Florentino, contra tothom

"Una pena sentir que el millor club de futbol del món, i el més admirat, és atacat per tota la humanitat, i s’hi enfronta. Només faltava incloure-hi l’Unicef i l’ONU. I tot per tapar que, tristament, ben aviat, el club ja no serà dels socis", deia Ramón Calderón, president del Reial Madrid (2005-2009). "S’ha posat guerriller, semblava una metralleta", va dir el mestre Paco González, a la Cope, després de sentir el discurs de Florentino Pérez en l’assemblea de compromissaris.

I, en efecte, com reconeix l’expresident Calderón, només li va faltar culpar de tots els seus mals i inquietuds l’Unicef i l’ONU. I, per tot el que va dir i com ho va dir, la veritat és que li va faltar ben poc per culpar aquests dos organismes internacionals.

Feia molt de temps que Florentino necessitava un discurs d’aquesta mena. La seva tropa, no els madridistes, ni tan sols els merengues, la seva tropa, els florentinistes, que són la nova massa social del Madrid, necessitaven sentir el seu líder maltractar tothom i tot. Flo necessitava deixar anar llast perquè viu temps molt convulsos, recargolats, difícils. Es diria que, tot i que dissimuli, no li surt res, cap de les seves grans apostes. És a dir, el seu majestuós estadi va començar amb 575 milions d’euros i ja va per 1.347. Com que la desviació fa por, es vol vendre el 5% del club per 1.000 milions. I no solament això: no hi pot organitzar concerts, tot i que diu que, al desembre, ho haurà arreglat. El que no va poder arreglar va ser la demanda que li van guanyar els veïns, pel soroll i contra milers d’aparcaments.

Allò de la Superlliga, no solament continua a l’aire, sinó que va perdent suports (i no parlo, no, de Joan Laporta, que continua allà, tot i que ho dissimuli). El pretensiós projecte no creix per més sentències a favor que acumuli i per això, ara, es querella contra la UEFA i li demana 4.500 milions.

Notícies relacionades

Un gol de Turrientes dona l’avantatge a la Reial Societat a San Mamés

Lucas Eguibar: "No em preocupava l’snow, només volia tenir una vida normal i sense dolor"

La topada amb Javier Tebas, president de la Lliga, fa mala pinta, perquè si Flo no és enemic fàcil, llançar-li un pols a l’altiu i superb Tebas tampoc sembla fàcil de guanyar. Però hi ha molts més desacords i fracassos. Per exemple, la idea que tenia a l’estil Bayern de Múnic per impulsar un canvi de model de club se’n va anar en orris, perquè legalment era impossible i, ara, s’ha inventat una altra fórmula, hi insisteixo, per treure diners, no per deixar lligada i ben lligada la seva successió. I ni tan sols aquest truc és segur que li surti.

Anem al menyspreu al Barça i, especialment, a Laporta, perquè, em sap greu, però allò del cas Negreira ja no té perdó. Les fletxes contra Laporta són or beneït per al president blaugrana. I dic que són or perquè Laporta necessitava davant els seus fidels, davant els seus acòlits, assegurar-se, almenys, els 30.184 vots que té. I res millor que demostrar-los, una vegada més, que el Madrid l’odia. I acabem amb l’últim fracàs de Florentino, que ni tan sols una arenga tan terrible ha pogut tapar, perquè Madrid sencer va ple del cas Alonso, que al president del Reial Madrid li ha esclatat a la cara i, ara per ara, no sap com resoldre. Una cosa sí que els asseguro: si ha d’acomiadar Alonso, l’acomiadarà, entre altres coses perquè, com passa al Barça, els altres desastres els són ben iguals, als socis blancs, que l’únic que volen és guanyar.