El Barça devora el Como al Gamper

El precedent immediat convertia el resultat contra el Como en una petita insignificança de curt recorregut. Entre altres coses perquè dissabte començarà la Lliga a Mallorca. La golejada no va ser el presagi d’un festival semblant a Palma, per més que el Barça va ser el golejador més gran del món. El Mallorca no exhibirà l’atreviment del Como, ni tampoc és tan jove ni l’agafarà tan desprevingut l’assetjament dels blaugrana a l’hora de recuperar la pilota.

L’onze dirigit per Cesc Fàbregas va aguantar el tipus fins al doblet de Fermín –sis pilotes recuperades al primer temps va apuntar Flick amb satisfacció– i es va diluir immediatament abans del descans (4-0). La diferència es va ampliar a continuació amb el doblet de Lamine Yamal, en una segona meitat que sobrava, amb prou feines útil perquè els cossos comencin a habituar-se al que els espera. El segon Gamper al Johan Cruyff va acabar de la mateixa manera que el primer –aleshores va caure el Juventus–, i el Barça va poder recuperar el trofeu.

Les butaques existeixen

El quid estava en la interrelació de l’afició amb els jugadors, en particular amb Marc-André ter Stegen per l’enfrontament que ha tingut amb el club. Tot i que s’havia restituït la pau amb la rectificació del porter, el perdó del club i la trobada privada final amb Joan Laporta, que va transcendir amb tanta naturalitat com l’aparició de 475 butaques vip a l’estadi Johan Cruyff, a veure si Javier Tebas s’adona finalment que aquesta palanca és veritable i veraç.

No era en el primer dia el moment més oportú per expressar el rancor ni el retret, i encara menys en la tornada del tricampió, que pel camí va destrossar el Madrid. Tampoc l’audiència, del tot renovada, passaria comptes. Els culers antics fora de la llotja es podien comptar amb les mans. "Per a mi, personalment, era important solucionar el tema, i ara és l’hora de mirar endavant", s’havia preparat Ter Stegen en el parlament com a mesura preventiva.

Primera parada i ovació

Tot transcorria amb tanta naturalitat que abans del primer minut ja s’havia produït el primer fora de joc del partit i havia fet falta la primera gran parada de Joan Garcia al continuar la jugada. Es va emportar l’eixordadora ovació que no havia rebut en la presentació. Segurament era perquè la majoria dels espectadors (5.967, que no van omplir totes les butaques), de pas per la ciutat, no devien conèixer el seu passat periquito; de tota manera, el volum dels aplaudiments va ser inferior al de Marcus Rashford i al d’alguns tricampions com, per exemple, Pedri, Lamine Yamal, Raphinha i Fermín.

Tots ells van estar a l’onze inicial i van devorar el Como, inexpert per combatre un equip com aquest Barça que no té parangó. Potser se li acosta el PSG en estil i intensitat, i també el Liverpool, uns rivals que el jove conjunt de Cesc encara no ha tingut.

Notícies relacionades

Ovació i perdó per a Ter Stegen

Saúl Craviotto: "Em tocarà retirar-me quan puguin amb mi, no perquè tingui 40 anys"

Ja se sap que Flick no és gaire donat a invents, i en l’últim assaig havia de preparar el Barça que obrirà la Lliga. Rashford va ocupar el lloc de davanter centre del lesionat Lewandowski i Cubarsí es va desplaçar a l’esquerra de la defensa amb l’objectiu de tapar el forat deixat per Iñigo Martínez.

Fermín va acabar la Lliga de titular i té la intenció de conservar aquest privilegiat lloc en una zona on afronta una enorme competència. Ahir a la nit va fer el primer pas dels molts que hauran de fer tots. Estan preparats.