Xavi i les frases escut

La temptació és creure que són paraules de cara a la galeria. Però no: crec que de veritat ho sent així, i d’aquí pot ser que vinguin tots els mals. Xavi continua instal·lat en el pensament màgic que el va portar a ser entrenador del Barça i, sobretot, a creure que l’amor per uns colors –i una carrera fabulosa com a jugador– eren credencials prou importants per assegurar èxits. I bon joc d’arrel cruyffista. Ho creien ell i els dirigents que el van portar, és clar.

Notícies relacionades

Ter Stegen, només per un dia

Ciria vol presidir el Barça per "canviar les coses"

"Abans que entrenador soc culer" és una frase transparent. Ens dona a entendre, per exemple, que les seves anàlisis dels partits, com a mínim de portes enfora, siguin sempre en clau positiva, i les derrotes es justifiquin per errors puntuals, per immaduresa, pels arbitratges. No obstant, hi ha poca autocrítica cap a un sistema de joc que potser els seus jugadors no entenen per confús, o perquè no s’adapten a les seves idees, o per errors de posició. "Ho havíem treballat" és una altra frase escut; ens distreu, per exemple, de l’error continuat que ha sigut confiar en Cancelo com a lateral esquerre.

Ara mateix, mentre arribem al final de temporada sense títols i amb la necessitat bíblica de quedar segons en la Lliga –pels diners que es recaptarien amb la Supercopa, sempre els diners com a pastanaga–, em costa veure el futur de Xavi com a entrenador. Tant de bo m’equivoqui, però gairebé res ha canviat en el joc de l’equip des que es va deixar convèncer per revocar la seva decisió "inamovible". En canvi, com a culer, sí que li veig futur, és clar: continuarà cridant i patint igual que els aficionats des de la grada, a pocs metres de la seva banqueta.