Jenni i Esther conquisten Amèrica

Cada vegada hi ha més arguments per arriscar-se. Per agafar les coses i acomiadar-se de casa a la recerca de noves aventures. Podria creure’s que marxar del futbol espanyol és una bogeria, però cada dia que passa veiem més casos en què no només el canvi és bo, sinó un sinònim d’èxit. Això mateix acaben de demostrar Jenni Hermoso (Madrid, 1990) i Esther González (Huéscar, Granada, 1992). Les exdavanteres del Barça i del Reial Madrid, respectivament, s’han proclamat aquest cap de setmana campiones de les seves lligues, per a res menors. Esther s’ha emportat el trofeu amb el Gotham Football Club de Nova York després d’un any excepcional en la lliga nord-americana, i Jenni ha aconseguit el títol de campiona de Mèxic amb Tigres.

Les dues davanteres van arribar ahir mateix a Las Rozas per participar en la convocatòria de la selecció espanyola i disputar la final de la Nations League davant Alemanya (divendres vinent a Kaiserslautern i el dimarts 2 de desembre al Metropolitano de Madrid). Com a mínim, arribaran amb ressaca emocional després d’un cap de setmana de moltes emocions i celebració.

El valor de les pioneres

Primer ho va aconseguir Esther González, que es va tornar a emportar el títol de la lliga nord-americana. El segon títol de la franquícia de Harrison, en només tres anys, després d’imposar-se en la final al Washington Spirit d’Adrián González (0-1). La davantera, a més, ha sigut la màxima golejadora de l’equip, amb 10 gols. El Gotham, sens dubte, està en un moment molt dolç. Com Esther, que viu una segona joventut als EUA. Aquest any ha revalidat el títol i ho ha fet amb un toc d’èpica. I és que el Gotham és el campió amb pitjor classificació en la fase regular del campionat. La franquícia de Harrison va acabar el torneig en vuitena posició, últim bitllet per als play-off.

La situació de Jenni Hermoso tampoc és tan diferent. La madrilenya va deixar la lliga espanyola per ser pionera. Va ser una de les primeres a fer el pas d’incorporar-se en la lliga mexicana. Quan va explotar el cas Rubiales, la pressió sobre la futbolista va ser desmesurada. Poder tornar a Mèxic i posar terra (i un oceà) pel mig li va donar pau, estabilitat i li va permetre mantenir-se una mica al marge de l’escàndol del qual va ser víctima.

Notícies relacionades

L’Espanyol s’agafa a Dmitrovic per sumar una soferta victòria

La crisi del Madrid: "A Xabi se li ha posat cara de Rafa Benítez"

Ara, després de mesos de patiment i molt sacrifici, respira tranquil·la. El petó que li va fer al trofeu, imatge que també va regalar quan Espanya es va proclamar campiona del món el 2023, segella aquest triomf. "Sembla fàcil quan el guanyes, però no ho és. Ser lluny de casa és difícil. Recordo molt la meva mare i la meva família, que s’aixequen cada matinada per veure’m i són el pilar de la meva vida. Molt del que soc ho dec a ells", va apuntar Hermoso.

"Vaig venir a una lliga exòtica que ningú coneixia i tothom em retirava. Ningú ho sap fins que no ho viu. Per a mi aquest títol vol dir que mai m’he donat per vençuda. He patit molt durant molt temps, m’ha costat molt arribar fins aquí, però m’he demostrat que amb treball tot es pot aconseguir". n