Valente torna a l’univers de la família amb la comèdia ‘Amnèsia’
El dramaturg argentí estrena una obra agredolça sobre la memòria amb un gran repartiment que formen, entre d’altres, Mercè Arànega, Màrcia Cisteró, Míriam Iscla, Joan Negrié i Victòria Pagès.
Poques vegades es pensa en l’última tram de la vida que toca recórrer, aquells anys en què cos i ment es deterioren. Precisament en aquella etapa se centra Amnèsia una comèdia agredolça de l’autor i director argentí Nelson Valente que demà s’estrena a la Sala Petita del TNC amb un gran repartiment: Mercè Arànega, Màrcia Cisteró, Míriam Iscla, Joan Negrié, Victòria Pagès i el jove Biel Rossell.
"Estar en aquest teatre i amb aquest elenc és com treballar amb el Barça en la seva millor època", assenyala Valente, que fa anys que té relació amb Catalunya, on ha estrenat o dirigit una desena d’obres des que va venir per primera vegada amb la seva companyia a presentar El loco y la camisa el 2012. Les seves creacions han connectat amb el públic català, que per cert ja gairebé ha esgotat les entrades d’Amnèsia abans d’aixecar el teló. Se n’han venut el 84%, així que afanyin-se si no se la volen perdre.
A Amnèsia la demència de la cap de família obliga els seus tres fills a plantejar-se què fan amb la "mama". Com en moltes de les seves obres, el públic en passarà bona part rient però al final se li gelarà el somriure. En aquesta ocasió, la memòria juga un paper important en la trama elaborada per aquest expert a disseccionar la família disfuncional. "És l’únic tipus de família que conec", confessa.
La veterana Mercè Arànega encarna una mare que viu en un casalot rural i que, tot i que de vegades està al seu món i pot dir qualsevol cosa, d’altres està molt present i deixa anar veritats com punys. "La persona més desvinculada de la realitat és la que ofereix una mirada més clarivident sobre aquest desastre de família que té", comenta Arànega.
Els seus fills en la ficció són Victòria Pagès, la primogènita, una dona bolcada en la feina que es guanya molt bé la vida i sol visitar la seva mare dues vegades a l’any. "El meu personatge no és que renegui dels seus orígens, però ha deixat la infància aparcada en un racó de la memòria i s’ha allunyat del seu entorn familiar. Quan sorgeix el problema, li falten eines emocionals", diu l’actriu. Míriam Iscla interpreta la filla mitjana, una dona "que està una mica perduda i ha creat un llaç de dependència amb la mare amb qui viu i que cuida". La seva decisió de canviar aquesta dinàmica que ja anava bé a la resta de la família ho trastocarà tot.
Joan Negrié és el fill petit que "se’n va anar de casa per triomfar i ha aconseguit sobreviure" marcat per la figura de la seva dona, que interpreta Màrcia Cisteró. "És una dona infatigable que complementa aquesta falta de seguretat del seu marit", diu l’actriu. Completa el repartiment Biel Rossell, el jove nòvio de la filla gran, que aporta una mirada externa a les relacions entre els membres de la família.
De la tragèdia a la comèdia
Per a Iscla, treballar amb Valente ha sigut interessant. "M’ha semblat molt maco perquè hem passat per tot el drama en els assajos per poder fer aquesta comèdia. Hem entrat primer en el forat més fosc de l’obra per, a partir d’aquí, d’aquest coixí, construir la comèdia sense caure en la caricatura".
Negrié –com Arànega– ja havia treballat abans amb ell a Els gossos, el seu primer text traduït en català, que es va estrenar a La Villarroel i també amb la majoria d’actrius que han col·laborat en algunes produccions o coproduccions de la Sala Trono de Tarragona, un projecte que l’actor defensa a capa i espasa des de fa 20 anys. "És la coproducció més ambiciosa que hem fet des de la Sala Trono, que defensa la producció teatral des de fora de la capital amb totes les dificultats que suposa", destaca Negrié. La temporada vinent, a la tardor, l’obra es veurà a Tarragona i farà gira per Catalunya.
Notícies relacionadesLa memòria personal però també la memòria col·lectiva exerceix un paper important a l’obra. "Vinc d’un país que va fer alguns exercicis sobre la seva memòria i del que va passar. Però de vegades perd la memòria i repeteix alguns errors", assenyala. I com que a Espanya també passen coses d’aquest estil, el text incorpora referències a Federico García Lorca. El text també parla de "com es processen els records en una família que no sap gaire bé què fer amb ells". Amnèsia ressonarà a tot aquell que tingui a prop o hagi viscut la difícil situació d’afrontar uns pares que ja no puguin valer-se per si mateixos.
Valente, un dels autors argentins de més èxit a Espanya, se sent tan a gust a Barcelona que fins i tot està buscant pis per instal·lar-s’hi. El seu país ha canviat des que el 56% de la gent va votar Javier Milei en les últimes eleccions. "Més enllà del que un pensi, ara a l’Argentina hi ha una ideologia que va en contra de l’empatia", comenta Valente. "La nova política argentina està boicotejant la cultura. L’Institut Nacional de Teatre no té fons i estan intentant fer el mateix a l’Institut Nacional de Cine. Aquest atac a la cultura és anacrònic i absurd", critica.
