Catalans de pota negra

N’estic fins al capdamunt de la dictadura del titular. El gran reemplaçament no l’executen persones vingudes de fora per intentar buscar una vida millor. Això és una mentida i una estupidesa. Els canvis reals es porten a terme a través del llenguatge, amb l’aparició constant de frases suposadament enginyoses, o lapidàries; tuits i mems que t’atropellen sense tenir temps ni per pair-los; i, sense cap mena de dubte, eslògans polítics que apunten més a les vísceres que al cervell. Això sí que pot alterar la realitat, perquè el bombardeig d’impactes sepulta qualsevol possibilitat d’acudir als matisos; i així ens va. El debat ha mort, ¡visca la bronca!

Notícies relacionades

Enquesta del CEO: El 90% dels catalans defensen ser atesos en català i castellà en la sanitat i el comerç

Sánchez activa la maquinària per aprovar «com més aviat millor» la proposta de blindatge constitucional de l’avortament

Aquest és, segons el meu parer, el gran reemplaçament. De tota manera, hi ha ocasions en què val la pena centrar-se en l’anàlisi d’unes quantes paraules perquè poden significar molt.

En aquest cas serien tres: "obediència netament catalana". El desesperat –i segons la meva opinió, irreal– anunci de Carles Puigdemont d’intentar presidir un Govern d’aquestes característiques, crec que enclou el missatge clau per entendre-ho tot. D’entrada, que això ve d’abans. Ve del cas Banca Catalana, de l’acusació de botiflers que des d’aleshores han d’escoltar els socialistes; i de l’assenyalament de suposats "traïdors" que amb tant afany es va practicar en els anys més durs del procés. O sigui, de la divisió entre bons i mals catalans, un fenomen que va créixer a l’empara –o amb l’impuls– del pujolisme. Això no sembla que vagi de prioritzar la recerca dels millors talents per gestionar els problemes ciutadans, que són molts i greus. Les paraules de Puigdemont onegen la bandera dels catalans de pota negra i ens confirmen que això va d’ells i nosaltres. Del somieig d’imaginar un país monopolític, monolingüístic, monocultural i sense traces de "contaminació" espanyola. Catalunya, afortunadament, no és així. I les últimes eleccions han fet sonar el despertador de forma eixordadora, però sembla que alguns encara no s’han despertat.