2
Es llegeix en minuts
Treballar menys, viure millor

José Luis Roca

Dimarts vinent el Consell de Ministres aprovarà el projecte de llei per rebaixar la jornada laboral de 40 a 37,5 hores, una de les mesures estrella de l’acord del Govern de coalició que s’hauria d’haver aprovat la setmana passada, amb la intenció de fer-la coincidir amb l’1 de maig, i que va ser posposat per l’apagada. Es tracta d’un acord entre el Ministeri de Treball i els sindicats, CCOO i UGT, que no obstant, no compta amb el suport de les organitzacions empresarials que van abandonar la taula de diàleg.

Segons la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, i els sindicats, reduir la jornada de treball a 37,5 hores, com ja passa en diversos països europeus, permetria millorar la qualitat de vida, augmentaria la productivitat i, atesa la seva universalitat, ja que no afectaria un sector concreto sinó que s’estima que beneficiaria uns 12 milions de treballadors, contribuiria a la justícia social. Una cosa que resulta indiscutible, ja que sobre les seves espatlles recau el sosteniment del conjunt d’un país amb una elevada taxa d’atur, la més alta de la Unió Europea, amb un alt nivell de persones que, per diferents raons, no busquen feina.

En canvi, les patronals s’oposen a la mesura perquè afirmen que tindria un gran impacte econòmic que xifren entre 23.000 i 42.000 milions d’euros, segons les diferents estimacions; perquè creuen que suposaria un greu prejudici per a les pimes, algunes de les quals podrien veure’s obligades a cessar la seva activitat, en especial en sectors com el comerç, l’hostaleria i la neteja, i perquè consideren que les mesures compensatòries proposades pel govern són molt limitades.

Notícies relacionades

Sostenen, a més, que abans que la reducció horària s’haurien d’abordar altres problemes rellevants del nostre mercat laboral, com la baixa productivitat –de les més baixes d’Europa–, l’absentisme, l’atur i la falta de perfils qualificats, i consideren que, arribat el cas, la reducció de la jornada laboral s’hauria de regular mitjançant els convenis col·lectius propis de cada sector, no de manera genèrica.

El desacord, no obstant, no es limita als agents socials ni als partits de l’oposició, com seria previsible, sinó que tampoc hi ha consens entre les formacions que van investir el Govern. La recolzen les formacions d’esquerra; el PNB li podria arribar a donar suport amb matisos, ja que ja s’aplica a molts sectors a Euskadi, però Junts per Catalunya s’hi mostra molt reticent. I més després que Antoni Cañete, el president de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa (Pimec), es reunís fa pocs dies a Waterloo amb Carles Puigdemont per traslladar-li la seva oposició el projecte, com ja va fer prèviament Josep Sánchez Llibre, president del Foment del Treball. És per això que, sense suports polítics i sense el consens social necessari, en aquests moments la jornada de 37,5 hores no és més que un brindis al sol que només serveix per donar pàbul a un Sumar en hores baixes.