins aquest dimecres gràcies a les observacions satel·litals, amb visió en l’espectre infraroig.

Blog post with more details about the Larsen C iceberg calving: https://t.co/B094vfbTE6 pic.twitter.com/9ta8XGTMDN

— Project MIDAS (@MIDASOnIce) 12 de julio de 2017

«Hem estat anticipant aquest succés durant mesos. Estem sorpresos de com ha trigat l’esquerda responsable de la ruptura. L’iceberg és un dels més grans dels quals es té registre i el seu progrés en el futur és difícil de predir. Es pot mantenir d’una peça, però és possible que es trenqui en fragments», va declarar el professor Adrian Luckman, investigador líder del grup. Es desconeix també quina direcció podria agafar.

The Larsen-C rift opening over the last 2 years from #Sentinel1 pic.twitter.com/MT9d3HAw1M

— Adrian Luckman (@adrian_luckman) 31 de enero de 2017

L’iceberg, que s’espera que sigui denominat A68, pesa més d’un bilió de tones, segons Midas.

SENSE CANVIS DE NIVELL DE MAR

El despreniment, que ha reduït al voltant d’un 12% la mida  de Larsen C, transformarà per sempre el paisatge d’aquest territori de la península Antàrtica, adverteixen els científics. Un dels problemes radica en el fet que la plataforma, ara més debilitada, funciona com un fre davant l’avanç cap al mar de les glaceres interiors.

«És un dels més grans registrats i resulta complicat predir el seu progrés futur. De moment segueix formant un únic bloc, però és més que probable que es trenqui en segments», va afirmar Luckman, que va opinar que part del gel «podria quedar-se a la zona durant dècades», mentre que «parts de l’iceberg podrien derivar al nord cap a aigües més càlides».

INFLUÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC

El despreniment d’icebergs, fins i tot de volums grandiosos com aquest, és un fenomen natural que forma part del cicle del gel a l’Antàrtida, però els experts consideren que les temperatures més altes vinculades al canvi climàtic estan accelerant aquest procés. Sense anar més lluny, la veïna plataforma Larsen B, situada més al nord, va patir un altre descomunal despreniment l’any 2002.

Notícies relacionades

Europa fa un pas endavant contra el canvi climàtic

Un iceberg de la mida de Barcelona es trenca a Groenlàndia

Tot i pesar més d’un bilió de tones, l’A68 ja estava flotant abans de separar-se, i per això mateix els científics no preveuen que es produeixi un augment del nivell del mar. No obstant, Midas recorda que Larsen C està ara mateix en una «situació vulnerable», malgrat que la separació hagi sigut un «esdeveniment natural», i sosté que podria patir el mateix destí que Larsen B.

«Els nostres models indiquen que es mantindrà més o menys estable, però qualsevol col·lapse futur tindria lloc d’aquí uns quants anys o dècades», va apuntar Luckman. En els pròxims mesos i anys, va afegir, la placa de gel podria començar a «regenerar-se gradualment» o a «patir més despreniments», cosa que la portaria al «col·lapse», si bé les «opinions de la comunitat científica estan dividides» respecte a aquests escenaris.