Els adolescents trenquen les regles de les xarxes socials i obliguen les plataformes a reformular-se

‘Instagram vol la generació Z. ¿Què vol la generació Z d’Instagram?’, disparava aquest estiu ‘The New York Times’ en un article que recollia les paraules del director de la plataforma, Adam Mosseri: «Ja tenim 15 anys i crec que un dels principals desafiaments al qual ens enfrontem és: ¿com continuem sent rellevants?». La companyia ha introduït canvis, però l’ansietat en el quadre de comandaments es manté.

De fet, com saben les companyies del sector i apunten els analistes, el que des de fa un temps està canviant és el mateix sentit d’estar en xarxes. Les plataformes socials, que van néixer com aparadors digitals per compartir contingut i acumular visibilitat i ‘likes’, estan afrontant un gir profund i inesperat. Els joves de menys de 20 anys no busquen tant ser vistos com sentir-se connectats. Prefereixen el contingut efímer, íntim, el que desapareix i, per tant, publicar ha deixat de ser una prioritat.

De la ‘performance’ a la intimitat

«Hem passat d’una lògica de ‘performance pública’ –en la qual el reconeixement social es construïa a través de la visibilitat– a una sociabilitat més fragmentada, efímera i situada, en la qual es prioritza la gestió estratègica de la intimitat i el desig de preservar espais segurs d’expressió dins de la lògica algorítmica», apunta Liliana Arroyo Moliner, investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE. Segons l’experta, les empreses tecnològiques es veuen forçades a adaptar-se a contrarellotge, copiant funcions, integrant tendències i reconfigurant les seves lògiques internes per no quedar-se enrere. Aquest canvi d’ús no només redefineix la manera d’estar en les xarxes,sinó que tensa el model de negoci sobre el qual es va construir bona part de l’ecosistema digital de l’última dècada.

Entre els 11 i els 14 anys, la majoria d’adolescents creen els seus primers perfils en les xarxes socials. L’edat d’inici no ha variat gaire en l’última dècada, però l’ús sí que ha fet un gir profund. Els joves d’avui no es comporten com ho feien els nascuts tot just uns anys abans. Per als que tenen ara vint-i-tants, Instagram va ser durant la seva adolescència una espècie de diari digital: ‘selfies’ amb frases de cançons, filtres i una necessitat constant de compartir. Per a la generació posterior, aquesta lògica ja no encaixa. Esther Yu, de 18 anys, diu que utilitza Instagram des dels 13, però no puja fotos perquè no n’hi ha cap que li agradi prou. «A la majoria ens incomoda tenir fotos pujades constantment». La seva amiga Rocío Calleja explica que abans publicava imatges, però ara només utilitza històries i en guarda algunes com a destacades.

Mònica Figueras Maz,sociòloga i professora a la UPF, assenyala que els usuaris són els que transformen el sentit de les aplicacions, moltes vegades per necessitat identitària. «Quan tothom fa el mateix, perd el sentit», explica. També planteja que aquest canvi cap a una comunicació més íntima i efímera respon a una reacció davant de la sobreexposició: «Els més joves són molt més conscients de la privacitat del que creiem. Han vist casos de ciberassetjament i d’abús d’exposició... Tenen el seu grup tancat i publiquen sobretot perquè desaparegui».

Encara que hi hagi pocs anys de diferència, el canvi generacional entre els nascuts abans i després del 2006 és notable. Per als joves de vint-i-tants, Instagram és encara un diari digital en el qual es comparteixen viatges i moments importants. «M’agrada que certs records estiguin allí plasmats. Les meves publicacions són com una carta de presentació de la meva vida», afirma Natalia Reviriego, de 23 anys. Per als adolescents actuals –com apuntava l’Amanda a l’inici d’aquest article–, no obstant, Instagram és més un espai per veure històries, xafardejar i xatejar.

Tendències generacionals

Segons un informe del 2024 de Pew Researh, Instagram és la tercera xarxa social més utilitzada entre els adolescents, després de YouTube i TikTok. En una enquesta feta aquesta primavera pel banc d’inversió Piper Sandler, gairebé la meitat dels adolescents van afirmar que TikTok és la seva plataforma favorita. Sobra dir que cada plataforma, també en aquesta franja d’edat, té els seus usos i registres. «Utilitzo Instagram per a coses més informals, i WhatsApp, per a la família i coses més serioses», apunta Elena Reviriego, de 18 anys.

El cas de Facebook és el més representatiu del canvi generacional. Si anys enrere era la xarxa social per excel·lència, avui ha quedat relegada entre els més joves. Es percep com una eina útil –per a esdeveniments o ‘marketplace–, però no com un espai propi. Meta, l’empresa matriu, sembla haver-ho assumit i centra els seus esforços a Instagram i WhatsApp, en les quals la generació Z encara tenen presència activa. Per la seva banda, TikTok ha revolucionat l’ecosistema amb els seus vídeos breus i personalitzats i el seu algoritme que encerta sense necessitat de seguir ningú. És una plataforma pensada per consumir, més que per socialitzar, que marca les tendències, els sons i els mems del moment. Per a molts adolescents, també un espai per aprendre, descobrir i expressar-se.

Renovar-se o desaparèixer

Instagram, encara la joia de Meta entre adolescents, s’ha hagut de reinventar amb funcions com ‘close friends’ o publicacions limitades a certs grups que responen al desig dels joves de controlar la seva privacitat. WhatsApp, tot i que més lligada a la missatgeria, també s’ha adaptat amb funcions com ara estats, canals, missatges temporals o fotos que s’autodestrueixen (sens dubte la funció preferida entre els més joves). L’estratègia de Meta es basa a absorbir tendències: va adoptar les històries (publicacions efímeres) de Snapchat, els ‘reels’ de TikTok, els missatges efímers de Telegram i fins i tot va imitar BeReal amb ‘candid stories’. De fet, aquesta setmana, ha anunciat dues noves funcions inspirades en altres plataformes: permetrà republicar ‘reels’ o descobrir contingut nou a partir de les localitzacions recents dels amics. Tot i que alguns qüestionen aquesta presumpta falta d’originalitat, a la pràctica els ha servit per mantenir la seva base activa.

Notícies relacionades

Un menor de 12 anys en va violar un altre de 5 amb autisme a Múrcia

El 2% dels malalts mentals greus es neguen a ser atesos

Segons Liliana Arroyo, amb aquests esforços es busca ser la plataforma integral que sostingui la vida dels joves. «Hi ha una clara vocació de negoci amb l’anhel que Meta ofereixi la seva ‘llar’ digital completa: de l’entreteniment a la connexió amb qui els importa, passant per convertir-se en el seu banc, la seva feina i el lloc on informar-se de com està el món».

No obstant, aquesta especialista en innovació social digital considera que el futur digital passa per un «ecosistema de xarxes més polifònic, en el qual coexisteixen plataformes orientades a l’autoarxivament, d’altres al consum passiu, i moltes al contacte quotidià». De teló de fons, afegeix, hi haurà un augment de la tensió entre el desig de control algorítmic per part de les plataformes i la recerca d’espais més autònoms, descentralitzats i respectuosos amb els ritmes vitals i afectius dels joves.