Els EUA paralitzen l’enviament de bombes a Israel per evitar-ne l’ús a Rafah
La decisió no és definitiva però exposa la frustració de Biden amb Netanyahu i la creixent pressió per al demòcrata
Per primera vegada des del 7 d’octubre, l’Administració de Joe Biden ha paralitzat una entrega d’armes a Israel, un pas que no és definitiu però que mostra la creixent frustració de Washington amb el Govern de Benjamin Netanyahu i, en particular, amb la seva anunciada ofensiva militar sobre Rafah.
La venda congelada afecta en concret 1.800 bombes d’uns 900 quilos, el potencial ús dels quals en una zona urbana tan densament poblada com Rafah els EUA veuen especialment problemàtic, així com 1.700 bombes més d’uns 225 quilos. La informació, que havia avançat fa uns dies el portal Axios, va ser ratificada ahir pel secretari de Defensa, Lloyd Austin.
«Hem deixat molt clar des del principi que Israel no hauria de llançar un gran atac a Rafah sense tenir en compte i protegir els civils que estan en aquest espai de batalla», va dir el cap del Pentàgon en una compareixença davant el Senat. Washington també va posar sota estudi enviaments futurs d’un altre armament. Està paralitzada la venda de 6.500 unitats JDAM (Joint Direct Attack Munitions), un equipament que permet convertir bombes no guiades (les anomenades bombes tontes) en municions de precisió.
Tot i que es va informar al gener el Congrés d’aquest acord de venda, la Casa Blanca no l’ha concretat i ara està sota estudi del Departament d’Estat. El Govern de Biden, a més, tampoc ha donat al Congrés la notificació oficial sobre un altre acord de venda d’armes de 1.000 milions de dòlars.
«Línia vermella» borrosa
Tant en públic com en privat, així com en les comunicacions amb Netanyahu, Biden mostra la seva oposició al fet que Israel emprengui una operació militar a Rafah contra Hamàs si no hi ha un pla per minimitzar les víctimes civils, una cosa que els EUA veuen cada vegada més impracticable.
Biden va arribar a marcar aquesta incursió com una «línia vermella», tot i que també ha fet borrós aquest ultimàtum. Ha aconseguit una aprovació suplementària de 827 milions de dòlars en armes i equipament. I dimarts insistia en un discurs en la seva aliança infrangible amb Tel Aviv. «El meu compromís amb la seguretat del poble israelià és ferri, fins i tot quan estem en desacord», va dir en un acte al Capitoli.
Mentre les fonts del Govern dels EUA insistien dimarts en el seu anunci sobre la paralització de l’entrega de bombes en el fet que «Israel no ha de llançar una operació terrestre a gran escala a Rafah», els passos que acosten aquesta gran ofensiva continuen intensificant-se.
Amb les protestes propalestines dels estudiants molt caldejades i un rebuig de la política de Biden cap a Israel que s’està palpant en les primàries, el president també ha de fer front a la pressió creixent des del Partit Demòcrata per paralitzar o limitar l’entrega d’armes a Tel Aviv.
Aquesta pressió podria elevar-se molt si els EUA determinen que Israel ha violat el dret internacional o les lleis dels EUA durant la guerra a Gaza, però la presentació al Congrés d’un informe analitzant aquesta qüestió en què fa mesos que treballa el Departament d’Estat es va posposar ahir.
