Merz, cent dies i abocat al suspens

¿Friedrich Merz està capacitat per dirigir el Govern d’Alemanya i per resoldre les crisis que se li presenten? El 14 d’agost farà cent dies que va arribar a la cancelleria al capdavant de l’aliança entre el seu bloc conservador i els socialdemòcrates. A l’hora de valorar aquesta espècie de revàlida, els seus compatriotes el situen a la franja del suspens.

Un 69% dels ciutadans estan insatisfets amb el seu Executiu, segons una enquesta de la televisió pública ARD. Encara no un 29% aprova la seva gestió. La coalició que dirigeix s’ha vist sacsejada per diverses crisis i fins i tot un dissentiment greu respecte a una institució molt respectada pels alemanys, el Tribunal Constitucional. S’hi afegeix la falta de receptes sòlides davant crisis internacionals, sigui la guerra d’Ucraïna o l’ofensiva israeliana sobre Gaza. L’anhelada reactivació econòmica s’endarrereix i creix la incertesa davant els efectes dels aranzels de Donald Trump al motor exportador alemany.

La legislatura de Merz va tenir una arrencada accidentada, el 6 de maig. Rellevava la naufragada coalició entre socialdemòcrates, verds i liberals d’Olaf Scholz que va derivar en eleccions anticipades. El seu propòsit era exhibir solidesa. Per primera vegada en la història del país, però, no va aconseguir els suports que necessitava per ser elegit canceller en la primera volta pel Bundestag (Parlament). Entre conservadors i socialdemòcrates sumen 328 escons i amb prou feines va obtenir el suport de 310. En la segona ronda sí que li van sortir els números. Va quedar així en dubte la capacitat del cap del grup parlamentari conservador, Jens Spahn, per dominar les seves files.

Molt pitjor va ser la situació creada pel bloqueig conservador a l’elecció de la jurista Frauke Brosius-Gersdorf, proposada pels socialdemòcrates per a una de les imminents vacants del Constitucional. Es va generar el següent conflicte inèdit al país, en el qual van tenir un paper rellevant les notícies falses transmeses per la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) contra la candidata. La definien com a furibunda partidària de legalitzar l’avortament fins al dia abans del naixement i li conferien un perfil d’activista d’esquerres. La fustigació a la jutge progressista va créixer, sense que el bloc conservador la desactivés ni els socialdemòcrates li retiressin el suport. Finalment, la jurista va renunciar al càrrec per no generar més mals. Per al cap del grup socialdemòcrata, Matthias Miersch, el que ha passat qüestiona "la capacitat de resistència" de la coalició de Merz.

Hi ha una tercera crisi amb perspectives d’enquistar-se: l’obsessió de Merz per retallar subsidis, començant per un de bàsic a què tenen accés els refugiats ucraïnesos, igual que els alemanys a qui els ingressos o ajudes no els arriben per viure. Són 563 euros per cada adult, que se sumen a suports a l’habitatge o la família i que, segons Merz, afavoreixen la ganduleria dels que prefereixen subsistir sota mínims a treballar. Ho perceben uns 5,5 milions de persones, la meitat de les quals no tenen nacionalitat alemanya. Suprimir aquest subsidi per als ucraïnesos va ser una de les promeses electorals de Merz. El pacte de coalició manté aquest subsidi, tot i que amb alguns retocs. Les files conservadores insisteixen a suprimir-lo, una ambició compartida per l’AfD, partit prorús, a més de xenòfob.

Gir sobre Gaza

Fins ara Merz no havia fet cas de les pressions dels seus socis socialdemòcrates per reconsiderar el suport incondicional a Israel mantingut des de fa dècades per Alemanya per raons de responsabilitat històrica. Al propòsit de Benjamin Netanyahu de prendre el control sobre Gaza, el canceller hi ha respost suspenent l’entrega d’armament susceptible de fer-lo servir en la seva ofensiva sobre Gaza. És, des de la perspectiva de Merz, un gir radical. Ara bé, el que llima les asprors amb els socialdemòcrates obre més esquerdes amb la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), braç regional del bloc conservador de Merz, que ho considera un "greu error" que atempta contra la "raó d’Estat" que sustenta el suport a Israel.

La decisió de Merz pal·liarà almenys l’aïllament en què queia Alemanya davant importants socis de la UE per no sustentar les sancions contra Israel. Un 80% dels ciutadans alemanys reproven, a més, la manera de fer d’Israel a Gaza.

En matèria d’asil, Merz ha portat a la pràctica la promesa electoral que va fer de practicar les devolucions en calent a la frontera com a instrument per frenar la immigració irregular. En aquesta qüestió, Alemanya segueix la línia de severitat en matèria migratòria dominant a escala europea. Alhora, però, Merz admet que els controls a totes les fronteres implantats pel seu Govern no es poden eternitzar. No només per la clatellada que clava a l’espai Schengen, sinó perquè converteixen en un viacrucis el pas diari de treballadors entre països veïns, a més del transport per carretera de les mercaderies.

La reactivació econòmica

Notícies relacionades

L’ajuda encara no arriba a la Franja un mes després de l’acord amb Israel

Els Estats europeus reclamen fer marxa enrere

Merz va delegar en la seva compatriota i correligionària Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, la negociació amb Trump d’uns aranzels que atempten contra sectors clau per a les exportacions alemanyes: l’automoció i l’acer. Aquests dos sectors ja passaven per una crisi profunda, pressionats sobretot per la competència xinesa. S’ha emparat així en les competències de la Comissió per a aquesta negociació a escala europea i ha evitat un pols amb el president nord-americà. Aprofundeix, doncs, la seva línia de submissió al gran aliat transatlàntic. Ara com ara, únicament un 35% dels seus conciutadans el veuen com un defensor dels interessos alemanys, segons el sondeig de l’ARD. Un 65% es mostren preocupats o molt preocupats per l’economia alemanya, que ja arrossega dos anys en recessió i a la qual es pronostica un estancament aquest 2025.

Les expectatives de reactivació venen sobretot del rearmament. L’objectiu declarat de Merz és dotar Alemanya de l’Exèrcit convencional més gran d’Europa. La despesa en defensa ja està alliberada del fre al deute que va bloquejar les seves inversions. S’hi suma el compromís de Merz de situar-se per al 2029 en un 3,5% del PIB en despesa bàsica militar, més un 1,5% més en altres inversions en seguretat.