Ucraïna demana ara avions de combat després d’assegurar-se l’entrega de tancs occidentals

La guerra no s’atura, com tampoc ho fan les pressions de Kíiv als seus aliats perquè aportin noves tipologies d’armament, cada vegada més potent i sofisticat. Un dia després que Alemanya i els Estats Units desbloquegessin l’enviament de tancs a Ucraïna, el Govern de Volodímir Zelenski ha posat sobre la taula la seva pròxima aspiració: els caces de combat d’última generació. Unes demandes que han obert el debat a les cancelleries occidentals, les mateixes que ja van rebutjar fa mesos l’enviament d’aquests avions pel temor de desencadenar un conflicte directe entre Rússia i l’OTAN. Però si alguna cosa s’ha demostrat en aquests 11 mesos de contesa, és que tot tabú és susceptible de deixar de ser-ho de forma gradual per l’afany de l’Aliança Atlàntica d’impedir la victòria russa.

Els ucraïnesos ho saben i ho estan aprofitant amb intel·ligència. «No volien donar-nos artilleria pesant, però ho van fer. No volien donar-nos sistemes HIMARS i ho van fer. Tampoc volien donar-nos tancs i ara es disposen a entregar-los. Excepte les armes nuclears, no hi ha res que deixarem d’aconseguir», ha dit aquest dijous amb certa supèrbia l’assessor del Ministeri de Defensa ucraïnès Iuri Sak. L’aspiració de Kíiv no només són els F-15 i F-16 nord-americans, sinó «qualsevol aeronau de quarta generació», cosa que podria incloure també els Rafael francesos o els Gripens suecs. «Els avantatges al camp de batalla serien immensos», ha remarcat Sak.

Propulsat pels països bàltics, el debat a les cancelleries occidentals està en marxa, segons publica ‘Político’, i podria accelerar-se a mesura que els aliats d’Ucraïna tornin a reunir-se el mes que ve a la base nord-americana de Ramstein (Alemanya). Com ja va passar amb els tancs, els punts de partida difereixen. Eslovàquia va dir el mes passat que està «a punt» per enviar al seu aliat eslau alguns dels seus caces soviètics MIG-29, mentre que el ministre d’Exteriors holandès va declarar recentment al Parlament que el seu país està disposat a contemplar l’entrega d’F-16 si Kíiv ho sol·licita. «Tenim la ment oberta, no hi ha tabús», va afirmar Wopke Hoekstra.

Reticències aliades

Però altres països s’han mostrat fins al moment molt més reticents a modernitzar la flota d’Ucraïna, que ha recorregut fins ara a vells caces soviètics. «No hi haurà enviaments d’avions de combat a Ucraïna», va dir dimecres el canceller alemany, Olaf Scholz, davant el Bundestag, on va comparèixer per explicar la seva decisió d’enviar tancs Leonard 2 a Ucraïna i autoritzar altres països que els tenen als seus arsenals a fer el mateix. Uns tancs que, segons Berlín, començaran a arribar a destinació a l’abril, poc després dels britànics, que aspiren a enviar-los a finals de març. «Això es va deixar molt clar fa temps, també per part del president dels EUA», va afegir el canceller.

Però la música ha començat a canviar a Washington. «No hem descartat cap sistema específic. Hem mirat d’adaptar la nostra assistència a cada una de les fases bèl·liques que afronten els ucraïnesos», va dir aquest dijous el viceassessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jon Finer. El seu Govern va designar aquest dijous el grup de mercenaris Wagner com a «organització terrorista transnacional» i va anunciar noves sancions contra la milícia paramilitar que lluita colze a colze junt amb les forces russes.

Els riscos de la guerra subsidiària

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

En el debat sobre les armes a Ucraïna, el risc va ser sempre que Rússia donés per fet que s’enfronta a l’OTAN en una guerra subsidiària o de ‘proxies’ i recorri a les armes nuclears al sentir-se acorralada. Això ha fet que països com els EUA insisteixin que les seves armes no s’han d’utilitzar per atacar Rússia al seu propi territori. Però cada vegada és més evident que aquesta s’ha convertit en una guerra subsidiària, com va dir aquest dijous en altres paraules el portaveu del Kremlin, responent al compromís occidental per enviar tancs a Ucraïna. «Moscou percep tot el que l’Aliança i les seves capitals han estat fent com una implicació directa en el conflicte. I veiem que està creixent», va dir Dmitri Peskov.

Hores abans el seu Exèrcit havia llançat un nou atac massiu sobre una dotzena de províncies ucraïneses. Un total de 55 míssils, dels quals 47 haurien sigut interceptats per les defenses locals, segons Kíiv. El bombardeig va deixar almenys 11 morts.