Espanya, ni prioritat ni problema per a la Casa Blanca

¿Trump respecta Sánchez, potser per díscol? ¿O li té mania per incomplir amb els seus desitjos de més despesa militar? Trump és un arcà indesxifrable i canviant, però hi ha dues coses que se saben: respecta els guanyadors i les economies fortes. I aprecia més els líders durs que els dòcils.

Pedro Sánchez saluda a Donald Trump antes de la ceremonia de firma del plan de paz para Oriente Próximo, el 13 de octubre en Egipto

Pedro Sánchez saluda a Donald Trump antes de la ceremonia de firma del plan de paz para Oriente Próximo, el 13 de octubre en Egipto / Borja Puig de la Bellacasa / MONCLOA / EUROPA PRESS

3
Es llegeix en minuts
Mario Saavedra
Mario Saavedra

Especialista en Internacional, política exterior, Estats Units, Xina, Ucraïna i Orient Pròxim

ver +

La salutació entre el president xinès Xi Jinping i el nord-americà Donald Trump el 30 d’octubre passat va ser gèlida. Trump esperava davant les banderes dels dos països, una mica nerviós. Quan va arribar el líder de la segona economia més gran del món, li va allargar la mà, disposat a començar aquesta habitual encaixada tensa i forta amb què mira de dominar els seus contraris. No, aquesta vegada. Xi es va mantenir impassible, sense somriure, i Trump va anar desdibuixant el seu ampli somriure natural.

La salutació amb el president espanyol, Pedro Sánchez, va ser molt diferent. El va rebre en la cimera de pau sobre Gaza de Sharm al-Sheikh (Egipte) amb un somriure d’orella a orella. Un parell d’estrebades de mà de cada un. ¿Hi havia sintonia? Trump hi va posar una mica de llum poc després, quan, a la foto de família final després de la trobada, va retreure a Sánchez, davant d’una trentena de mandataris i sempre sense perdre el to sorneguer, que no s’hagués compromès a gastar el 5% del PIB en Defensa, com havien fet d’altres. Va mitigar el cop amb un «hi treballarem» i un «ho esteu fent bé», que uns diuen que es referia al treball d’Espanya i altres als líders de l’OTAN pressionant Espanya.

El president dels EUA ha lloat l’economia espanyola, que supera en creixement la major part de les avançades i crea bona part dels llocs de treball nous de la UE. Així que molts es pregunten: ¿Trump respecta Sánchez, potser per díscol? ¿O li té mania per incomplir amb els seus desitjos de més despesa militar?

Trump és un arcà indesxifrable i canviant, però hi ha dues coses que se sap: respecta els guanyadors i les economies fortes (així ho va comprovar aquest diari en la cimera d’Egipte, en la qual aplaudia els països àrabs per ser rics). I aprecia més els líders durs i de personalitat forta que els dòcils. En la mateixa cimera, va elogiar el turc Erdogan per la seva tossuderia en certes qüestions de l’Aliança Atlàntica.

«Crec que Espanya cau bé a Trump. No som ni una prioritat ni un problema per a l’Administració dels EUA. I nosaltres, d’alguna manera, aprofitem el no ser al seu radar», opina Carlota García Encina, investigadora principal del Reial Institut Elcano. Durant el seu primer mandat, Trump va cursar una invitació als Reis d’Espanya per a una visita d’Estat, l’abril del 2020, dues dècades després de l’última. Finalment va haver de ser cancel·lada per la pandèmia. Però Pedro Sánchez no va visitar la Casa Blanca en tota la primera presidència de Trump (2017–2021). Sí que van ser rebuts a la Casa Blanca els líders de 13 dels 19 països del G-20, entre els quals els principals d’Europa. Sánchez va haver d’esperar al 2023 per fer la seva primera visita oficial, ja amb Joe Biden com a president.

Despesa en defensa

Notícies relacionades

Quan Trump va guanyar les eleccions el novembre passat, Sánchez i el seu ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, van córrer a felicitar-lo. Una cosa que no havien fet amb altres oponents ideològics com l’argentí Javier Milei. El tema més calent entre Espanya i els EUA és, sens dubte, l’esmentada negativa de Sánchez a comprometre’s a elevar la despesa en defensa al 3,5% més un 1,5% en seguretat. L’espanyol creu que amb un 2,1% en té prou per complir les capacitats exigides per l’OTAN. I ha volgut que consti en acta aquesta negativa, al contrari que altres països que tampoc arribaran a aquest objectiu, com Itàlia. ¿Per què fer pública aquesta desobediència al cap de facto de l’OTAN?

L’altre assumpte de dissens és Gaza. Ja ho era amb Biden, però en aquesta qüestió Trump no sembla que vulgui més violència. No sembla que guardi cap rancor respecte a la posició d’avantguarda espanyola en les crítiques a la matança de civils palestins.