Desencallada la reforma de l’avinguda de Roma

Aquesta via s’ha convertit en un compartiment estanc del pla d’eixample d’Ildefons Cerdà del 1859. Però que sigui un erm és també una oportunitat per convertir-la en un lloc peculiar envoltat d’elements singulars, com l’edifici Estel, l’antiga presó Model, l’estació de Sants o el conjunt residencial Roma 2000, tres blocs i tres torres de 19 plantes i gairebé 500 pisos pinzellats per Josep Anglada, Francesc Mitjans i Antoni Pineda als anys 70. És, a més, un dels pocs carrers –juntament amb el Paral·lel, Pere IV, ronda de Sant Antoni, Pi i Margall o l’avinguda de Mestral– que trenquen la malla de l’Eixample, a més de tenir una amplada d’almenys 50 metres, un honor que només comparteixen Diagonal, Gran Via, Paral·lel i Meridiana.

Sostre ferroviari

Històricament, Barcelona ha posat com a excusa la vida ferroviària per no emprendre aquesta transformació. Primer era l’arribada de l’AVE (interminables obres a Provença amb Tarradellas) i d’un temps ençà ha sigut la reforma de la mateixa estació de Sants, que ja té projecte i s’han començat a realitzar treballs previs perquè en algun moment dels pròxims 10 anys estigui acabada. El carrer, de fet, és el sostre del corredor ferroviari que va a Catalunya i passeig de Gràcia, que no es va cobrir fins a mitjans dels anys 70. Per això fins al 1949 era la Diagonal del Ferrocarril. No va ser fins a l’any 2004 que es va decidir arreglar el primer tram, entre Casanovas i Urgell, per més endavant, el 2010, fer el mateix fins a Viladomat.

Al tros fins a Països Catalans, a més de ser un dany col·lateral de la terminal ferroviària, li van passar dues coses: la crisi econòmica i l’alternança en el govern municipal que va convertir en un pinball projectes de regeneració urbanística com el de la Rambla, Glòries o Via Laietana, a més del de l’avinguda de Roma. Però tampoc esperin un canvi gaire radical: en aquest indret de la Nova Esquerra de l’Eixample no hi ha excessiu marge de maniobra, precisament, per la presència del tren per sota que limita molt les actuacions (i el pes) a la superfície.

Deute històric

Pensin en la plaça davant l’estació de Sants, que deu el seu aspecte folgat a la mateixa raó. El que s’hi faci, a més de necessari, és un deute històric amb aquests barris, els més densament poblats i contaminats de Barcelona. I el districte amb menys verd per habitant, tot just dos metres quadrats.

El cost aproximat de la reforma, segons diuen les bases de la licitació, serà d’uns 22 milions d’euros (sense IVA). Per a un espai de prop de 51.000 metres quadrats. En el passat es van fer propostes, però no han cristal·litzat en projectes executius, que és l’objectiu que ara es persegueix per poder licitar després les obres d’execució. El consistori ha llançat una primera contractació per valor de 40.141 euros per realitzar els estudis previs. L’empresa guanyadora rebrà posteriorment la resta d’encàrrecs (avantprojectes i projectes executius) fins a completar una xifra global de més de 630.000 euros.

El regidor de l’Eixample, Jordi Valls, explica a aquest diari que el projecte va de la mà de la "finalització de les obres de l’edifici Estel i de la transformació de l’estació de Sants". "Hem vist l’oportunitat de posar al dia un dels eixos més importants del districte", afegeix el regidor. La idea, després d’haver superat tots els tràmits, és poder iniciar les obres, al tram Viladomat-Calàbria, el desembre del 2025.

No hi ha cap mena de dubte que l’artèria perdrà bona part dels seus fins a nou carrils d’asfalt (entre circulació i serveis) i que els espais per als vianants i d’ombra s’incrementaran d’una manera ben evident. Però la veritat és que s’haurà de fer de manera desigual, com ja va passar en les dues intervencions qie es van fer anteriorment.

Un sol sentit

Al tram entre Viladomat i Entença es veu molt clar l’influx de València i Mallorca en sentit Besòs i Llobregat. L’avinguda de Roma perd allà qualsevol requeriment important de circulació, tret que sigui la d’ús veïnal o comercial, de manera que tindrà un aspecte molt més naturalitzat.

Notícies relacionades

Més de 113.000 persones disfruten la Nit dels Museus a Barcelona

Carolina Castro: "Sempre ve de gust tornar a BCN"

Entre Entença i Tarragona la idea és que l’artèria exerceixi de continuïtat de Mallorca en direcció a Sants, amb un únic sentit, i que deixi de ser bidireccional. Tot i que això, tal com marca les bases de la licitació, és una cosa que s’haurà de concretar amb els estudis. Actualment, però, són molts els que entren a Roma des dels Països Catalans per pujar per Entença. Així doncs, els tocaria anar per València. Molt encara per detallar, però sembla indiscutible que s’hi inclourà una zona de jocs infantils i una altra per a gossos i que es buscarà una certa continuïtat i coherència respecte a les reformes anteriors.

L’any 2000 ja es va fer una proposta que plantejava eliminar el caràcter de carrer de la xarxa bàsica de circulació entre Urgell i Entença. De Casanova a Urgell connectava viàriament amb Aragó i d’Entença a Tarragona funcionava com a continuïtat de Mallorca. És a dir, introducció i desenllaç amb presència de cotxes i un nus bàsicament per als vianants. El primer tram es va executar el 2004 i el 2010 es va allargar fins a Viladomat, moment en què es va humanitzar la cruïlla amb València. Ara és el moment d’arribar fins a l’estació de Sants.