Propi d’un tirà

Trump celebra Halloween en la Casa Blanca / LA PRESSE / AP

1

Es llegeix en minuts

Andreu Claret

Periodista i escriptor. Membre del Comitè Editorial d'EL PERIÓDICO

ver +

Per què confiar en El Periódico

05 de novembre del 2025. 02:16

0 Comentaris

Durant la guerra freda, els demòcrates ens vam dividir entre els que vèiem els Estats Units com un imperi i els que creien que era un baluard de la llibertat. Jo vaig estar entre els primers, i el meu pare, que sabia el que era una guerra, va estar entre els segons. Tots dos teníem raó. El Vietnam, Cuba, Xile i el suport a dictadors em proporcionaven arguments quan discutíem. Normandia, el Pla Marshall i el mur de Berlín avalaven la seva visió, certa, que l’amic americà va jugar un paper davant l’amenaça nazi i davant l’intent de Stalin de limitar sobirania i llibertat. Aquell món va saltar pels aires, i les claus que servien per entendre’l també. Com a mostra, el primer any d’aquest segon mandat de Donald Trump. Ni la teoria de l’imperialisme, ni la del liberalisme, serveixen per fer balanç. El moviment MAGA no es pot comparar a res del que vam viure al segle XX. Al capdavant hi ha Trump i una colla de bilionaris que recorden més la cort de Ricard III que els temps de Ronald Reagan. Homes sense ànima, capaços de fer-nos pensar el futur del seu país, i el del món sencer, en termes de caos. Impensable, ¿veritat? Doncs heus aquí aquests mesos en què ha imperat la mentida, el rancor, la venjança, la demagògia, com en les obres de teatre en les quals Shakespeare va disseccionar les arrels de la tirania. Fam de poder, capricis de nens aviciats, egos sense límits, tot al servei d’un propòsit messiànic: acabar amb les idees carregoses de la il·lustració. Amb la democràcia. I amb Europa, on les dues idees van florir.