La cimera del clima encara la recta final encallada en els assumptes més espinosos

Les 195 delegacions presents en la cimera del clima de París (COP21) ja tenen a les seves mans un nou esborrany més senzill i amb menys claudàtors o temes encara per decidir del que es pretén que sigui el tractat final de la conferència, però que manté grans incerteses en els assumptes més espinosos, com el finançament de la lluita contra l’escalfament global, l’horitzó temporal de la reducció d’emissions o el caràcter vinculant. A canvi, segons la demanda dels més desafavorits, introdueix objectius a llarg termini, com la possibilitat d’aconseguir un món descarbonitzat a mitjans de segle, i no descarta que l’objectiu internacional pel que fa a temperatures sigui un augment màxim d’1,5 graus, enfront dels més habituals dos graus.

L’esborrany, fruit de tres dies de treball, l’han elaborat grups de delegats de diversos països, i l’ha presentat el ministre francès d’Afers Estrangers, Laurent Fabius, president de la COP21. Ara, en un procés exasperadament lent, típic d’aquestes cimeres, el text l’examinaran totes les delegacions i s’hi introduiran les matisacions necessàries per comptar al final amb un nou esborrany. «Si el text té imprecisions, intentarem posar-hi remei», va dir Fabius, conciliador. «El text deixa oberts els assumptes més polítics i en què s’han apreciat grans diferències», va assumir el ministre francès, i després va afegir: «Aquest nou esborrany no és per descomptat el text final».

«Tot el que és necessari per poder arribar a un acord ambiciós i equitatiu està encara en suspens», ha sintetitzat Jennifer Morgan, especialista de l’associació científica World Resources Institute (WRI). «És l’hora de la veritat. Serà difícil, hi ha molt encara a negociar», ha afegit Tatiana Nuño, responsable de la campanya de canvi climàtic de Greenpeace-Espanya.

Respecte al primer esborrany presentat dissabte, el text s’aprima de 43 a 29 pàgines i suprimeix tres quarts dels 400 claudàtors que hi havia. Els claudàtors o parèntesis són els aspectes en què s’han apreciat diferències entre països. El que es fa molt sovint en aquests casos és oferir diverses possibilitats de redacció. Per exemple, pel que fa a objectius de temperatura, el prefaci del text proposa que la comunitat internacional ha d’evitar que augmenti més de dos graus respecte als valors preindustrials, però obre la possibilitat a un objectiu d’1,5 graus i fins i tot a una fórmula de consens de «dos graus amb la possibilitat (si fos necessari) d’arribar a 1,5 graus».

PLANS VOLUNTARIS

De la versió original s’ha retirat un aspecte clau com és l’obligatorietat que tenen els països de complir els anomenats INDC, els plans voluntaris de reducció d’emissions que han presentat públicament a la Convenció de l’ONU sobre canvi climàtic (UNFCCC). La redacció definitiva del tractat de París, com ha explicat Teresa Ribera, directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals de França (IDDRI) i exdirectora de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, hauria de buscar alguna fórmula enginyosa perquè pugui ser acceptada pels Estats Units i altres països menors, com Veneçuela i Nicaragua, que es neguen que l’ONU o la comunitat internacional els imposi el que han de fer en la seva legislació nacional.

És a dir, una fórmula perquè siguin ells mateixos els que acceptin el compromís i col·laborin com tots els altres en la lluita contra el canvi climàtic. Per acontentar la Xina, per la seva part, s’ha suprimit la menció que els països industrialitzats «i els que estan en disposició de fer-ho», en referència a les potències emergents, han de contribuir econòmicament al Fons Verd d’ajuda als més desafavorits. Ara diu simplement que les contribucions d’aquests últims seran de caràcter voluntari.

La ministra espanyola d’Agricultura i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, ha reconegut que moltes qüestions complexes segueixen estan entre claudàtors, però que el que és realment important és que «al final s’aconsegueixi la unanimitat i ningú s’hi oposi». Tejerina ha assegurat que a la Unió Europea li agradaria aconseguir un acord molt ambiciós, per exemple en l’apartat de l’obligatorietat i en el de la revisió periòdica dels objectius, però assumeix que hi ha «molts interessos en joc». En qualsevol cas, la ministra ha insistit en tot moment que el text «no està tancat» i hi ha qüestions que «poden desaparèixer i després tornar».

Notícies relacionades

La divisió Nord-Sud obstrueix els progressos en la cimera del clima

Una cimera descarbonitzada

El problema, com passa sovint, és que per acontentar tothom s’acaba en un pacte de mínims. «Si no se citen els diners, els objectius a llarg termini ni com s’obligarà els països a millorar les seves emissions en un futur, això és el mateix que no tenir res», va comentar a la premsa Jean-François Julliard, de Greenpeace.

El text resultant, el tercer esborrany, hauria de servir de base per al tractat definitiu, que s’aprovaria en la clausura de divendres amb assistència dels ministres de Medi Ambient i altres caps de delegació. «Hi ha progressos, però queda molta feina a fer. No hi ha res acordat fins que tot està acordat», ha dit Fabius, reiterant una frase que s’ha convertit en un afegitó entre els discursos de la cimera.