L’ajuda encara no arriba a la Franja un mes després de l’acord amb Israel

Des que va començar el conflicte, l’ONU ha registrat almenys 60.138 morts a Gaza, fins a l’1 d’agost. Una alerta de la Classificació Integrada de les Fases de la Seguretat Alimentària va qualificar la situació a la Franja com "el pitjor escenari de fam possible". Milers de persones viuen amuntegades en pocs quilòmetres. L’assistència sanitària és extremadament limitada. I el subministrament d’aigua, pràcticament nul. Les imatges parlen per si soles.

En aquest escenari, l’"entesa" a què Kallas va aconseguir arribar amb el seu homòleg israelià, el ministre d’Exteriors Gideon Sa’ar, posava sis condicions que Israel havia de complir. Havia de garantir "l’augment substancial del nombre diari de camions" que transporten aliments i altres béns de primera necessitat a Gaza, i també permetre que la distribució de l’ajuda es realitzés a través de fleques i cuines públiques.

Israel es va comprometre així mateix a reobrir diversos punts de pas, incloses les rutes jordana i egípcia. A més, havien de reprendre també el subministrament de combustible per utilitzar-lo en instal·lacions humanitàries i reparar infraestructures "vitals" com per exemple donar electricitat a la planta dessalinitzadora per proveir d’aigua la població.

Finalment, el Govern israelià havia de garantir la seguretat dels treballadors humanitaris. Segons l’ONU, des del 7 d’octubre del 2023 i fins a l’abril d’aquest any, almenys 408 treballadors humanitaris han sigut assassinats a Gaza. Es tracta de la xifra més alta registrada en un conflicte en la història de l’organització. En el text no hi ha cap menció a la protecció de la població civil.

La veritat és que, des que es va firmar l’acord, la situació no ha parat d’agreujar-se. Les imatges de nens, dones i homes extremadament prims han donat la volta al món. També les de l’Exèrcit israelià tirotejant persones que buscaven ajuda. I els experts acusen Israel d’utilitzar la gana com a arma de guerra.

Fonts comunitàries asseguren que hi ha hagut progressos, malgrat que "la situació continua sent bastant greu". Però Brussel·les avalua en gran manera aquests progressos partint de la informació que comparteix Israel, perquè el Govern de Netanyahu va vetar l’entrada d’un alt funcionari de la Comissió la passada setmana que havia de verificar que s’estava complint l’acord.

El problema, d’una banda, és la falta de transparència de la Comissió. El text de l’"entesa" feta pública no dona detalls de quins són els compromisos efectius per part d’Israel. Això fa impossible una rendició de comptes. A més, l’Executiu de Tel-Aviv tampoc permet als oficials de la Comissió entrar a la Franja, així que no poden verificar que s’estigui complint.

Difícil fora del terreny

"Mentre no estiguem sobre el terreny, és difícil poder verificar el compliment de l’acord de manera independent", va assegurar un alt funcionari de la Comissió. "Hi ha avenços, però són limitats. El que hem de veure és una tendència que les coses realment estan millorant", va insistir. Molt més taxatiu va ser un exdiplomàtic comunitari que no va dubtar a reconèixer en una entrevista amb EL PERIÓDICO que aquest acord "només existeix en la imaginació d’alguns oficials europeus".

L’"entesa" amb Israel va arribar cinc dies abans d’una reunió de ministres d’Exteriors de la UE en la qual havien d’avaluar possibles mesures per prendre contra el Govern de Netanyahu en vista de la situació a Gaza. En aquella reunió, la majoria de països va optar per donar una oportunitat al diàleg amb els israelians.

El 28 de juliol, la Comissió va reconèixer que, tot i que hi havia hagut avenços, "el canvi encara no ha arribat a l’escala desitjada i que la situació humanitària continua sent greu". L’Executiu comunitari va proposar suspendre la participació en un programa d’investigació mitjançant el qual empreses israelianes han rebut un total de 200 milions en quatre anys.

En la seva proposta, l’Executiu comunitari va insistir que era "urgent" prendre mesures atès el "ràpid deteriorament de la situació humanitària a la Franja de Gaza després de la intervenció militar d’Israel, el bloqueig de l’ajuda humanitària i les violacions dels drets humans, que podria conduir a un nou i dramàtic empitjorament de la situació".

Alemanya o Itàlia el rebutgen

Notícies relacionades

Merz, cent dies i abocat al suspens

Els Estats europeus reclamen fer marxa enrere

Malgrat que la mesura, que a la pràctica no té impacte perquè no afecta projectes en curs, era purament simbòlica, no va aconseguir el suport de la majoria dels governs europeus. Països com Alemanya i Itàlia, que tenen un pes substancial en el Consell, però també Hongria, la van rebutjar. D’altres, com Espanya, advoquen per anar més enllà i suspendre l’acord d’associació al complet o almenys tallar la relació comercial, essencial per al país.

La intenció de Netanyahu d’envair totalment Gaza no és només una violació del dret internacional, sinó que previsiblement empitjorarà substancialment la situació a l’enclavament palestí. El president del Consell Europeu, António Costa, ha dit que la decisió "haurà de tenir conseqüències per a les relacions entre la UE i Israel". Però aquestes conseqüències les decideixen els governs que han bloquejat qualsevol condemna al Govern israelià fins al moment.