Els estrangers de les files russes a Ucraïna

Al Govern del Nepal li van saltar les alarmes quan va veure, a principis del mes de gener, que sis dels seus ciutadans havien mort al front ucraïnès. Va intervenir en l’assumpte el ministre d’Exteriors, Narayan Prakash Saud, que en una recent entrevista amb l’agència Associated Press va demanar a Rússia que pari de reclutar els seus nacionals i que repatriï tant els que segueixen vius com els que han mort al front. I és que almenys 200 dels seus nacionals haurien estat lluitant a les files de l’Exèrcit rus al front de l’est d’Europa. Per això, Kàtmandu va decidir cancel·lar a principis d’any tots els permisos de treball per als nepalesos a Rússia i Ucraïna.

No és l’únic país que té aquest problema, ja que Sèrbia, històricament un aliat de Moscou, també ha demanat als seus ciutadans que no s’allistin per combatre en el conflicte russoucraïnès. El seu president, Aleksandar Vucic, va criticar al seu dia a Moscou i al grup de mercenaris Wagner que atraguin serbis per al combat. "No és just per part dels amics russos", va dir a principis del 2023.

Aquesta fórmula de reclutar estrangers en nom d’una causa ja es va utilitzar per alimentar les files des del mateix any de l’inici de la guerra del Donbass, el 2014. Mercenaris i milers de voluntaris, alguns sense cap tipus de formació militar, van anar a lluitar al bàndol prorús. Alguns d’ells eren europeus i llatinoamericans que van acudir a la crida de la "guerra contra el feixisme", un reclam basat en el relat del Kremlin que suposadament el Govern de Kíiv és neonazi.

Països exsoviètics

Alguns d’aquesta primera fornada que va anar a combatre contra les tropes ucraïneses fa 10 anys continuen en el dia d’avui lluitant al Donbass, la regió de l’est del país eslau annexionada per Vladímir Putin el 30 de setembre del 2022. És el cas del Jorge, que va acudir a la guerra del 2014 per motius ideològics, ja que des de jove havia militat en formacions comunistes i socialistes. Tot i que continua posicionant-se amb Rússia, entén que la realitat és més complexa que les proclames. En concret, destaca la denominació de "repúbliques populars de Donetsk i Lugansk" (les dues províncies del Donbass), que va servir com a reclam per a alguns estrangers, però la "semblança del seu Govern amb el soviètic és més aviat folklòric".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Per atraure més combatents estrangers, la Duma (Cambra baixa) russa va aprovar a principis de gener una llei que permet que aquells que lluitin almenys sis mesos en el conflicte puguin adquirir la nacionalitat si compleixen uns altres requisits, com ara haver viscut al país prèviament o tenir coneixements de rus bàsics. És difícil saber amb exactitud la xifra d’estrangers que avui dia posen el cos per a la causa russa, però sí que se sap l’origen dels esmentats voluntaris. Una part significativa provenen de països exsoviètics, com és el cas de Bielorússia, Armènia, Geòrgia i Letònia.

Abans de la llei per atraure estrangers a canvi de la nacionalitat russa, el Govern oferia aquesta opció a ciutadans d’altres països a canvi de firmar contractes militars. El blanc d’aquestes ofertes han sigut nacionals de països del Caucas i d’Àsia central. Molts d’ells busquen enviar remeses als seus països d’origen, malgrat les dificultats que solen tenir per arribar i treballar a Rússia.