L’Ustrell s’encén
Queda per aclarir, encara, el veritable motiu del col·lapse absolut i inèdit de la xarxa elèctrica. I per tal com s’hi barreja una qüestió ideològica, quedarà per esclarir sine die si amb més potència nuclear no hauria passat o si bé les nuclears van ser una llosa. El que sí que sabem -per molt que esberli tot el que fins fa quatre dies eren tòtems mediambientals inqüestionables- és que les nuclears no són pas el problema davant l’emergència climàtica. Que siguin o no la solució és una altra qüestió. Però, en tot cas, ni en són les responsables ni ho han estat, de l’escalfament global.
Un tall d’electricitat tan impensable com inesperat que ho va apagar tot. Començant per una eina sense la qual ja no sabem viure: els mòbils. I que sembla que ens deixi orfes i aïllats si no en disposem. Tot es va aturar, excepte el carrer, que floria de vida. Feia goig, fins al punt que no semblaria una mala idea talls d’electricitat que ens deixessin puntualment sense cobertura a favor d’un món més sociable.
La que va brillar amb llum pròpia és la ràdio, l’eterna companya a què el món digital cantava les absoltes. I qui es va encendre, radiant, va ser l’Ustrell, el director d’El matí de Catalunya Ràdio. Empès pel director de l’emissora, Jordi Borda, el Ricard Ustrell va agafar el micro deu minuts després de l’apagada. I ja no el va deixar anar fins que, rendit, se’n va anar a dormir. Li va la marxa.
Notícies relacionadesCatalunya Ràdio es va erigir, així, en una potència nuclear i líder d’audiència dilluns, va ser el referent de la majoria de la ciutadania davant una tele i uns mitjans digitals en fora de joc. El lideratge va ser tan rotund que va ser la cinquena emissora més escoltada de tot l’Estat, frec a frec amb la quarta. Tota una exhibició d’informació i d’acompanyament davant el que estava passant mentre les hores passaven i els estocs de lots, de piles i de veles desapareixien de les prestatgeries.
Dilluns, a molts, l’Ustrell ens va tenir informats i entretinguts, esperant plàcidament el retorn de la llum quan ja es ponia el sol i semblava que seria la nit més fosca del segle. Que tampoc no hauria estat cap drama.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
