Més de 17.000 menors han perdut la família a Gaza

La Jana i la Joud van passar setmanes preparant-se per a l’arribada de la seva germana mentre creixia al ventre de la seva mare. Mai els va passar pel cap que la Habiba, la seva "petita germaneta", mai coneixeria casa seva. Va néixer a Deir al-Balah, al centre de la Franja de Gaza. "Era al matí i tenia molta por perquè no hi havia ambulàncies que poguessin portar la meva mare a l’hospital, que estava atapeït", recorda ara emocionada la Joud des del Caire, on va aconseguir refugiar-se la família fa uns mesos. "Estàvem molt, molt, molt feliços que les dues estiguessin bé", afirma amb un somriure que traspassa la pantalla.

Per a alguns, la història de les germanes Isleem ja tindria un final feliç. Els dos pares i les quatre filles són lluny del perill que arrasa la seva terra natal. Han tornat a l’escola en el seu exili a Egipte i tenen aliments i aigua potable, a diferència de la majoria de la població de Gaza. Però encara tenen família i amics sota les bombes. "Cada dia sento que un altre dels meus estudiants ha mort", lamenta la Duaa, la mare, que havia sigut professor de primària.

Israel continua batent rècords en la seva guerra contra Gaza. Segons l’UNRWA, en aquesta ferotge ofensiva, ja han mort més nens que en quatre anys de conflicte arreu del món. Les Nacions Unides comptabilitzen 12.913 morts en conflictes entre el 2019 i el 2022. La xifra més recent a Gaza els situa en 13.800 nens palestins morts per les bombes israelianes, però també per la creixent fam i les temperatures extremes de fred i calor sense un sostre que les protegeixi. Save the Children denuncia que el 2% de la població infantil de Gaza ha mort o ha resultat ferida en aquests gairebé set mesos de guerra. "El 50% de la població que viu a la Franja són nens", aclareix Ricardo Pires, cap de comunicació de l’UNICEF.

"Sumat al fet que l’enclavament és un dels llocs més densament poblats del món i el tipus de bombardejos indiscriminats que s’estan aplicant, aquesta és una guerra contra els nens que mai l’han demanat", denuncia Pires a EL PERIÓDICO. La veu infantil de la Joud així ho constata. "La guerra va canviar-nos la vida perquè vam haver de deixar casa nostra, la nostra família i els meus amics", explica amb el plor apuntant.

El mur de Facebook del seu pare, el Rajy, és ple de rostres somrients. "Anunci de la nena desapareguda", es llegeix sota el retrat d’un nadó de vuit mesos amb un llaç al cap. "És l’única supervivent de la seva família que va quedar totalment martiritzada en el bombardeig d’una casa a prop de l’àrea d’Abu Arif", explica abans de demanar que qui la vegi es posi en contacte amb diversos telèfons. A cada publicació, les súpliques es repeteixen. Són molts els nens obligats a vagar sols entre la destrucció. L’UNICEF calcula que almenys 17.000 nens a la Franja de Gaza estan sols o separats, i suposen l’1% de les 1,7 milions de persones desplaçades. Molts han perdut els pares o els acompanyants en el caos del desplaçament. D’altres, de sobte, són orfes. Alguns, fins i tot, per partida doble.

Notícies relacionades

Fico segueixa l’uci "molt greu" després de ser operat per segon cop

La UE, feble davant el narco

Històries molt tristes

"Cadascun té una trista història per explicar, un trauma", constata Pires, que recorda que la xifra no és del tot exacta i probablement és més gran per les dificultats de monitoritzar la situació sobre el terreny. Molts arriben pel seu propi compte a l’hospital. De vegades, són l’únic supervivent de tota la família sepultada per la seva pròpia casa després d’un bombardeig. En altres ocasions, familiars secundaris o persones que se’ls troben al camí els acosten als centres mèdics o amb presència d’oenagés. "Tota una generació de nens patiran durant la resta de la seva vida pel trauma i els horrors que han vist", lamenta Pires.