Illa reformula la seva política exterior i ampliarà les delegacions catalanes per caçar inversions després del procés

La promesa contreta amb els republicans passava per «consolidar i ampliar la xarxa de delegacions actual, amb especial atenció a Amèrica Llatina i Àsia», i reforçar l’acció exterior al continent africà. Fins ara, el Govern ha mantingut les 21 oficines i ha aprovat un pla per professionalitzar-les, mentre ha creat un «cos de funcionaris» de la Generalitat especialitzats en política exterior perquè totes les conselleries tinguin una mirada posada al món. Durant el seu viatge oficial a la Xina, va anunciar l’obertura d’una delegació a Pequín, que previsiblement estarà en marxa abans de finalitzar l’any, i així es complirà l’objectiu d’ampliar les actuals. Però la inauguració d’aquesta oficina al gegant asiàtic no està exempta de polèmica i ja ha provocat les crítiques del PP i de Junts.

Els motius que al·lega el Govern per reafirmar el seu interès a obrir noves delegacions és que cal diversificar els mercats perquè amb polítiques com l’augment dels aranzels més val no dependre del comerç amb els Estats Units i que el món passa per Àsia. Però hi ha un altre argument, que és que per aconseguir donar un impuls a les empreses i convèncer-les que s’han d’assentar a Catalunya es necessita més institucionalitat sobre el terreny. En definitiva, que hi hagi portes a les quals trucar.

La xarxa de delegacions

Catalunya compta actualment amb 21 delegacions: Àfrica Meridional, Àfrica Occidental, Alemanya, Andorra, Brasil, Con Sud, Corea del Sud, Estats Units i Canadà, Estats Andins, Europa Central, França, Itàlia, Japó, Mèxic i Amèrica Central, Nord d’Àfrica, Països Nòrdics i Països Bàltics, Portugal, Regne Unit i Irlanda, Sud-est d’Europa, Suïssa i davant la Unió Europea. Vint estan en funcionament i només la de l’Àfrica Meridional, amb seu a Johannesburg, no està operativa. No té delegat i, de fet, el Govern s’està plantejant reubicar-la.

El Govern anterior, liderat per Pere Aragonès (ERC), va arribar a projectar l’obertura de quatre noves delegacions a frica i Àsia, però l’avanç electoral va truncar els seus plans. Illa es proposa recollir el testimoni, però abans vol incrementar els seus viatges institucionals per conèixer de prop la situació de cada país i veure on les pot instal·lar. Ara per ara ha anunciat la nova delegació xinesa i no descarta obrir-ne més.

L’aposta per les delegacions no sempre va estar en el full de ruta del PSC. De fet, el 2023, quan era a l’oposició, va exigir al Govern d’Aragonès que posés fre a l’expansió. El seu argument llavors va ser que primer s’havien d’avaluar les que ja estaven en funcionament. Com que l’Executiu d’ERC necessitava els vots socialistes per als pressupostos, va accedir a la demanda. A més, aquell mateix any, el govern alternatiu de Catalunya –l’executiu a l’ombra que va impulsar Illa per fer oposició– va fer un informe sobre política exterior en el qual carregava contra els executius independentistes que «van privilegiar les qüestions més carregades de simbolisme» com per exemple les «delegacions».

Els socialistes justifiquen ara el seu canvi de posició al·legant que quan van arribar a la Generalitat es van centrar a analitzar si les delegacions funcionaven i si tenien els seus recursos optimitzats i, una vegada ho han fet, ha arribat el moment d’obrir la porta a potenciar-les. «La consolidació i ampliació de les delegacions forma part dels acords d’investidura i l’Executiu està plenament compromès amb el seu compliment», al·leguen fonts d’Exteriors. La idea, per tant, és apostar per «zones que puguin ser d’interès estratègic» i que tinguin un paper determinant «a l’hora d’obrir noves oportunitats per a Catalunya» en un context com el que marca la guerra aranzelària.

Canvi de paradigma

Notícies relacionades

El Govern espanyol assumeix que les exigències dels socis fan gairebé impossibles els Pressupostos

Els crítics d’ERC demanen a Junqueras que trenqui amb Illa pels incompliments en finançament

Tot i que només fa un any que està a la Generalitat, Illa ja ha imprès a la política exterior un cert canvi de paradigma respecte als seus antecessors. Amb l’anunci d’obertura d’una delegació a la Xina, Catalunya tindrà per primera vegada una oficina d’aquestes característiques en un gran país on no es respecten les llibertats polítiques.

El debat sobre la conveniència de tenir una delegació allí no ha tardat a obrir-se. El conseller Duch es va afanyar a defensar que assentar-se a la Xina no implicar validar el règim –«Que es mantinguin relacions diplomàtiques no vol dir que validem res», va dir– i va justificar la necessitat de bastir ponts al gegant asiàtic perquè «el món passa cada vegada més per Àsia».