Exfuncionaris dels EUA obren un canal de diàleg amb Rússia per abordar possibles solucions a Ucraïna

DUMA RUSA

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Han passat molts mesos des que ucraïnesos i russos es van asseure per última vegada a negociar. Les últimes reunions van descarrilar a principis de l’estiu passat i, des d’aleshores, totes dues parts repeteixen que no es donen les condicions per reprendre el diàleg. Això no treu que es mantinguin àmbits d’entesa amb terceres parts com a mediadors, ja sigui per a l’intercanvi de presoners de guerra com per facilitar les exportacions de gra ucraïnès, un acord ara enterrat per la decisió russa d’abandonar-lo. Però ningú ignora que la victòria total de qualsevol dels bàndols al camp de batalla és com a mínim improbable i, com més es prolonguin les dificultats de Kíiv per recuperar el territori ocupat, més pressió externa enfrontaran els seus dirigents per asseure’s a negociar.

Alguns actors han mogut fitxa en aquest sentit. Segons va publicar la cadena NBC fa dues setmanes, una informació confirmada després per altres mitjans, exfuncionaris de la seguretat nacional dels Estats Units han mantingut diverses reunions en els últims mesos amb alts càrrecs del Kremlin i altres figures influents de la política exterior russa. Reunions en les quals s’haurien abordat des de les disputes territorials més espinoses entre russos i ucraïnesos fins a possibles fórmules per acabar amb la guerra. La Casa Blanca està al corrent de les converses i hauria sigut informada dels resultats de cada reunió, però ni està dirigint el diàleg ni s’hi ha involucrat formalment, segons sostenen les fonts de l’NBC. El Kremlin, per la seva banda, ha negat que aquesta porta del darrere existeixi. «Són notícies falses disseminades pels mitjans occidentals», va dir un dels seus portaveus recentment.

Desmentits oficials al marge, una de les reunions es va fer a Nova York a finals d’abril. De part russa, va estar presidida pel ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, mentre que en el bàndol nord-americà van participar l’exdiplomàtic Richard Hass, president fins al mes passat del Council on Foreign Relations, un dels laboratoris d’idees més influents a Washington, així com altres acadèmics especialitzats en Rússia i amb anys de servei al Departament d’Estat, com Charles Kupchan i Thomas Graham. En altres cites també hi haurien participat figures pròximes al Pentàgon com Mary Beth Long.

Establiment de canals diplomàtics

«Nosaltres suggerim crear diversos canals diplomàtics per satisfer els desitjos de totes les parts involucrades», ha dit a ‘The Moscow Times’ un dels nord-americans que ha participat en les converses. «El primer ha de ser un canal seriós entre Rússia i els EUA, els únics països prou poderosos per negociar un marc de seguretat a Europa. Hi ha d’haver, per descomptat, un altre canal Rússia-Ucraïna, un altre entre Rússia i la Unió Europea i, finalment, entre Rússia i el sud global», va afegir.

En contra de l’aïllament i la derrota militar de Rússia a Ucraïna que propugna la Casa Blanca, els negociadors nord-americans van afirmar, segons el diari moscovita editat ara des d’Amsterdam, que Washington està disposat a contemplar amb serietat les necessitats del Kremlin en matèria de seguretat. Però haurien topat amb les dificultats russes per articular què és el que exactament vol i necessita el règim de Putin. «No saben com definir la victòria, però tampoc la derrota», va afegir la mateixa font.

Diplomàcia 2.0

Aquest tipus de converses extraoficials es coneixen en l’argot diplomàtic com a ‘diplomàcia 1.5’, quan una de les parts està representada per funcionaris governamentals, o ‘diplomàcia 2.0’, quan els interlocutors dels dos bàndols són figures de la societat civil sense una afiliació formal amb els seus respectius governs. I s’han exercitat en nombroses ocasions. De vegades amb èxit, com va passar en les converses d’Oman que van aplanar l’acord nuclear amb l’Iran del 2015 o les que van conduir al procés d’Oslo entre palestins i israelians el 1993.

Notícies relacionades

Res d’això treu que el diàleg amb Rússia sigui extremadament sensible. Principalment pels recels de Kíiv, que exigeix comandar qualsevol negociació sobre el futur del seu país i no vol que ningú li imposi els temps. Les circumstàncies actuals –amb gairebé el 20% del seu territori en mans russes i la seva contraofensiva seriosament travada– tampoc semblen ser les millors per buscar una rampa de sortida al conflicte en aquests moments.

Però la narrativa pública no sempre reflecteix la realitat exposada a porta tancada. A finals del mes passat ‘The Washington Post’ va publicar que en una visita a Kíiv del director de la CIA, William Burns, aquell mateix mes, els dirigents ucraïnesos li van transmetre que la seva estratègia passa actualment per recuperar part dels territoris ocupats abans que les pluges enfanguin els camins amb la intenció de forçar un procés de negociació a finals d’any. Un desenllaç que podria dependre de com evolucioni la situació al camp de batalla. De moment Ucraïna està encallada, tot i que les últimes informacions apunten que ha intensificat la seva contraofensiva afegint nous batallons a la lluita i redoblant els atacs d’artilleria a l’est i el sud del país.