La Terrrazza compleix 30 anys a l’aire lliure

Amb tres erres i amb dues zetes, així sorprenia La Terrrazza el 1995 i així continua anomenant-se en l’actualitat, incombustible al pas de modes, tendències noctàmbules i relleus generacionals a Barcelona. El singular club que va debutar en un bucòlic espai a la fresca al Poble Espanyol trencant motlles compleix aquest estiu 30 anys que han passat volant i no han afectat el seu poder de convocatòria. Després d’acumular més de 4.000.000 assistents i 3.000 DJs, ho celebraran amb una bateria de festes i esdeveniments especials durant tota la temporada, que dissabte a la matinada es va destapar oficialment amb una sessió que va atraure molts d’incondicionals.

Al recinte se li pot aplaudir el mèrit de redimensionar la diversió nocturna de la Barcelona postolímpica, apostant pel ball a cel obert. En el seu naixement es va inspirar en Eivissa, destil·lava el mateix estil de llibertat, modern, una mica desmadrat i divertit de l’illa, amb tota la parròquia prenent copes i ballant a alts decibels sota les estrelles, en un entorn hedonista. En els anys previs, la zona s’havia convertit en un punt de trobada festiu com a after hours, anomenat Sotavento, i a meitat de dècada va arribar el segell Night Sun Group, integrat per diversos socis que han anat ajustant la seva composició en aquestes tres dècades, amb altres locals en nòmina i una visió clara del que volien llavors els barcelonins.

Miquel González, un dels dos actuals propietaris del segell, creu que el miracle de la continuïtat es basa en l’adaptació a les circumstàncies i en els avenços tecnològics que han permès una gran qualitat de so més acotat al recinte. No és una gran discoteca eixordadora. Al club, emplaçat en la reproducció d’una masia balear del segle XVI, de fet, s’hi va a ballar, però també a parlar i a interactuar, resumeix. I la seva pista ha sabut transitar entre èpoques i estils, sempre amb el denominador comú d’alinear DJs emergents amb figures consolidades, i d’insuflar un aire gaudidor, en un entorn acotat i enjardinat, per a només un miler de clients. També d’integrar el públic LGTBI des dels inicis.

«Estendard de Barcelona»

Julio A., l’altre CEO, apunta que després de la fulgurant arrencada l’aposta sempre ha sigut «la cultura clubbing». I que en els anys de màxim apogeu van figurar entre els 50 millors clubs del món, cosa que els va possibilitar fer gires, tenir residències mensuals en sales d’altres països, sent sempre «estendard de Barcelona». En la cursa de fons, agraeix incansablement el mèrit de l’equip que ha anat desfilant per la casa, i que en l’actualitat suma a uns 80 treballadors.

La Terrrazza també és testimoni directa del canvi logístic que hi ha en la nit, amb l’extinció de promotors a peu de carrer, flyers i taquilles, i la irrupció de les xarxes socials com a via de convocatòria i la venda online de tiquets, com en els concerts, amb l’aforament tantes vegades completo amb antelació. Per no parlar de la irrupció del turista clubber que no ha deixat de créixer en l’última dècada.

Notícies relacionades

El debat sobre els límits del ‘true crime’ també va atropellar Carrère

El Último de la Fila, un cop dur per a Red Eléctrica

Un altre gir de guió en l’oci dels últims anys l’ha propiciat la postpandèmia, que va consagrar el tardeig com a forma de diversió alternativa a la nit. El ritual diürn ja és part de la màgia de La Terrrazza, amb diverses sessions al mes en l’horari de 19.00 a 00.00 hores, que conviuen amb les que s’inicien després de mitjanit fins a les 6.00 hores.

L’agenda 2025, fins a l’octubre, comptarà de dijous a diumenge amb una banda sonora que inclou el millor del passat i el més prometedor del futur, amb noms com Dusky, Todd Terry, Mella Dee, Francesco Farfa, Cormac, Digitalism, Flight Facilities, Move D, Midland, Laurine & Cecilio, Jennifer Cardini i Roman Flügel.