Ucraïna: una mica de realisme

La invasió no va començar bé. Les tropes russes van cometre errors molt greus i ho van pagar. Però amb el temps el Kremlin ha anat corregint aquests errors i no només va aconseguir aturar la contraofensiva ucraïnesa del 2023, sinó que ara ha passat a l’atac i gràcies a la seva superioritat en personal, mitjans aeris i munició està avançant cap a Khàrkiv, la segona ciutat del país, tot i que pot ser que no sigui aquest el seu objectiu final, sinó obligar Ucraïna a desprotegir el front sud i la mateixa Odessa, l’últim gran port a les seves mans per on surt un cereal que el món necessita comprar i Ucraïna vendre.

Aquest conflicte dura ja més de dos anys, ha causat molt dolor i ha obligat Rússia i Ucraïna a reconvertir-se en economies de guerra. I en això Rússia té avantatge com també en té en població, ja que triplica la ucraïnesa, en què el cansament i el desgast produït per la guerra és més gran. El fins ara ministre de Defensa, Xoigú, deia que els russos "són un poble acostumat a patir" i també –tot i que això no ho digués– són un poble acostumat a obeir, perquè mai han fet altra cosa des dels tsars als comunistes i a l’actual dictadura. A més, les sancions occidentals han tingut menys impacte del que s’esperava i la repressió impedeix eventuals protestes, perquè avui la despesa de guerra supera a Rússia la despesa social. Fàbriques que abans feien rentadores ara fan tancs. A Ucraïna n’hi queden 350 i Rússia en produeix 1.500 a l’any. Avui Ucraïna es veu superada en combatents, armament i munició. És el que hi ha.

Creixent cansament

A això s’hi uneix el creixent cansament occidental. No volem parlar-ne perquè a les trinxeres d’Ucraïna es defensen també els nostres valors, però les dificultats per aprovar els últims paquets d’ajut econòmic i militar a Kíiv, tant als EUA (a causa dels republicans) com a Europa (a causa dels hongaresos) tendiran a créixer en el futur. I això si és que no guanya Trump les pròximes eleccions, ja que ja ha anunciat que deixarà de recolzar Zelenski per asseure’s amb Putin i negociar la pau "en 24 hores"... naturalment a costa d’Ucraïna. L’assumpte és preocupant perquè, ara com ara, Trump va per davant de Biden en cinc Estats crucials: Nevada, Arizona, Geòrgia, Michigan i Pennsilvània.

Notícies relacionades

Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial

Cordó parcial als ultres

Zelenski pretén recuperar "tots" els territoris perduts, incloent-hi Crimea, i això –ho lamento molt– no és realista, mentre els avenços al front de batalla afavoreixin Rússia. El nomenament de l’economista Andrei Beloússov com a ministre de Defensa indica que es prepara per a una guerra llarga, que se sent amb forces per lliurar. En aquestes condicions és difícil negociar la pau, perquè ni Ucraïna pot renunciar al seu territori ni Rússia vol abandonar les seves conquestes i, no obstant, la negociació pot convenir a Kíiv, perquè si la guerra continua amb la tendència actual el més probable és que perdi encara més territori del que ja ha perdut. No ens enganyem, li donem a Ucraïna prou per mantenir el tipus (cada vegada amb més dificultat), però insuficient per guanyar la guerra, entre altres coses perquè no volem entrar en un conflicte amb Rússia, que és potència nuclear i ens ho recorda constantment. I malgrat això, aquests dies es parla d’enviar soldats-monitors de països OTAN a Ucraïna, cosa que augmentaria el nostre nivell de risc.

Pregunto: com que cap dels dos combatents vol cedir en les seves pretensions, ¿no seria millor un armistici a la coreana sobre l’actual línia de separació de forces que, sense renunciar als objectius màxims de cada part, eviti que mori més gent i que Ucraïna perdi més territori? A canvi, podríem oferir-li més ajut econòmic, garanties de seguretat i accelerar el seu accés a la UE. Es mantindria així una pau freda i agafada amb pinces al cor d’Europa, que no és gaire, però és alguna cosa i en tot cas és millor que el que pot passar. Alguns ho anomenaran derrotisme... mentre que serà realisme per a d’altres. Perquè Trump pot tornar.