Els plans per a una Gaza sense Hamàs s’aboquen al fracàs

Com ja va passar a l’Iraq a principis del mil·lenni, els EUA i la Unió Europea tornen a estar instal·lats en la fantasia com a pla d’acció per resoldre el conflicte del Pròxim Orient. Tots dos aspiren que l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) es faci càrrec de Gaza una vegada acabi l’ofensiva militar israeliana, que està convertint la Franja en un solar inhabitable. Aquest objectiu, teòricament indispensable per poder llançar un procés de pau, va acompanyat d’una segona premissa: Hamàs no pot exercir cap paper a la Gaza postbèl·lica. És també el que vol Israel, que ha promès «destruir» la milícia islamista. Uns plans de molt difícil encaix amb la complicada realitat palestina.

És impossible saber què quedarà de Hamàs quan s’acabin definitivament les hostilitats, un moviment que ha governat Gaza sense oposició des del 2007, quan va neutralitzar el cop frustrat dels seus rivals d’Al Fatah per arrabassar-li el poder obtingut un any abans a les urnes. No hi ha dades fefaents de quants milicians han sigut eliminats, però segons fonts de la seguretat israeliana citades per The Guardian la xifra no superaria els 2.000 dels prop de 30.000 que Hamàs tenia abans del massiu atac terrorista, que va posar en marxa aquesta última guerra el 7 d’octubre.

Aquestes baixes inclouen alguns dels seus comandants, particularment al nord de Gaza, però ni han perdut el control de la Franja ni cap dels seus líders polítics i militars, com Yahya Sinwar, Mohamed Deif o Marwan Issa. Si a tot això s’afegeix que Hamàs compta amb un fort suport popular a Cisjordània i Jerusalem Est o que és la força hegemònica als camps de refugiats de la diàspora, es pot afirmar sense equivocar-se que no desapareixerà, per més minvada que quedi la seva capacitat militar.

I és aquí on començaran els problemes per a Washington i Brussel·les, que consideren Hamàs una «organització terrorista» i volen negar-li un espai en el futur postbèl·lic de Gaza i els seus plans de solució al conflicte al conjunt de Palestina. «¿Qui és avui el líder palestí? És Hamàs, els agradi o no», va dir fa uns dies el dirigent laic i moderat Sari Nusseibeh, que va ser president de la Universitat d’Al-Quds. «En aquests moments Hamàs és percebut com el principal representant dels interessos palestins perquè ningú més els està defensant. L’ANP no entra a la ment del poble», va afegir Nussibeh.

Resistència activa

Per a la majoria de palestins Hamàs és avui l’única organització que resisteix activament a l’ocupació militar israeliana, a més d’un projecte polític de tall islamista. Abans de la guerra la seva popularitat estava en caiguda lliure, però tot i així superava l’ANP a Ramal·lah. Segons un sondeig del Palestinian Center for Policy and Survey Research (PSR), si s’haguessin celebrat unes eleccions un mes abans del dia 7 d’octubre, el president Mahmud Abbas hauria obtingut el 37% dels vots davant el 58% dels d’Ismail Haniyeh, el líder de Hamàs.

Des d’aleshores el pèndol s’ha inclinat encara més a favor dels islamistes. No només perquè han aconseguit trencar l’immobilisme i redirigir l’atenció internacional cap a un conflicte que havia quedat oblidat, sinó perquè els palestins han deixat de creure en l’ANP i el seu president. La seva administració es percep com a corrupta, autoritària i ineficient. Però el seu pecat més gran és haver-se convertit a ulls de la ciutadania en una subcontractada de l’ocupació israeliana, un vincle que no ha trencat des que va començar la devastació de Gaza.

Això ha fet que el 66% dels palestins a Cisjordània vegin l’ANP com un obstacle i que el 85% vulgui que Abbas dimiteixi, segons l’últim sondeig del PSR. Per això crida l’atenció la insistència de Brussel·les a apostar per un cavall sense manxa. «No veig cap altre actor políticament més legitimat per prendre el control de Gaza i que el terrorisme s’erradiqui», va dir Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, durant la Cimera de la Unió pel Mediterrani, celebrada a Barcelona. Borrell va reconèixer que l’ANP no és perfecta, però va remarcar que, en les circumstàncies actuals, no hi ha temps per celebrar eleccions.

També Washington aposta per l’ANP per fer-se càrrec de Gaza, tot i que en el seu cas parla d’«una ANP revitalitzada», un concepte que no ha desgranat. La idea ni tan sols convenç els mateixos interessats, conscients que seria un suïcidi a menys que la transferència del poder es produeixi enmig d’un procés polític amb Israel seriós, creïble i avançat, un escenari que avui no existeix. «Que torni l’Autoritat Palestina a Gaza per fer-se càrrec dels seus assumptes sense una solució política per a Cisjordània seria com tornar a cavall d’un tanc o d’un F-16 israelià», ha dit el primer ministre palestí, Shtayyeh (ANP).

Tampoc Netanyahu accepta la idea d’europeus i nord-americans, ja que serviria per deixar els territoris ocupats sota un únic lideratge, una cosa contra la qual ha treballat activament durant anys, el primer pas perquè hi pugui haver un Estat palestí, rebutjat frontalment pel seu Govern. El seu pla confés és que Israel es faci càrrec de «tota seguretat a Gaza» durant un període indefinit.

Notícies relacionades

Qui és el nou Papa? Així és Robert Francis Prevost, elegit nou Pontífex Lleó XIV

Brussel·les amenaça Trump amb noves tarifes per valor de 95.000 milions

Des de palestina s’apunten dues possibles solucions al greuge. La celebració d’eleccions, que serien les primeres en gairebé dues dècades, o que Hamàs s’integri a l’OAP amb Al-Fatah i la resta de faccions per crear un lideratge unificat en què càpiguen tots. Una opció que s’ha intentat diverses vegades sense èxit.

Les altres coses seran difícils: Hamàs no desapareixerà i, com ha demostrat en els últims 30 anys, és capaç de dinamitar solucions en què no creu o de què ha sigut exclòs.