Espanya i Irlanda reclamen a la UE que revisi els acords amb Israel

En un moviment sense precedents, Espanya ha demanat per carta a la Unió Europea que revisi "urgentment" els acords que té amb Israel en matèria econòmica i política per la "insostenible" guerra a Gaza. En una carta firmada per Pedro Sánchez, junt amb el primer ministre d’Irlanda, Leo Varadkar, sol·liciten a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que estudiï en particular la clàusula respecte als drets humans de l’Acord d’Associació UE-Israel.

En la carta, tots dos sol·liciten que comprovi, de manera urgent, si Israel compleix els seus compromisos d’associació amb la Unió Europea i que, si constata que no és així, proposi les mesures adequades. Afegeixen que aquesta petició es fa en el context del risc que empitjori encara més la catàstrofe humanitària sota l’amenaça imminent d’operacions militars israelians a Rafah i tenint en compte el que va passar i continua passant a Gaza des d’octubre del 2023, inclosa la preocupació generalitzada per les possibles infraccions del dret internacional humanitari.

Des del Govern defensen aquesta decisió inèdita per la necessitat de "passar de les paraules als fets". Apressen la UE a actuar perquè entenen com un "punt d’inflexió" l’anunci de l’ofensiva israeliana a Rafah. Malgrat reconèixer que la iniciativa no provarà del tot bé a Brussel·les, fonts de la Moncloa justifiquen que no es poden limitar a seguir interpel·lant el respecte del Dret Internacional Humanitari (DIH) i el dret internacional dels drets humans i no fer-hi res". Tot això quan consideren que la situació a la Franja és "insostenible".

Els col·laboradors del president del Govern asseguren que la posició "valenta" que ha mantingut Sánchez des de l’inici del conflicte ha acabat convergint amb una majoria de països, inclosa Bèlgica, que ara ostenta la presidència de torn del Consell de la UE. Per això confien que es revisin en un informe els possibles incompliments en l’Acord d’Associació UE-Israel i que el pròxim Consell Europeu prengui decisions sobre això. "Cal actuar ja i hi ha instruments per fer-ho", conclouen les mateixes fonts.

L’Acord d’Associació UE-Israel, que va entrar en vigor el juny del 2000, proporciona el marc de diàleg polític i la cooperació econòmica entre la UE i Israel, incloses la creació progressiva d’una zona de lliure comerç entre els dos socis. En l’article dos s’estableix que les relacions entre els signants (els països de la UE i el Regne Unit) s’han de "fonamentar en el respecte dels drets humans".

Sancions deficients

La UE té sancions en vigor contra els productes elaborats a les colònies il·legals israelianes als territoris ocupats de Palestina. No obstant, la implementació és deficient, en part perquè els productors israelians utilitzen empreses pantalla.

Si la Comissió estimés que s’està incomplint l’acord i fa alguna proposta, podria veure’s en la cimera de líders europeus prevista a Brussel·les per als dies 21 i 22 de març, segons van indicar fonts del Govern espanyol.

En les últimes setmanes, el nombre de morts a Gaza s’ha disparat fins a rondar els 30.000, majoritàriament dones i nens. L’anunci de Benjamin Netanyahu d’un pla per entrar a la ciutat de Rafah, al sud de la Franja, on es refugien bona part dels palestins expulsats de la resta de Gaza, han encès totes les alarmes entre els líders internacionals, inclosos els aliats naturals d’Israel, sobretot els Estats Units i Alemanya.

Tots dos han demanat a Tel Aviv que reconsideri la invasió de l’últim reducte intacte per la crisi humanitària i l’enorme pèrdua de vides que podria provocar. El president dels EUA, Joe Biden, va qualificar la guerra d’Israel a Gaza com "excessiva": "Molta gent innocent està passant-ho malament i morint, i això ha de parar". Per la seva banda, la ministra d’Exteriors d’Alemanya, Annalena Baerbock, va alertar que Israel ha de lluitar només "contra el terrorisme, i no contra la població civil innocent".

Notícies relacionades

¿Quina Europa?

La UE acorda transferir a Ucraïna els beneficis dels actius russos

L’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, va demanar que es reconsideri tot enviament d’armes a Israel i va clamar contra les intencions d’evacuar els palestins. "¿On els portem? ¿A la Lluna?", va dir el responsable de la política exterior europea, visiblement enfadat.

Així que, en aquesta ocasió, Pedro Sánchez estarà menys sol pel que fa al relat. Al novembre, quan va visitar Israel i va dir als líders israelians que el nombre de civils morts a Gaza era "insuportable", Tel Aviv va iniciar una escalada diplomàtica en la qual va cridar a consultes l’ambaixadora israeliana a Espanya, convocant-la a Israel per clavar-li "una dura reprimenda".