María José Varela, abogada: "La solitud després de sortir d'un maltrcatament és una porta oberta a la depressió"

-Després d'haver assistit centenars de dones, quin vincle ha observat vostè entre els casos de violència masclista i les afectacions psicològiques i de salut mental?

-Són vincles freqüents, perquè per poder sortir de la violència, les dones s'han de deslligar de la dependència que tenen respecte del seu agressor, que és una dependència emocional molt forta. És un esforç titànic, que no sempre se supera tranquil·lament. Moltes vegades passa per un procés depressiu que fa fracassar l'allunyament perquè tornen. A més, es parla molt poc de la violència psicològica, que és present sempre en la violència física i moltes vegades és anterior. Pot ser anterior, coetàniament i evidentment és posterior. Quan les dones aconsegueixen sortir del circuit, moltes vegades els segueixen arribant les ones de la violència psicològica.

-¿En quin sentit?

-Recordo haver estat a la comissaria amb una dona esperant a denunciar durant una hora. I, mentre esperàvem, ella seguia rebent missatges al mòbil per part de l'agressor, amb un potencial psicològic molt important. Tot això minva el seu equilibri i força per sortir de la relació.

-¿La depressió es produeix, doncs, a conseqüència de l'esforç per sortir-ne?

-Sí, i de la sensació de soledat posterior. Normalment, els agressors aïllen les víctimes del seu entorn i això fa que elles no tinguin altres recursos de suport emocional, no tenen amics. Aquesta sensació de solitud, afegida al fracàs que suposa, són portes obertes a la depressió.

-Vostè ha parlat que de vegades intenten tornar amb l'agressor. És encara una cosa difícil d'entendre socialment?

-És un fenomen freqüent, i no s'ha erradicat, a causa de la dependència emocional tan forta que existeix. Quan vaig començar a exercir, molts policies deien que era inútil denunciar, perquè tramitàvem els expedients i després veien passejar la parella agafava el braç. I fins i tot moltes dones arriben a denunciar fruit d'un moment de no poder suportar més el dolor, però posteriorment o no es ratifiquen judicialment o s'acullen al dret de no declarar contra ells, o es reconcilien. He vist reconciliacions en casos fins i tot de maltractament crònic. És per aquesta relació de dependència. I trencar-la és molt difícil.

-¿Quin paper juga el suport psicològic a aquestes dones?

-És fonamental, perquè és molt difícil abordar el procediment de denúncia, el tràmit penal, si no es té un suport psicològic fort.

-¿Què més cal als serveis de suport a les dones en l'àmbit jurídic i psicològic?

-Cal que siguin més àgils del que són i que la burocràcia no se't mengi. Els serveis socials funcionen relativament bé, no és el pitjor del circuit de la violència. Moltes dones se senten acollides pels serveis d'atenció a les víctimes, però no se senten prou ben ateses al circuit judicial. Hem de millorar tots, perquè realment hem de tenir consciència que és una situació molt difícil, se'ls demana ser heroïnes. És un esforç que no totes les persones estem en condicions de poder fer-ho.

-¿Quines seqüeles psicològiques deixa el maltractament a mitjà i llarg termini?

-En general hi ha un sentiment de baixa autoestima, que requereix precisament un tractament per poder superar-lo i tirar endavant la resta de la vida. Té un costat positiu, i és que a la superació hi ha una dosi de suport. La dona que aconsegueix superar-lo se sent ajudada i amb instruments per a la resta de la vida i empoderada.

Però és un procés molt dolorós. Qui ha patit un robatori no pateix estigma social, però si dius 'm'han maltractat' pateixes estigma, et miren de manera diferent, és com si la víctima perdés punts de la seva estima social, de la seva admiració i prestigi.

-¿Hi ha conseqüències greus?

-Depèn de la personalitat de cada dona. Les víctimes no són totes iguals. En casos de violació he representat dones que no han aixecat cap en tota la vida. I altres ho han superat i estan en el moviment feminista. Depèn de la personalitat, de l'entorn, dels suports que tinguis, tot això hi influeix molt. També de la capacitat de tenir independència professional. Influeix, no és definitiu. He portat moltes dones que són professionalment més valuoses que la seva parella però que han estat atrapades en aquesta dependència emocional.

Notícies relacionades

La académica Nazareth Castellanos destaca la importància de la respiració en la salut mental

Les noves sèries reinventen la professió de terapeuta i desmonten prejudicis

-¿Falta literatura científica sobre psicologia i maltractament?

-Estem donant voltes sobre el mateix. Hi ha coses que no s'acaben d'explicar ni analitzar. Recordo que va ser tota una lluita que el Codi Penal contemplés el maltractament psicològic en els tipus delictius. Va ser una lluita, però continua sent transparent. He escoltat jutges i jutges de violència davant d'una situació de maltractament psicològic, dient 'jo no ho veig'. I la víctima dient 'pateixo maltractament psicològic, segons diu la meva psicòloga', davant la qual cosa la jutgessa contestant 'una cosa és el que diuen els psicòlegs i una altra com ho veiem als jutjats'. Queda molt per treballar.