El conflicte del Pròxim Orient
Palestina, el simbòlic reconeixement d’un Estat que en realitat no existeix
Les mesures del Govern de Netanyahu en els últims mesos han col·locat l’Autoritat Palestina al límit del col·lapse financer, cosa que podria ser el toc de gràcia al projecte dels dos estats
«Israel busca dificultar al màxim la vida de la població perquè se’n vagi», explica un expert

Dilluns a la matinada, hores després que el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i Portugal reconeguessin l’Estat de Palestina, una dotzena de vehicles blindats israelians van irrompre per la força al campus de la Universitat de Birzeit, la més prestigiosa dels territoris ocupats palestins, als afores de Ramal·lah. Els soldats van arrestar diversos guardes de seguretat, van fer malbé el mobiliari del campus i van deixar una reguera d’octavilles al seu pas. "L’activitat de les organitzacions estudiantils és activitat terrorista", amenaçava un dels pasquins. L’incident serveix per il·lustrar la dissonància entre els reconeixements diplomàtics d’aquests dies i la realitat sobre el terreny. L’Estat palestí no existeix a la pràctica, i la poca viabilitat que li pugui quedar està sent destruïda metòdicament pel Govern ultranacionalista de Benjamin Netanyahu.
"L’esperança dels dos estats s’està diluint, però no podem deixar que s’apagui", va reconèixer diumenge el primer ministre britànic, Keith Starmer. "Avui revivim l’esperança en la pau i la solució de dos estats". També França, Bèlgica, Malta, San Marino i Andorra van reconèixer ahir Palestina. Però aquest gest no passarà d’un mer brindis al sol llevat que vagi acompanyat de mesures concretes per alterar l’statu quo. "Pot ser que no tingui un efecte immediat en termes pràctics, però podria servir perquè la comunitat internacional es prengui seriosament la recerca de solucions", assegura a aquest diari el professor d’Estudis Internacionals de la Universitat de Birzeit i exministre palestí Ghassan Khatib. "Això passa per imposar sancions a Israel perquè aturi el genocidi a Gaza i freni l’expansió dels assentaments a Cisjordània".
Aquests dos territoris composen junt amb Jerusalem Est els territoris ocupats palestins, la cartografia sobre la qual s’hauria d’aixecar un dia l’Estat palestí. Però avui no són més que tres cantons inconnexos, envoltats de murs, tanques i filats i sense cap dels elements bàsics de la sobirania nacional. Ni control de fronteres ni de l’espai aeri i marítim. Els palestins ni tan sols tenen jurisdicció sobre els seus recursos naturals, nacionalitzats per Israel o controlats pels seus militars, cosa que ha contribuït al fet que la seva economia sigui captiva de l’Estat jueu. A tall d’exemple, gran part de l’electricitat i l’aigua que consumeixen la compren a companyies israelianes, malgrat que es generen en gran manera dels seus propis recursos.
Els acords d’Oslo
Dels acords d’Oslo (1993) va néixer l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), que havia d’aixecar les institucions del futur Estat, cridat a declarar-se cinc anys després. Però la dreta israeliana i els atemptats de Hamàs van enfonsar Oslo. L’ANP no té avui cap jurisdicció sobre el 62% de Cisjordània, on només impera la llei militar israeliana. Per cavar un pou, arreglar una façana, obrir un negoci o viatjar, qualsevol palestí necessita allà el permís dels militars, que rarament es concedeix.
Però hi ha altres obstacles, agreujats per les polítiques de Netanyahu en els últims anys. "No hi haurà Estat palestí", va reiterar diumenge el primer ministre israelià després d’afirmar que el reconeixement de Palestina "és un premi al terrorisme". Fonamentalment, la presència massiva de colons a Cisjordània i Jerusalem Est, on viuen 700.000 israelians de manera il·legal. Des de l’inici de la guerra a Gaza, els plans per aixecar noves colònies s’han accelerat. El 2024 es van aprovar gairebé 30.000 noves vivendes, un 250% més que cinc anys abans. I aquest any es va aprovar el projecte E1, que dividirà Cisjordània en dos i impedirà la seva continuïtat territorial. Al mig Israel ha omplert el territori de punts de control militar i barreres per restringir moviments. Ha tancat els accessos a desenes de pobles i llogarrets, mentre els colons radicals assalten amb impunitat els palestins per intentar quedar-se amb les seves terres.
Notícies relacionades"El propòsit de tot això és dificultar al màxim la vida dels palestins perquè marxin. Israel vol la terra, però no estima la seva població", diu el professor Khatib. Els seus ministres ho repeteixen gairebé cada dies amb altres paraules. I ara parlen sense embuts d’annexionar-se part de Cisjordània i desmantellar l’ANP, cosa que acabaria definitivament amb la il·lusió de l’Estat palestí. "La nostra veritable resposta hauria de ser dissoldre l’Autoritat Palestina i aplicar la nostra sobirania a Judea i Samaria", va dir diumenge el ministre d’Economia, Nir Barkat. Judea i Samaria és el nom bíblic amb què Israel es refereix a la Cisjordània ocupada. Abans, informa la premsa israeliana, buscarà el consentiment dels EUA aquesta setmana, durant l’estada de Netanyahu a Nova York, on assistirà al debat a l’Assemblea General de l’ONU. Tot i que Israel no acabi dissolent formalment l’ANP, és possible que aquesta no sobrevisqui a la campanya d’assetjament sistemàtic a la qual està sent sotmesa.
Fa mesos que Israel no transfereix al Govern de Mahmud Abbàs els impostos duaners que recapta en nom seu, malgrat estar-hi obligat. "L’ANP està al límit de la fallida. Si s’hi suma que Israel ha tancat el seu mercat laboral als 200.000 palestins que solia ocupar, la tempesta és gairebé perfecta.
- Previsió estacional Catalunya s’endinsa en una tardor amb un 70% de probabilitats que faci més calor del normal i amb gran incertesa sobre les pluges
- Crim sense aclarir La jutge de Sabadell que investiga l’assassinat d’Helena Jubany reobre el cas contra Ana Echaguibel
- Observatori Social de l’Habitatge Prensa Ibérica-Santander Enquesta: Els espanyols exigeixen facilitar la construcció d’habitatges i agilitar el desallotjament d’okupes
- Iniciativa solidària Barcelona llança el seu Districte 11 per a Palestina amb Gay com a regidora i 1,5 milions de pressupost
-
Ofert per
- Urbanisme BCN estudia convertir en un passeig el tram sense cobrir de la Ronda del Mig
- Consistori Janet Sanz renuncia a ser alcaldable per BComú i deixa la política
- Seguretat Collboni desplegarà 1.000 càmeres de videovigilància
- Política municipal Barcelona llança el seu Districte 11 per a Palestina amb Gay com a regidora
- Illa alerta del perill ultra al memorial del Camp de la Bota