Rafael Santandreu: «Fes-te amic de les teves pitjors pors»

Abans de compartir la fórmula, ¿què li provoca a vostè ansietat?

-Molt poques coses ja. Quan començo a notar preocupació, es dissipa en dècimes de segon. ¡Fins i tot la mort em sembla genial! Tinc molta curiositat pel meu propi trànsit.

-No s’hi val. Tinc entès que creu en el més enllà.

-És un avantatge disponible per a tothom.

-Té poc pedigrí científic.

-Una branca de la neurologia ha arribat a la conclusió que tenim un grup neuronal que s’activa amb l’experiència espiritual. I remarca que a la natura no hi ha funcions neuronals gratuïtes.

-Ningú explica la ‘gran apagada’.

-Els estudis sobre experiències pròximes a la mort donen més proves a favor del més enllà que en contra. Jo sé que serà beneficiós, perquè tot el natural és meravellós: un volcà, el naixement, fer l’amor, la mort...

-¿Fins i tot la prematura?

-Fins i tot. És fonamental adonar-se’n que coneixem una part infinitesimal de les lleis naturals. El més lògic, doncs, és respectar-les. La història de la humanitat ha sigut l’intent de millorar una mica la natura i cagar-la una vegada i una altra.

-Anem a les pors. 

-Per aconseguir la pau interior, fes-te amic de les teves pitjors pors. ¿Com? Passant molt temps amb elles. Intimant amb el que ens atemoreix. Els conqueridors espanyols de Mèxic s’aixecaven aviat, combregaven i se n’anaven a la guerra sense saber si tornarien a veure un altre dia. Per això he triat el casc per sortir a la foto.

-Eloqüent. ¿És l’actitud?

-Per ser emocionalment madur, l’ésser humà ha d’adquirir l’habilitat que tenia Hernán Cortés. Ell acceptava radicalment qualsevol conseqüència sobre la seva vida. Fins i tot la seva mort.

-L’embarassada que entra a la sala de part, també.

-No havia considerat aquest exemple, però sí. Cal anar a buscar sistemàticament la font del temor i acceptar el pitjor escenari. És com entrar en un tornado: dins pots prendre el sol, hi ha molta pau. Si et dirigeixes al nucli de la por, desapareix.

-Estem programats per fugir dels perills.

-I està bé, excepte en el terreny de les emocions. De fet, la intel·ligència humana és una anomalia. En la naturalesa no hi ha projecció en el futur. A nosaltres aquesta projecció ens permet crear, però també ens fa col·lapsar en les pors. La sortida d’un temor irracional és antiintuïtiva.

-O farmacològica.

-En els trastorns per por, els ansiolítics no només no curen, sinó que compliquen el problema. El tapen.

-Durant la pandèmia n’ha augmentat el consum un 14%.

-I en els pròxims dos anys veurem aparèixer casos d’estrès posttraumàtic a causa de la Covid. No serà la por a l’amenaça original, sinó la por a experimentar la por. Ja estem veient un augment que mai abans s’havia vist a consulta. Per aturar la por de la por, recomano imaginar cada dia que mors per Covid, experimentar l’ansietat des de l’acceptació.

-¿Hi ha un perfil del candidat al patiment?

-És una trampa mental en què pot caure tothom en qualsevol moment. He tractat bombers condecorats, polítics de primer nivell, executius...

-¿Gent a l’abast de la seva minuta?

-Miri, he tingut la gran sort de créixer en una família molt pobra –potser els últims pobres del Carmel–, però als meus pares no els importava gens. Mai he tingut regals de Nadal, no anàvem de vacances, tenia uns únics pantalons cosits i recosits. Però érem increïblement feliços. Teníem a prop la biblioteca. Vaig aprendre que necessitava molt poc.

-Ara pot tenir el que vulgui.

-Només necessito l’aigua i el menjar del dia. Res més. Intento, mentalment, ser com un ‘sadhu’, un d’aquests monjos mendicants que deambulen en pilotes per l’Índia.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

-El dia que vulgui passejar despullat, avisi.

-A l’estiu em pot trobar així a les muntanyes del Pirineu.