Francesc, Trump, Putin i Zelenski

Al Papa li hauria agradat saber que l’últim que va fer va ser prestar el seu funeral per facilitar una negociació que posi fi al patiment de tants innocents a Ucraïna

Estan relacionats. Trump compleix a la Casa Blanca cent dies caracteritzats per un caos generalitzat que ha fet mal al seu propi país en la seva democràcia, el seu teixit social, la seva imatge internacional i la seva pròpia economia, cosa que explica que el seu grau d’acceptació hagi caigut fins a un modest 41% amb un potencial impacte negatiu sobre les eleccions de mid-term de l’any vinent, perquè els nord-americans voten amb la butxaca. Si les conseqüències es limitessin als EUA no seria tan greu, el que és dolent és que s’estenen al món sencer i a Europa en particular. Al món, perquè el caos aranzelari està fent caure el comerç i el creixement econòmic globals, mentre la depreciació del dòlar encarirà el pagament del deute extern de molts països pobres que, amb Trump, ho passaran encara pitjor. I a Europa perquè el seu desig d’entendre’s amb Putin per sobre d’Ucraïna i de la nostra pròpia seguretat posa l’OTAN en dubte i ens deixa indemnes davant una Rússia agressiva i antipàtica. Anem cap a un món molt incòmode, perquè quan Trump amenaça d’apropiar-se de Groenlàndia, el canal de Panamà o el Canadà, al·legant raons de seguretat nacional, està utilitzant el mateix argument que Putin addueix per envair Ucraïna o que Xi Jinping utilitza per amenaçar Taiwan. Malament anem quan els forts no respecten el dret internacional.

En un parell de dies, el 7 de maig començarà el conclave que ha d’elegir el successor de sant Pere. Dels 252 cardenals que hi ha al món, votaran 133 –els menors de 80 anys– i d’ells, 108 han sigut elegits pel papa Francesc i, se suposa, haurien de tenir certa complicitat ideològica. ¿Vol dir això que és probable que el successor seguirà la línia modernitzadora oberta per Francesc, després dels papats conservadors de Joan Pau II i Benet XVI? És impossible saber-ho, perquè aquesta vegada els cardenals venen de llocs més llunyans que mai, no es coneixen entre si i no han tingut temps de formar grups i menys encara aliances, una cosa que se suposa que només comencen a fer en les reunions d’aquests dies previs al conclave. D’altra banda, l’Església no respon als nostres patrons occidentals de retre comptes cada quatre anys perquè al Vaticà no hi ha legislatures, allà es pensa en termes d’eternitat i a més s’ha de fer tenint en compte que les necessitats dels creients no són les mateixes a Europa, a l’Àfrica, a les Amèriques, o a Àsia. És una visió global que exigeix fars llargs.

Notícies relacionades

Per uns dies, la mort del papa Francesc ha tret protagonisme a Donald Trump, que per recuperar protagonisme es va presentar vestit de blau en el seu funeral mentre mastegava xiclet. És el que hi ha. L’homilia pronunciada pel cardenal Pietro Parolin, un dels teòricament papables, va criticar la política d’expulsar immigrants i d’"erigir murs en comptes de construir ponts", com ja digués en vida el Papa ara mort. Això deuria molestar Trump i més encara l’aplaudiment tancat amb què la plaça de Sant Pere va acollir l’entrada de Zelenski. El seu ego deuria patir bastant durant uns minuts. Per això, va ser significativa la trobada que a la basílica de Sant Pere va reunir Donald Trump amb Volodímir Zelenski, que va robar protagonisme mediàtic a les espectaculars honres fúnebres que 400.000 persones van seguir en directe a la plaça i als carrers de Roma. Estic convençut que aquesta reunió li hagués agradat molt a Francesc, que tant va abominar les guerres com va advocar per la pau i no només a Ucraïna, sinó també a Gaza (parlava amb el seu rector totes les nits) i en les altres guerres oblidades de l’Àfrica, des del Sudan a Moçambic, passant pel Congo i el Sahel. D’entrada, Putin ha anunciat una altra treva de tres dies entorn del 9 de maig, commemoració de la victòria sobre el nazisme, tot i que sigui insuficient perquè el que fa falta és una treva indefinida que Moscou, per ara, rebutja.

A Francesc li hauria agradat saber que l’últim que va fer va ser prestar el seu funeral per facilitar una negociació que posi fi al patiment de tants innocents a Ucraïna, i guanyar així batalles després de mort com feia el nostre Cid Campeador. Una manera bonica d’acabar una vida dedicada als més humils i a millorar la sort dels que pateixen.

Temes:

Gaza Donald Trump OTAN

Inicia sessió 0 Comentaris

Sota l’influx de Saturn

L’Ustrell s’encén