Xavi i les frases escut

La temptació és creure que són paraules de cara a la galeria. Però no: crec que de veritat ho sent així, i d’aquí pot ser que vinguin tots els mals. Xavi continua instal·lat en el pensament màgic que el va portar a ser entrenador del Barça i, sobretot, a creure que l’amor per uns colors –i una carrera fabulosa com a jugador– eren credencials prou importants per assegurar èxits. I bon joc d’arrel cruyffista. Ho creien ell i els dirigents que el van portar, és clar.

Notícies relacionades

Penjar-se la medalla

Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles

"Abans que entrenador soc culer" és una frase transparent. Ens dona a entendre, per exemple, que les seves anàlisis dels partits, com a mínim de portes enfora, siguin sempre en clau positiva, i les derrotes es justifiquin per errors puntuals, per immaduresa, pels arbitratges. No obstant, hi ha poca autocrítica cap a un sistema de joc que potser els seus jugadors no entenen per confús, o perquè no s’adapten a les seves idees, o per errors de posició. "Ho havíem treballat" és una altra frase escut; ens distreu, per exemple, de l’error continuat que ha sigut confiar en Cancelo com a lateral esquerre.

Ara mateix, mentre arribem al final de temporada sense títols i amb la necessitat bíblica de quedar segons en la Lliga –pels diners que es recaptarien amb la Supercopa, sempre els diners com a pastanaga–, em costa veure el futur de Xavi com a entrenador. Tant de bo m’equivoqui, però gairebé res ha canviat en el joc de l’equip des que es va deixar convèncer per revocar la seva decisió "inamovible". En canvi, com a culer, sí que li veig futur, és clar: continuarà cridant i patint igual que els aficionats des de la grada, a pocs metres de la seva banqueta.