El centre del món

Tota l’atenció mundial es trasllada a l’Estat més petit del món. Trump, que vol ser a tot arreu, ha dit que li agradaria ser el pròxim papa. Hi ha qui pensa que l’elecció és exclusivament una qüestió que afecta els catòlics, però és molt més que això. La carrera s’ha disparat, des de les cases d’apostes, que ja han obert les licitacions per la successió, fins als cenacles polítics més polaritzats, que han començat a pressionar per aconseguir el poder de l’Església.

Notícies relacionades

Una unitat militar busca justificacions per atacar els periodistes

La societat israeliana exigeix al carrer un alto el foc que alliberi els ostatges

La Ciutat del Vaticà, un Estat sense exèrcit (més enllà de la guàrdia suïssa), té una legitimitat i un pes específic no només en els més de mil milions de catòlics del planeta, sinó que té també una enorme rellevància entre els dirigents mundials, inclosos els escassos països com Somàlia, Corea del Nord i la Xina, on la Santa Seu no té relacions diplomàtiques. Per això, des de dimecres que ve, quan els 133 cardenals del conclave entrin en clausura per elegir nou papa, els ulls del món es fixaran en aquest petit enclavament a l’espera del fum blanc.

S’apunta a un debat entre un papa conservador o un de progressista. Però el dilema dels cardenals és més aviat si mantenir la tradició o a avançar cap a la modernitat que ha obert Francesc. El seu llegat està lluny de ser una revolució, però ha volgut que el poder de l’Església sigui un reflex de la societat i, per tant, ni perfecta ni tancada a canvis. El que ha fet Francesc és obrir l’Església perquè hi càpiguen tots, ha fet passos menors en la igualtat de les dones en l’Església, però davant el poder ha fet bandera dels immigrants i pobres que ningú defensa i ha convertit el papat en projecte global comú, exactament el contrari de l’individualisme i l’ultranacionalisme que ja amenaça amb un cisma si l’Església avança pel mateix camí i no es decanta ara per escollir un escolà ultracatòlic que faci encara més evident la polarització mundial. Per això és important l’elecció de qui s’hagi d’asseure els pròxims anys al tron del centre del món.