Un mur d’afusellament a Montjuïc

Miguel Ángel de Arana té 80 anys. A principis dels anys 60 del segle XX, quan estudiava en el que avui és l’Escola Nàutica de Catalunya, a la plaça Palau, un dia es va trobar que no hi havia classe, per una vaga estudiantil, i va decidir, amb uns quants companys, dedicar la jornada a visitar la zona del castell de Montjuïc. Tenia un enxufe que li va permetre accedir a la zona, que llavors no era fàcil: un oncle seu, Guillermo Fernández-Obanza, era comandant i també era el secretari particular de Pablo Martín Alonso, capità general de la Sisena Regió, Catalunya.

"Tot estava molt abandonat", recorda. Com que ja havien fet un parell de vegades la visita, van recórrer a altres punts que no coneixien. Van passejar per la part exterior. I van arribar al que avui és el Parc Infantil de Trànsit, un espai tancat quan no està en ús, que depèn la Guàrdia Urbana i on van les escoles perquè els escolars es familiaritzin amb la seguretat viària.

Un projectil de cuproníquel

"Llavors vam passar per aquí i vam dir: ‘¡Això és un mur d’afusellaments!’", explica. I assenyala un dels murs que hi ha al parc de trànsit, el de la dreta mirant la instal·lació des del camí que passa pel costat del castell. La paret està visiblement deteriorada sempre a la mateixa altura de la paret. Hi ha forats que, efectivament, semblen que són de bala. "Un dels meus amics, fent palanca amb una clau, va treure un projectil de cuproníquel farcit de plom, d’un fusell màuser. Si furguem n’hi ha més. Tot això són impactes". Cap placa o faristol aclareix la memòria d’aquest lloc.

Tots aquests signes suggereixen que la paret va servir de mur d’afusellaments, si bé els impactes queden clarament més alts que el cap d’una persona d’estatura mitjana que es posi d’esquena a la paret, com solen estar posicionats els que seran afusellats. "Abans hi havia un promontori de més o menys 1,4 metres", precisa Arana.

Si es té en compte aquest promontori, l’altura quadra. Hi ha molts forats a la mateixa franja horitzontal, i alguns són més amunt, cosa que també es podria atribuir a aquest fet constatat històricament que molts dels soldats dels escamots d’execució acostumen a no apuntar, generalment, excedint-se en l’altura. La troballa va convèncer Arana i els seus amics que allà s’havia afusellat gent, cosa que quadrava perfectament amb la història del castell de Montjuïc. Allà, durant la Guerra Civil i la postguerra, van ser empresonades i detingudes persones dels dos bàndols. En la primera fase de la contesa, a la Barcelona que defensava la República, persones de tarannà religiós i dretà van ser empresonades al castell, i alguns, executats. A l’acabar la guerra, el 1939, el recinte es va omplir de republicans, i molts també van ser ajusticiats.

Arana veu clar que els que van ser afusellats en aquest mur eren republicans que, com el seu sogre, van acabar a les cel·les del castell. I allà entra la seva segona visita al mur d’afusellaments. Una dècada després de la primera, Arana va tornar al mur. Era el 1971. "Jo portava un any casat", diu. El seu sogre, Josep F. M. (prefereix no precisar els cognoms), va ser qui el va tornar a portar a aquest enclavament.

L’home, un vinater que estudiava per a infermer, va fer la Guerra Civil amb la Quinta del Biberó (els últims reclutats per la República, gent que tenia 17 i 18 anys) i, com tanta gent, va creuar la frontera amb França quan les tropes de Franco consumaven la seva victòria i va acabar al camp de concentració d’Argelers.

De les platges franceses plenes de republicans, on va patir el tifus, va tornar a l’Espanya de Franco per Hendaya, i d’allà va passar a la plaça de toros de Sant Sebastià, on va estar retingut uns mesos. Després el van portar al camp de concentració de Tortosa. "Allà menjaven pells de taronja, un luxe". El van jutjar diverses vegades. "Buscaven delictes de sang", precisa Arana. Per això, el règim franquista buscava informació entre els veïns dels presos. En el cas del sogre d’Arana, no van trobar assassinat per atribuir-li.

"Mai parlava de la guerra"

De Tortosa, Josep F. M. va passar al castell de Montjuïc, on va estar-se dos anys empresonat. Quan li va arribar la llibertat, li va passar el mateix que a tants altres: li va tocar fer el servei militar. Dos anys més al castell. Però el que va portar el sogre a pujar el seu gendre a Montjuïc va ser explicar-li que en el seu temps de pres va veure com se n’emportaven uns quants per afusellar-los al mur de contenció. "Em va pujar amb el seu Citroën". I l’hi va explicar, cosa que no era habitual en ell: "Mai parlava de la guerra". Una cosa que sí que va ser molt freqüent, el silenci dels excombatents.

Notícies relacionades

El centre de la capital té la meitat d’arbres que la perifèria

El Govern retirarà el 2026 l’amiant de l’Hospital General de l’Hospitalet

¿Com sabien els que eren a les cel·les d’aquest mur d’afusellaments? Perquè, explica Arana, va ser relativament freqüent que els franquistes s’emportessin presos allà, els anunciessin que els afusellarien i després no els disparessin. Els afectats per la broma macabra tornaven a la presó militar esgarrifats. "S’havien cagat i pixat a sobre", afegeix.

Per la seva visita dels anys 60 i per les explicacions posteriors del seu sogre, Arana no dubta que aquí s’afusellés presos republicans. El temps i els experts podran corroborar-ho o desmentir-ho. Però ell no titubeja i demana un reconeixement, una placa: "Aquesta indecència continua aquí, jo només demano un cartellet".