Regina Olabarría: «La discapacitat no ha de limitar la vida de ningú»

Tenir una germana petita amb síndrome de Down va marcar Regina Olabarría (Oviedo, 1972). No només la va portar a estudiar psicologia i pedagogia, sinó que a més la va empènyer, d'adolescent, a fer voluntariat en centres per a persones amb discapacitat intel·lectual. Ara presideix la Fundación Reto (Marquès de Mulhacén, 5-7), que aposta per l'autonomia de persones no tan diferents.

-La seva germana és l'origen.

-Daniela va néixer quan jo tenia 4 anys. Gràcies a ella vaig viure una infància peculiar perquè vaig haver d'assumir responsabilitats que no eren pròpies de la meva edat. Vaig rebre menys atenció perquè la necessitava la meva germana. Vaig arribar a pensar que era injust. Però em va anar bé perquè em va fer madurar, ser responsable i valorar les petites coses del dia a dia.

-I li va marcar un camí.

-Des de petita volia ajudar nois com la meva germana. Als 14 anys vaig començar a viatjar a altres països per fer de voluntària i veure com es treballava amb les persones amb discapacitat. Vaig comprendre que la discapacitat no ha de limitar la vida de ningú, ni provocar que aquesta sigui diferent. El que no m'agrada per a mi tampoc li agradarà a la meva germana.

-Com viure en una residència. ¿Per això ofereixen pisos compartits?

-Sí, oferim pisos compartits, com el que tenim a les Corts, en què cinc noies amb discapacitat intel·lectual viuen juntes, amb la presència permanent d'un professional. Elles senten que és casa seva. Quan acaba el cap de setmana en què han anat a veure els seus pares, elles els diuen que tornen al seu pis. Totes assisteixen als seus respectius centres ocupacionals o de treball i porten una vida pròpia i prenen decisions. Repliquem un model natural, com el de qualsevol jove que vol viure amb els seus amics. I aquesta màxima l'apliquem a la resta de serveis que ofereix la fundació: oci, respir i atenció a les famílies.

-¿D'on surten els companys de pis?

-Unifiquem un grup natural de persones amb discapacitat que ja es coneixen i que, per tant, poden ser companys. A partir d'aquest grup, posem en marxa el projecte buscant les opcions de vivenda millors i més sostenibles. Aquest model basat en la total normalització fa que les nostres places no estiguin subvencionades per la Generalitat. Paradoxalment, una plaça del nostre model de vivenda té un cost bastant inferior al que té una plaça de residència.

-¿Com paguen els pisos?

- Aprofitant qualsevol oportunitat. Mitjançant donatius de particulars i empreses, esdeveniments... Els interessats poden informar-se a la web retofundacion.org. Com que som una entitat molt jove, nascuda en plena crisi, no podem dependre de l'ajuda pública. Tenim un model autosuficient en què les famílies paguen part del servei.

-I Esade els ajuda.

-Sí. A través del seu projecte Alumni Solidari un grup d'exalumnes d'Esade, de diferents especialitats, ens dóna una  visió d'empresa social, més professionalitzada. Se submergeixen en la nostra fundació, busquen carències i fortaleses, i ens marquen els objectius perquè puguem créixer i ajudar més gent.

Notícies relacionades

Vidre i foc

Concurs: ¿Reconeixes aquest lloc del districte de les Corts?

-¿Hi ha més projectes?

- Estem en vies de dissenyar més vivendes per a persones amb discapacitat intel·lectual que vulguin iniciar una vida independent. També treballem en un nou model de vivenda amb espais comuns que pugui cobrir totes les seves necessitats durant l'envelliment. A més de la gestió de vivendes, la fundació té un ampli recorregut en oci i atenció a les famílies.