¿Quina Europa?

En qualsevol altre moment la imatge de la legislatura europea que ara acaba hauria estat la de l’hemicicle dempeus el gener del 2020 interpretant la cançó escocesa tradicional de comiat Auld Lang Syne després que el Parlament Europeu ratifiqués la sortida del Regne Unit de la UE. Però han estat cinc anys marcats per una successió d’emergències globals i fins i tot la defunció d’un president en exercici, David Sassoli, que va liderar la institució durant la pandèmia de la covid-19, declarada només sis setmanes després de la culminació del Brexit.

A la crisi sanitària la va seguir la invasió russa d’Ucraïna –guerra territorial, però també contra els nostres models democràtics– i des de fa més de mig any un nou conflicte bèl·lic al Pròxim Orient, entre Israel i Gaza, dins el territori de la política europea de veïnatge.

Aquest context i les seves derivades, com la crisi energètica o l’augment del cost de la vida, han fet que la UE hagi estat en la primera línia mediàtica durant tota aquesta IX legislatura, del 2019 al 2024. Pel que fa a opinió pública, aquests anys es poden considerar de presa de consciència de la UE, ja que tant els governs com la ciutadania han vist clarament que les crisis globals requereixen una resposta unitària coordinada des de Brussel·les, amb la força de 450 milions de ciutadans. Així es reflecteix en el darrer Eurobaròmetre publicat a mitjans d’abril segons el qual el 73% dels europeus afirma que les polítiques de la UE tenen un impacte en la seva vida quotidiana i vuit de cada deu (81%) creuen que votar a les eleccions europees és encara més important, atesa una situació geopolítica que porta a reivindicar els principis fundacionals de la UE: pau, solidaritat i democràcia.

Del 6 al 9 de juny, 370 milions d’electors dels 27 estats membres podrem exercir el nostre dret a vot per escollir els 720 eurodiputats de la X legislatura del Parlament Europeu, en el que és l’exercici democràtic transnacional més gran al món i que definirà el rumb polític europeu per al proper lustre.

Les projeccions d’escons manifesten tres dinàmiques primordials: estabilitat dels dos grups parlamentaris principals, democratacristians i socialdemòcrates –que com ja va passar per primer cop el 2019 no sumarien entre els dos el 50% dels escons–, i del grup de l’esquerra; pèrdues per als grups liberal i verd; i guanys per als dos grups d’extrema dreta, fins al punt que un d’ells podria convertir-se en el tercer amb més representativitat. Amb tot, al Parlament Europeu hi ha representats més de 200 partits nacionals i, molt probablement, no tindrem la fotografia en alta resolució sobre quants grups polítics hi haurà i la seva composició fins que no ens apropem a la sessió constitutiva, el 16 de juliol.

Reptes

En la difícil legislatura que deixem enrere el Parlament Europeu ha estat capaç d’aprovar 450 lleis, entre elles la primera d’àmbit mundial sobre intel•ligència artificial, nou exemple de la capacitat de la UE de crear un marc regulador global (l’anomenat efecte Brussel·les); el nou Pacte de Migració i Asil, que feia deu anys que estava bloquejat; impulsar l’agenda verda; o adoptar un règim general de condicionalitat dels fons europeus a l’estat de dret, que permet la seva suspensió o la reducció quan es produeixin violacions de l’Estat de dret als països membres (actualment en aplicació a Hongria).

Notícies relacionades

Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans

Les discrepàncies sobre la postguerra a Gaza esclaten en el Govern israelià

Els reptes de present i futur són majúsculs: defensar i promoure la democràcia davant el deteriorament de la qualitat democràtica global i la desinformació; avançar en la política de defensa perquè la UE es pugui fer càrrec de la seva pròpia seguretat; integrar més el mercat únic per enfortir la competitivitat europea; avançar cap a l’autonomia estratègica reduint la dependència exterior; decidir a quina velocitat es vol lluitar contra el canvi climàtic; donar resposta a la política d’ampliació, que requerirà reformes tant dels països candidats com de la UE; o adoptar el pressupost a llarg termini (Marc Financer Plurianual) 2028-2035, que inclogui totes aquestes prioritats.

D’aquí a un mes estem convocats per decidir quina Europa volem davant un món inestable, complex i ràpidament mudable.