"El Camp Nou va facilitar l'expansió de la ciutat"

Només quan parla amb gent de Lleida, Josep Maria Minguella (Guimerà, 1941) recupera l'accent de l'Urgell, on va néixer. Perquè als 5 anys ja es va traslladar a viure a Barcelona amb els seus pares i els seus dos germans. «A Guimerà, el meu pare tenia terres que treballava, però va pensar que perquè els seus tres fills poguéssim estudiar, era millor viure a Barcelona, i ens vam instal·lar a les Corts, al carrer de Vallespir, 176», explica el soci del Barça des d'aquella edat tan primerenca.

«El meu pare -que va obrir una fàbrica de sabó al carrer d'Entença que va arribar a tenir una trentena d'empleats- era aficionat al futbol i, com que la nostra vivenda estava a cent metres de l'antic camp de les Corts, on jugava el Barça, de seguida es va inscriure i també a mi. Per això tinc un número de soci bastant baix, al voltant del 1.500, perquè sóc soci des de fa més de 60 anys», puntualitza Minguella.

Sempre a les Corts

«Vallespir és un carrer entranyable. Hi vaig viure 40 anys», precisa el veí ara del mateix districte de les Corts i resident al barri de Pedralbes. «Recordo els forners, davant de casa, a Vallespir amb Novell. A les dues de la matinada, veies com sortien en màniga curta, en ple hivern. Eren els herois del barri», diu el tertulià de La Porteria, el programa de debat futbolístic que dirigeix i presenta a Barcelona Televisió Pitu Abril. «Unes portes més amunt hi havia  el drapaire, a qui portàvem diaris que ens pagava a pes», afegeix.

«A prop de casa també hi havia una fàbrica de carbó i un altre camp de futbol, el del Sants, que va arribar a jugar a Segona Divisió», puntualitza. «Però l'ambient que s'ha respirat  sempre aquí ha sigut el del Barça. Aquí és on hi ha més socis blaugrana. Pensa que a les Corts, el Barça fa més de 70 anys que hi és», afegeix el que va ser jugador del juvenil d'aquest club. «Hi vaig estar tres anys. En metro, anàvem a jugar per tota la ciutat, amb el Foment Martinenc, el Sagrera, la Muntanyesa, el Fort Pienc, el Poblenou... Jo dormia, estudiava i m'entrenava a les Corts, però sempre m'ha agradat moure'm per tota la ciutat. Encara avui. A mi, que he estat en milers de ciutats, Barcelona em sembla una meravella, i molt còmoda. És on es viu millor i on tens de tot: òpera, futbol, tennis, platja i piscines, teatre...», repassa el també tertulià a l'Efectivament de Lluís Canut, a Esport3, i a Arucitys, a 8TV.

«Cada setmana vaig a tres televisions. Em passo el dia parlant, però ho faig perquè vull, m'ho passo bé», comenta Minguella, camí de la Masia del Barça, de la qual lamenta el tancament i el poc ús que se'n fa.

«Imagina't com ha crescut el club, que, sent president Montal, a la Masia es concentrava tota l'organització del Barça. Al pis de dalt hi havia la sala de juntes i la gerència. Al de sota, l'administració, la caixa i la gestió del futbol base. Els jugadors de fora estaven en pisos i totes les oficines eren aquí. En canvi, avui parlen d'uns 400 treballadors del club», compara qui també va ser candidat a presidir el FC Barcelona.

Edifici singular

«Jo dedicaria la Masia als records més personals d'exdirectius i exjugadors com Gamper, Miró-Sans -va fer el Camp Nou-, Montal, Kubala, Cruyff o Messi. Li donaria més valor a aquest edifici tan singular, però no l'obriria al públic», proposa.

Minguella ha sigut representant de futbolistes, clau en fitxatges com Maradona, Stóitxkov, Ronaldo, Rivaldo i Guardiola. També qui va dirigir el seu ull professional cap a Messi, «el jugador més decisiu, punta de l'iceberg d'un equip excepcional, al qual fa pràcticament invencible», apunta sobre el club que aporta més visitants a les Corts.

«Quan vam arribar aquí tot eren camps de cultiu. Alguns propietaris venien el que recollien, i altres produïen per a consum propi», rememora el veí. «La ciutat s'acabava pràcticament al carrer de Vallespir. El tramvia arribava fins a la plaça del Centre, feia la volta i tornava al centre de la ciutat», afegeix.

Notícies relacionades

Vidre i foc

Concurs: ¿Reconeixes aquest lloc del districte de les Corts?

«El Barça, a l'obrir-se cap a l'esquerra, va facilitar l'expansió de la ciutat» explica Minguella, que va estudiar Dret, es va treure el carnet d'entrenador i va ser intèrpret d'entrenadors del Barça com Vic Buckingham. Minguella també va ser segon entrenador del primer equip del FC Barcelona. I tot per haver anat a parar a les Corts.

«La vida té unes circumstàncies controlables, que hem d'usar com a base, i circumstàncies no controlables, amb les conseqüències de les quals també s'ha de comptar. Això ho tinc molt clar», expressa. «Si el meu pare ens hagués instal·lat a Sarrià en lloc de les Corts, qui sap si  seríem socis de l'Espanyol».