La infraestructura tecnològica d’Ucraïna, blanc de Rússia des de l’inici de l’ofensiva

Russians are destroying the Kyiv TV Tower.
They are trying to cut us off from communications. pic.twitter.com/ppi264K5Jf

— Illia Ponomarenko 🇺🇦 (@IAPonomarenko) 1 de marzo de 2022

També en els inicis de l’ofensiva russa, el milmilionari Elon Musk va brindar a Ucraïna el suport dels seus satèl·lits de Starlink, un fet que va ser clau perquè les tropes de Kíiv poguessin mantenir el pols a Rússia. Les xarxes ucraïneses van perdre potència des de l’inici del conflicte entre Rússia i Ucraïna; aquest fet va ser compensat pel senyal embridat pels satèl·lits d’aquesta companyia. Moscou, coneixedor d’aquesta cooperació, ha intentat dinamitar la connexió al país veí, i l’ús de Starlink no ha estat exempt d’aquesta guerra cibernètica. Els ‘hackers’ russos han intentat des del 2022 que aquest sistema deixi de funcionar al país o almenys limitar-lo.

Però la tecnològica no és l’única infraestructura crítica blanc del Kremlin. L’acord d’exportació de gra ucraïnès, que permetia l’exportació de cereals al mercat internacional, va ser cancel·lat el juliol passat. Aquesta mesura ha anat acompanyada d’una campanya intensa de bombardejos russos contra els ports del mar Negre, en especial d’Odessa i la seva infraestructura portuària per limitar el comerç ucraïnès. Alguns experts apunten que aquesta estratègia el que persegueix és perjudicar l’economia del país, a més de «desinternacionalitzar» el mateix conflicte entre Rússia i Ucraïna per minar la solidaritat de tercers països amb Kíiv, un fet que es va tractar en la cimera Rússia-Àfrica, en la qual Moscou va prometre gra a alguns països del continent africà i hi va estrènyer vincles.

Una altra infraestructura clau per a Ucraïna perjudicada ha sigut la presa de Nova Kakhovka. Tot i que la major part dels experts, la comunitat internacional i el Govern ucraïnès va culpar Moscou d’estar al darrere de la destrucció d’aquesta instal·lació, Rússia ha negat activament ser la responsable d’aquest acte. El Kremlin fins i tot va culpar Ucraïna d’aquest incident, tot i que la regió on es trobava estava controlada per Rússia en aquell moment. La destrucció de la presa va provocar grans inundacions tant en zones sota domini rus com ucraïnès, i va provocar la mort d’almenys 58 persones i fins a 40.000 persones es van veure afectades.

Rússia, «impredictible»

Notícies relacionades

Cordó parcial als ultres

Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana

Dionis Cenusa, analista de risc de l’Eastern Europe Studies Centre, apunta que tot i que Rússia «és impredictible i ajusta la seva estratègia de guerra contra Ucraïna d’acord amb les condicions del camp de batalla i tenint en compte els esdeveniments geopolítics al voltant del país eslau». Argumenta que si la contraofensiva ucraïnesa arribés fins a Crimea, llavors «Rússia podria sabotejar la fàbrica Titan a Armiansk i provocaria un desastre natural per l’alliberament d’amoníac tècnic». Recorda que les tropes russes ja «han minat aquesta fàbrica i podrien explotar-la en qualsevol moment quan sigui convenient», un fet semblant al vist a la central nuclear de Zaporíjia.

Occident ha recolzat Ucraïna tant financerament com militarment. Bona part de l’equipament militar que permet a Kíiv resistir els embats russos prové dels Estats Units i països de la Unió Europea. Cenusa assenyala que malgrat el suport que ja ha rebut, «Ucraïna necessita més sistemes antimíssils per protegir la seva infraestructura crítica». «Els sistemes Patriot són útils per interceptar míssils balístics», afegeix. Tant Rússia com Ucraïna han utilitzat repetidament drons kamikaze contra els seus objectius, alguns fins i tot han impactat a grans urbs ucraïneses i russes; per això es necessiten, segons l’analista, «armes més barates i simples per fer-los caure». Per protegir el cel ucraïnès, Kíiv fa temps que demana a Occident que li brindi caces F16, ja que els permetria gaudir de més cobertura aèria.