28 febr 2020

Anar al contingut

UNA HISTÒRIA DE LES CORTS | Cristalleries Planell

Vidre i foc

A la fàbrica modernista del carrer d'Anglesola treballaven molts nens, que el 1925 van fer una vaga per millorar les seves condicions

ANNA ROCASALVA / BARCELONA

El districte de les Corts té un notable passat industrial. Així ho descrivia el poeta J.V. Foix en un relat de 'Diari 1918'«Gaudeixo, ja d'infant, allà on el foc guspira, i els vidriers, que veig agegantats, m'obren paratges nous, i m'hi complac...». El poeta es refereix així a la impactant visió dels més de 8.000 metres quadrats de les Cristalleries Planell, i el bullici dels seus treballadors, retallats a la llum del foc dels forns, sempre encesos. La seva història és un homenatge al treball dur, però també un testimoni de les vagues sindicals i els estralls de la guerra i la postguerra. «En temps de misèria i de silenci, la fàbrica significava sobreviure», explica el fill d'una de les treballadores, Antoni Brengaret.

Fundada el 1913 i situada als números 1-3 del carrer d'Anglesola, Cristalleries Planell va ser una de les empreses de vidre artístic més importants d'Europa. «S'hi feia opalina, gerros, figuretes i llums que eren els que més èxit tenien a Amèrica», explica l'arquitecte i historiador, Antoni Vilanova. D'origen humil, Planell es va convertir en un gran empresari i un distingit membre del partit de la Lliga Regionalista. «Però no era un amo d'aquells davant dels quals tothom s'havia de treure el barret -comenta Brengaret-. A vegades bufava vidre amb els treballadors i s'enduia ls nens de la fàbrica a berenar».

Lluita obrera

El capital humà de la cristalleria era majoritàriament femení, «perquè la minuciositat i l'atenció al detall que es requeria s'associava a la dona», explica Vilanova. Però la foneria se sustentava, en part, gràcies a la mà d'obra infantil. Doblement explotats, per ser obrers i menors, els aprenents van organitzar la famosa vaga dels nens del 1925. La protesta va aconseguir aturar el sector del vidre de la província de Barcelona i els nens van obtenir millores en les seves condicions de treball.

El 1938 l'empresa va ser col·lectivitzada, però, després de la guerra, el franquisme va tornar la fàbrica al seu propietari i el va nomenar cap del sindicat vertical del vidre. Posteriorment, el règim va condecorar Cristalleries Planell amb el títol d'empresa exemplar. «Leopoldo Planell va ser un convers, però mai un delator -matisa Vilanova- . Va impulsar una mútua per als treballadors i va donar feina sense importar-li els antecedents polítics». No obstant, el 1957, tres anys després de la mort de Planell, l'empresa va fer fallida.

Després d'anys d'abandonament, l'edifici és ara un equipament públic que allotja un centre de formació per a adults, una seu del Consorci de Normalitzatció Lingüística i un hotel d'entitats. La remodelació, a càrrec d'Harquitectes, incorpora elements modernistes i noucentistes de la façana original. «L'objectiu era aconseguir un edifici eficient i sostenible -diu l'arquitecte Josep Ricart-. També hem construït xemeneies solars que funcionen com a motor d'aire natural». «Planell volia que la seva fàbrica fos com una gran família per i per al barri», afirma Brengaret. I ho ha aconseguit.