¿Macrofestivals a l’hivern?

Tal vegada no arribem a aquest punt: s’associa la música en directe macro a la bonança climàtica, l’horitzó vacacional, la cervesa fresca (aquest motor del circuit). Però el recent concurs públic sobre l’ús del Fòrum ens parla del creixement del Festival·B (setembre) i del manteniment de la Telecogresca (finals de març), mentre irrompen, a l’octubre, el Salsón i una nova proposta de Brunch Electronik, i s’entreveu un nou festival de la sala Apolo per a unes dates (entrat l’agost) que són propícies a la desbandada dels acalorats barcelonins.

Els macrofestivals s’han guanyat objeccions perquè molts no semblen tan dirigits per amants de la música com per operadors que gestionen marques de patrocini i xifres de públic a pes. N’hi ha bastants a Espanya, és cert. Fa pena veure en què s’ha convertit el FIB, de Benicàssim, i desmotiva repassar tants cartells totum revolutum. Però s’ha de distingir: no és el mateix l’Arenal Sound que el BBK Live, l’Azkena Rock que el Sonorama. Fa la sensació que, en moltes programacions, el director artístic (si n’hi ha) podria ser substituït per un sofà. N’hi ha prou amb saber distingir els productes de moda i treure la cartera. "Avui, el carnisser de la cantonada pot programar un festival", deixava anar Mayte Martín en aquest diari (disculpes al gremi carni). Alguna cosa així hi ha.

Notícies relacionades

Monumental directe de Cave

Eurovisió, tan frívol que és una qüestió d’Estat

Però l’esmena total no és ajustada. I Barcelona presenta un perfil d’excepció. Cada festival té una personalitat molt definida, i així apunta que pot continuar sent amb aquestes noves cites decantades per l’escena independent o la llatinitat off reggaeton. Així, hi ha aquest altre debutant, aquest al Poble Espanyol, el Feroe, que arrencarà aquest any, en ple novembre, amb un cartell exquisit de pop i rock amb arrels.

¿Festivals fins a les portes de l’hivern? Doncs, escolti, ¿per què no? Mentre els espais públics s’utilitzin amb criteri i no per donar pa i circ, o amb un simple afany recaptatori. I desitjant que els periodistes tinguem manxa per continuar corrent pel Fòrum més enllà de l’estiu, que aquesta professió nostra s’assembla cada vegada més a una prova de resistència olímpica.