Fons Next Generation, palanca per transformar Catalunya i Europa

D’aquest gairebé mig miler de lleis, destaquen les que regulen els fons Next Generation EU, mecanisme dotat amb 806.000 milions d’euros, dels quals Espanya ha rebut uns 177.000 milions i Catalunya ha resultat beneficiada amb 5.389,5 milions fins al 29 de febrer, segons xifres de la Conselleria d’Economia.

Els Next Generation, que engloben el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el fons REACT-EU (per a despeses a molt curt termini, com mascaretes o material per a hospitals) i el posterior programa RePowerEU (per contrarestar els efectes de la invasió russa d’Ucraïna), es van dissenyar a fi d’oferir un instrument amb el qual facilitar la sortida de la crisi sense precedents provocada per la pandèmia, fer la Unió Europea (UE) més resilient i preparar-la per als reptes de les transicions verda i digital.

"Té dos objectius: a curt termini, la recuperació; a llarg termini, impulsar el canvi i el progrés per arribar a les nostres fites digitals i climàtiques. Ens assegurarem que les mesures alleugen la pobresa i l’atur, tenint en compte la dimensió de gènere de la crisi", va destacar Eider Gardiazabal, eurodiputada del PSOE, durant l’aprovació del MRR en el ple del 10 de febrer del 2021. "Contribuirà a modernitzar les nostres economies, fer-les més netes i verdes. Hem definit les regles d’ús dels fons, però deixant marge per adaptar-les a les necessitats de cada Estat membre", va afegir en aquell ple l’eurodiputat romanès del PPE, Siegfried Mureşan.

Dels 5.389,5 milions d’euros compromesos a Catalunya, la major part ha anat a parar a empreses (51%) –de les quals el 98% són pimes, que haurien rebut un 71% d’aquestes ajudes–, ajuntaments (20,2%) i centres d’investigació (18,3%). La resta s’ha destinat a entitats sense ànim de lucre (5%), particulars (3,3%) i altres entitats (2,3%).

Àmbits estratègics

Aleix Cubells, director general de Fons Europeus de la Generalitat, destaca l’impacte dels Next Generation en àmbits estratègics com la tecnologia neta (en projectes de vehicle elèctric i descarbonització), la tecnologia profunda (quàntica i xips) i la biotecnologia, sectors destinats a reforçar l’autonomia estratègica respecte de la Xina i els EUA.

Entre els projectes beneficiats amb aquestes ajudes hi ha la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona, la creació del primer ordinador quàntic basat en tecnologia europea (que s’ubicarà al Barcelona Supercomputing Center), l’impuls al desenvolupament i la fabricació de vehicles elèctrics, així com inversions en l’àmbit de la salut, per desenvolupar medicina de precisió o per a medicaments de teràpies avançades.

Per empreses, les que han rebut més fons són Adamo Telecom Iberia (242,4 milions), pels seus projectes de desenvolupament de banda ampla; Openchip Software Technologies (111 milions), dedicada al disseny de xips acceleradors, i Seat (93,9 milions), per la seva planta d’acoblament de bateries a Martorell. En l’apartat de corporacions locals, destaca per sobre de totes l’Ajuntament de Barcelona (223,4 milions), i en el de centres d’investigació, el Barcelona Supercomputing Center (100 milions).

Perte territorial

Notícies relacionades

Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans

Les discrepàncies sobre la postguerra a Gaza esclaten en el Govern israelià

Malgrat les inversions en diferents àmbits, Cubells remarca les dificultats sorgides en la indústria. Segons Economia, el 60% de l’import de les convocatòries de l’Estat destinades a indústria ha quedat desert. La principal queixa és que la gestió s’ha centralitzat en el Ministeri d’Indústria. "Com a administració més pròxima al territori, som als que venen empreses, ajuntaments, universitats... Som la primera orella dels possibles beneficiaris", explica el director general de Fons Europeus per reivindicar que la gestió hauria d’haver recaigut en les autonomies, al conèixer de primera mà les necessitats del sector. Per aquesta raó, Catalunya va reclamar un perte territorial, opció que Brussel·les coneix i a què no s’oposa perquè no contravé cap norma. "Es dona la paradoxa que, d’una banda, tenim empreses que volen accedir als fons i, de l’altra, veiem com moltes convocatòries no esgoten tot el pressupost", afegeix Cubells, que adverteix del risc d’acabar perdent els fons, ja que el mecanisme venç el 2026.

Malgrat aquests inconvenients, el Govern de la Generalitat fa un balanç "positiu" dels Next Generation. "Ens ajuden a tirar endavant projectes transformadors per a Catalunya i que Catalunya contribueixi a la transformació d’Europa", acaba apuntant el responsable d’Economia.