El retorn a la cancelleria d’Alemanya de la dreta no ‘merkeliana’

Friedrich Merz, de 69 anys i líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), arribarà demà a la cancelleria alemanya. Serà el desè canceller en la història de la República Federal d’Alemanya (RFA) i el sisè del bloc conservador, integrat pel seu partit i la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). Però serà també el primer cap d’un govern federal alemany que afronta la pèrdua de confiança respecte al gran aliat fins ara incondicional, els Estats Units. L’hostilitat envers Europa de Donald Trump ha obert una esquerda en l’eix transatlàntic que fa poc semblava impensable. Molt menys encara pot comptar amb Rússia. La guerra d’agressió contra Ucraïna va aniquilar la línia de l’appaesement, o apaivagament, que va practicar Merkel. Sí que s’espera de Merz que recompongui l’eix franco-alemany, malmès per la falta de química entre Emmanuel Macron i Olaf Scholz. També s’espera que hi hagi una revitalització de les relacions amb el Regne Unit.

Merz assumirà el càrrec a dos dies del 80 aniversari de la capitulació del Tercer Reich, amb una Alemanya immersa en un nus de relacions complexes o bé trencades, en el cas de Moscou, amb les quatre potències aliades que van derrotar el nazisme. Completa el panorama advers la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), convertida actualment en segona força a escala nacional, cosa que ha tirat per terra la il·lusió que el país que va combatre l’Holocaust s’havia blindat degudament contra el neonazisme.

Res està sortint com probablement va imaginar Merz quan el desembre del 2021, després de diversos temptejos, va agafar per fi les regnes de la CDU. El socialdemòcrata Scholz havia guanyat uns mesos abans les eleccions, impulsat pel seu perfil de continuador de Merkel, malgrat ser de famílies polítiques rivals. La jubilació política de Merkel va permetre a Merz tornar a l’avantguarda després de 12 anys apartat de les estructures del partit i com a representant de l’ala més dretana i menys merkeliana.

Ni Merz ni Merkel han mirat de dissimular mai les seves diferències. La CDU/CSU va guanyar les eleccions del 23 de febrer prometent tancar fronteres a la immigració irregular i reconeixent com a "error" l’acollida de refugiats que va defensar Merkel durant la gran crisi migratòria de 2015. Merz, en el seu camí cap al poder, va trencar un tabú al deixar-se recolzar per l’AfD en una moció parlamentària per endurir la política migratòria. Paradoxalment, Merz dirigirà una coalició amb els socialdemòcrates, la constel·lació amb què Merkel va governar en tres de les seves quatre legislatures.

Merz arriba a la cancelleria sense experiència de govern ni tan sols a escala regional, situació que a Alemanya és inusual, i sense que se li reconeguin dots per al consens, el segell d’identitat de Merkel. Es proposa activar el rearmament, i sobretot l’economia, després de dos anys en recessió. Haurà de buscar consensos entre el seu ideari liberal o les retallades i el contrapès representat pel seu vicecanceller i ministre de Finances, el president dels socialdemòcrates, Lars Klingbeil.

Arrelament en la CDU

La línia divisòria entre el seu dretanisme i el centrisme de Merkel està clara. Però ningú qüestiona a Merz el seu arrelament en la CDU, partit al qual va arribar dècades abans que Merkel. Nascut el 1955 a Brilon, en el populós land de Renània del Nord-Westfàlia, va ingressar en les joventuts de la CDU el 1972. Va començar a despuntar com a brillant rejovenidor de la línia del canceller Helmut Kohl i es va convertir en eurodiputat el 1989. De l’Eurocambra va passar el 1994 al Parlament federal. Però després que esclatés l’escàndol dels comptes secrets de l’era Kohl es va produir el primer xoc amb Merkel, que havia ingressat uns quants anys abans com a jove promesa procedent de l’est del país i havia arribat ja a la direcció del partit després de cridar a "emancipar-se del patriarca".

Notícies relacionades

El centre del món

El candidat ultra venç en la primera volta a Romania

El pols entre tots dos va tenir dos pics: primer el 2002, quan una conjura entre diversos barons del partit i altres mascles alfa van forçar Merkel a renunciar a ser la candidata del bloc en les eleccions generals. La designació va recaure en el bavarès Edmund Stoiber, que va perdre amb Gerhard Schröder. Merkel va reclamar després el lloc de líder de l’oposició parlamentària, i Merz ho va encaixar de mala gana. Uns anys després, amb Merkel ja en la cancelleria al capdavant de la seva primera gran coalició amb els socialdemòcrates, Merz es va retirar com a diputat per passar a l’empresa pública.

A aquesta etapa deu Merz l’altre tret essencial de la seva biografia: el de milionari i orgullós propietari del jet privat que li agrada pilotar. El seu pas per successius consells d’administració inclou el càrrec de president a Alemanya del fons d’inversió BlackRock. Molts dels seus compatriotes l’identifiquen amb la voracitat neoliberal, i d’altres consideren que aquests coneixements li donen avantatge per reactivar l’economia.