Dinamarca saluda els nous aires del tron després d’una abdicació ‘normal’

El terme monarquia moderna sona a oxímoron no només entre republicans, sinó per a tot aquell que considera una contradicció que la direcció de l’Estat pugui ser, en democràcia, una cosa vitalícia i hereditària, on un rei o reina traspassa el poder sobre aquest país –i sobre les seves forces armades– al seu fill o filla. També grinyola el terme als enemics dels fastos, els vestuaris, les corones i les carrosses amb què acompanyen les seves cerimònies. Les monarquies nòrdiques són un exemple de certa normalitat, tot i que en el formal se cenyeixin a la visibilitat una mica anacrònica de les seves cases reials.

L’última a mostrar bon olfacte per a la seva retirada ha sigut Margarida de Dinamarca, l’única reina de sang blava que quedava a Europa i la més longeva. Té 83 anys i en porta 52 al lloc. Avui consumarà el traspàs al seu fill Frederic, de 55; la seva dona, l’australiana Mary Donaldson, passarà a ser la nova reina d’aquest petit país, que geogràficament sembla un apèndix nòrdic d’Alemanya. Frederic X regnarà sobre 5,9 milions d’habitants, inclosos els 54.000 de les volcàniques illes Fèroe i els 59.000 de la polar Groenlàndia, l’illa més gran del món.

Saber retirar-se a temps

L’anunci de Margarida, una reina qualificada de popular, extravagant i fins i tot cool, va obligar a aixecar pàgines de diaris la nit de Cap d’Any. Aparentment va ser una sorpresa fins i tot per a la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen. Va arribar durant els últims moments del seu missatge d’Any Nou, que en lloc de ser rutinari es va acabar convertint en històric.

Les abdicacions han deixat de ser tabús en les monarquies. Poden respondre a imperatius de sensatesa per escàndols continuats –com la de Joan Carles I d’Espanya en favor de Felip, el 2014– o un relleu lògic arribada certa edat –com el de Beatriu dels Països Baixos, que uns mesos abans del tempestuós relleu espanyol havia passat la corona al seu fill Guillem–.

El traspàs de Margarida de Dinamarca al seu fill Frederic X s’ajusta més al model neerlandès que a l’espanyol. Malgrat que anteriorment havia assegurat que pensava exercir el càrrec fins al final, va optar per no veure envellir el seu fill mentre esperava el seu torn. D’aquesta manera es va desmarcar d’Isabel II d’Anglaterra, reina fins a la mort, amb 96 anys, cosa que va fer que diposités el seu immens patrimoni i poder en un hereu de 73 anys, Carles.

Sobre les raons que podia tenir Margarida per fer el pas ara s’ha especulat bastant. En la premsa del cor europea va causar un notable enrenou el recent "passeig" per Madrid del príncep Frederic amb la mexicana Genoveva Casanova. A Dinamarca, l’assumpte –com anteriors escapades més o menys mediatitzades– no ha aixecat cap escàndol.

La monarquia danesa té el suport d’un 70% de la seva població i el perfil del futur rei està poblat de múltiples episodis que quadren amb l’esquema de "normalitat" del present segle. Als traços més útils de la seva biografia oficial –estudis a l’estranger, carrera militar, pilot apassionat, esportista i enamorament sobtat amb Mary Donaldson en els Jocs Olímpics de Sydney, el 2000– s’hi suma alguna ensopegada per conducció temerària i sota els efectes de l’alcohol. Però també aquestes situacions encaixen en el concepte de monarquia "pròxima". Per si de cas, l’extravagant però sàvia reina danesa va esperar per a la seva retirada que el més gran dels quatre fills de Frederic i Mary, Christian, hagués complert els 18 anys, fa uns mesos.

Els desafiaments danesos

La cerimònia d’abdicació tindrà lloc avui al bonic castell de Christiansborg a partir de les dues del migdia. D’acord amb la tradició, els ciutadans tindran l’oportunitat de veure el seu nou rei en la seva primera salutació des del balcó de palau, aproximadament una hora després. La previsió meteorològica és de tres graus de màxima temperatura per a aquest diumenge. Però això encaixa també en la història d’una monarquia nòrdica l’origen de la qual es remunta en temps vikings i que es va convertir en hereditària el 1660. Margarida va fer ja història al convertir-se en la seva primera reina fa més de mig segle. La seva abdicació serà la primera per a aquesta casa reial en més de 500 anys.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

A Frederic X l’esperen els desafiaments propis d’un rei en un Estat democràtic i modern. La direcció del Govern danès està en mans de la socialdemòcrata Frederiksen, que des del 2022 lidera una coalició amb el liberal i ex primer ministre Lars Lokke Rasmussen. Una aliança per buscar l’estabilitat que no va tenir en les anteriors etapes, governant en minoria i amb verds i esquerrans com a aliats externs.

No hi ha friccions polítiques entre el Govern i la casa reial danesa. Al nou rei no se li pronostiquen maldecaps institucionals. Però haurà d’atendre, entre altres assumptes, l’evolució política de l’independentisme, tant a les illes Fèroe com a Groenlàndia.